Antic poble i actual barri al sud de la ciutat. Esmentat ja el segle X, es despoblà durant el segle XIV, a benefici de Perpinyà.
L’església de Santa Maria és documentada el 1155; el segle XIII era una localitat fortificada prou important (el 1241 Jaume I el Conqueridor hi féu publicar les constitucions de pau i treva per al Rosselló).
La capellania fou unida a la comunitat de Sant Joan de Perpinyà el 1428.
Veure> Sant Esteve del Mall (poble).
(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
Veure> Santa Agnès de Malanyanes (poble).
Nom antic i popular de la població de Dolores.
Antiga masia, al sector occidental del terme, prop del límit amb el d’Olocau.
Ha estat bastit des del 1957 un poble nou per acollir els habitants de Marines Vell les cases dels quals havien estat enderrocades per uns aiguats.
Veure> la Pobla de Mafumet (poble i municipi).
Veure> Sant Feliu de Lluelles (poble).
Poble, situat al sud de la ciutat, prop de l’aeroport de Sant Lluís.
L’església de Sant Gaietà, sufragània de la de Santa Maria de Maó, fou bastida en 1877-85.
Si va crear la primera colla gegantera de l’illa.
Poble (786 m alt), situat a la dreta del riu de Queixigar. L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfol. És conserven les ruïnes de l’antic castell de Lluçars.
Formà municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia, a més, el llogaret de l’Almúnia de Sant Llorenç i la quadra de l’Avellana.
Dades dels Països Catalans 