Arxiu d'etiquetes: pobles

Aguilar de Segarra (Bages)

9 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 43,32 km2, 480 m alt, 253 hab (2016)

0bages(o Aquilar de Boixadors, pop: el Raval)  Situat a l’alta conca de la riera de Rajadell, en contacte amb l’Anoia i la Segarra. Pinedes denses, amb alguns roures. El cap del municipi és el Raval, al nord-est.

L’agricultura de secà (blat, llegums, patates, ametlla i vinya) i el bestiar oví i porcí són pràcticament les úniques activitats econòmiques del municipi. La població no ha cessat de davallar des del segle XIX.

El poble consta de l’església parroquial de Sant Andreu i de tres petits nuclis; s’hi conserven algunes ruïnes de l’antic castell d’Aguilar.

El terme inclou, a més de nombroses masies i esglesioles més o menys isolades, la parròquia de Castellar, amb les quadres de Puigfarner i de les Coromines i el santuari de Còdol-rodon.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Agramunt (Urgell)

60 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 79,65 km2, 337 m alt, 5.390 hab (2016)

mapa urgellAl nord de la comarca, al límit amb la de la Noguera. De relleu accidentat i dividit en dos sectors per la serra d’Almenara.

Agricultura principalment de secà, amb cereals (blat i, sobretot ordi) i de regadiu (cereals, alfals i hortalisses), aquesta a la zona regada pel canal d’Urgell (vall de Sió). Entre altres indústries relacionades amb les activitats agrícoles, la indústria turronera (turró d’Agramunt) és de gran importància i tradició; també hi ha indústria de sabó, teixits, maquinària agrícola, remolcs i sacs de paper.

La vila és situada a la dreta del Sió, al límit entre el secà i el regadiu; el nucli antic ha estat declarat monument històrico-artístic, especialment l’església romànica de Santa Maria (segles XII-XIII), amb elements escultòrics de l’escola lleidatana a la portalada. Casa de la vila d’estil barroc, porticat. Durant la baixa edat mitjana, arribà a encunyar moneda (agramuntesa) i esdevingué cap de la vegueria d’Agramunt.

Dins el terme, a més, hi ha els antics termes de Muntada, Mafet, Aladrell, Almenara Alta, Almenara Baixa i Tarassó, i damunt la serra d’Almenara, es troba la torre anomenada el Pilar d’Almenara.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Fira del Torró – Ràdio Sió – Club Handbol – Cobla Jovenívola

Àger (Noguera)

53 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 160,57 km2, 642 m alt, 602 hab (2016)

mapa nogueraSituat al nord-oest de la comarca, entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana i al límit amb l’Aragó. Relleu accidentat per la serra del Montsec, amb alzinars i rouredes.

Predomina l’agricultura de secà, complementada per la de regadiu, la ramaderia i l’avicultura.

Dins les muralles de l’antic castell d’Àger, es conserva parcialment la col·legiata d’Àger, dedicada a sant Pere. A l’església parroquial de Sant Vicenç, un sarcòfag romà de marbre del segle III amb escenes mitològiques, avui pila baptismal, dóna fe de l’origen romà del poble.

El terme comprèn també els pobles i llogarets d’Agulló, Corçà, Millà, la Règola i Fontdepou, i l’ermita de Sant Llobí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Abrera (Baix Llobregat)

6 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 19,94 km2, 105 m alt, 12.216 hab (2016)

mapa baixllobregatEstès a banda i banda del Llobregat i al sud-est del massís de Montserrat. Vegetació de brolla i boscos de pins.

L’agricultura és predominant, amb conreus de secà, especialment vinya, cereals, arbres fruiters i olivera; el regadiu és complementari. Ramaderia bovina per a llet. Indústries alimentàries, tèxtil i metal·lúrgica, entre altres. La població, en regressió durant la primera meitat del segle XX, ha iniciat una recuperació.

El poble s’estén al llarg de l’antic camí ral de Barcelona a Lleida, on hi ha el raval del Rebato; l’església parroquial de Sant Pere és d’estil romànic. Fora vila, es troba l’església pre-romànica de Sant Hilari, construïda sobre les restes d’una vil·la romana.

El terme comprèn també la parròquia de Santa Maria de Vilalba, amb el llogaret del Carrer del Suro i el castell de Voltrera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Club Atletisme – Ràdio

Abella de la Conca (Pallars Jussà)

18 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 78,27 km2, 956 m. alt, 181 hab (2016)

mapa pallarsjussaSituat a l’est de la conca de Tremp. De relleu parcialment muntanyós amb zones planes a les valls dels rius Abella, Carreu i Rialb. A la part muntanyosa del terme, pastures i boscos de pins, roures i alzines.

L’agricultura de secà és, juntament amb la ramaderia ovina, la base econòmica del municipi.

El poble, assentat a la zona baixa d’un coster, té part de les cases, moltes d’elles abandonades, semi-excavades a la roca. Església parroquial de Sant Esteve, d’estil romànic, d’on és original el famós retaule gòtic de Santa Maria, pintat per Pere Serra cap al 1375 i actualment al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell.

El municipi comprèn, a més, els pobles i caserius de Bóixols, la Rua, Faidella, Carreu, Capdecarreu i la Torre d’Eroles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques