(Castellví de la Marca, Alt Penedès)
(o l’Almúnia) Poble (193 m alt) i cap del municipi, situat al sud del terme, vora la riera de la Múnia, afluent, per la dreta, del riu de Foix.
(Castellví de la Marca, Alt Penedès)
(o l’Almúnia) Poble (193 m alt) i cap del municipi, situat al sud del terme, vora la riera de la Múnia, afluent, per la dreta, del riu de Foix.
(Navàs, Bages)
Poble, situat a l’esquerra de la riera del Mujal, afluent del Llobregat per la dreta, la qual neix a Viver i desemboca a Balsareny.
L’església parroquial és dedicada a la Santa Creu.
Antiga quadra, el 1358 era possessió de la ciutat de Manresa, que la vengué el 1370 als Peguera, després senyors de Castelladral.
(Palol de Revardit, Pla de l’Estany)
Poble, situat a la part occidental del terme, a l’esquerra de la riera de Riudarenes, vora el puig de Sant Dalmau.
La seva església (Sant Martí) és d’origen romànic, però molt modificada.
(Fogars de Montclús, Vallès Oriental)
Poble (410 m alt) i cap del municipi. Situat al vessant meridional del Montseny, al peu del turó de l’Home. Poblament disseminat.
Església romànica de Sant Martí, consagrada el 10 d’octubre de 1104.
(Das, Baixa Cerdanya)
Poble (1.165 m alt), situat damunt la Valirota, aigua avall de Das.
L’església parroquial (Santa Maria) és esmentada ja el 839; un primitiu edifici fou destruït pels albigesos el 1198; l’actual, romànic, conserva restes de pintures murals, molt perjudicades per l’incendi del 1936.
Un peculiar frontal romànic, amb passatges de la vida de la Mare de Déu, és al Museu d’Art de Catalunya.
Fou possessió del monestir del Canigó.
El poble formà part del municipi d’Urtx fins el 1859.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble (846 m alt), al sector oriental del municipi, en un coster, al vessant meridional del tossal de Moror (1.057 m alt).
De la seva església parroquial (Sant Miquel) depenen els llocs d’Alzina, Beniure i Estorm.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble (484 m alt), aturonat prop del límit amb el terme de Guissona.
El lloc és esmentat ja el 1099 en l’acta de consagració de l’església de Guissona.
(Odèn, Solsonès)
Poble, al sector del terme que pertany a la conca del Segre, al peu d’un cingle, a la dreta del torrent de la Móra Comdal, que aflueix per la dreta del Segre al pantà d’Oliana.
La seva església (Santa Eugènia) depèn de la parròquia de les Anoves. Era de la senyoria del capítol d’Urgell.
El segle XIX formà el municipi de la Móra Condal i Sàlzer.
(Foradada, Noguera)
Poble (386 m alt), situat al vessant oriental de la serra de Montsonís (596 m alt), a l’esquerra del Segre, a l’entrada de l’estret de Salgar.
De la seva església parroquial (Santa Maria), que pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, depèn el santuari de Salgar i la caseria de Valldexils.