Arxiu d'etiquetes: pobles

Oix -Garrotxa-

(Montagut i Oix, Garrotxa)

Poble (413 m alt), amb un percentatge alt de població disseminada, situat a l’esquerra de la riera d’Oix.

L’església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 937, és romànica, molt modificada. Prop seu hi ha un gran casal, el castell d’Oix, que fou bastit al segle XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà.

Oix formà part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà. Fou dels Barutell fins al començament del segle XIX, que passà als Sants.

Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca. L’antic terme comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies rurals de Sant Miquel de Pera, Hortmoier, Mitjà, Monars, Santa Bàrbara de Pruneres, Talaixà, el Riu, el santuari de les Agulles i el d’Escales i l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja.

Ogern

(Bassella, Alt Urgell)

Poble (489 m alt), a la dreta de la ribera Salada (on hi ha les restes d’un pont romànic), aigua amunt d’Altés.

Bastit al voltant de l’església parroquial de Sant Serni, romànica (segle XI), i a ambdues bandes de la carretera de Solsona a Bassella.

Norís

(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)

Poble (1.254 m alt), bastit a la dreta de la Noguera de Tor, al voltant de l’església parroquial (Sant Sadurní).

Formà un municipi que abans del 1939 fou agregat a l’actual.

Nevà

(Toses, Ripollès)

Poble (1.256 m alt), damunt la riba dreta del Rigart, al sector sud-oriental del terme.

L’església parroquial de Sant Cristòfol és un edifici modern; resta encara l’antiga.

El lloc és esmentat ja el segle IX.

Naens

(Senterada, Pallars Jussà)

Poble, situat als contraforts nord-orientals de la serra de Sant Gervàs, damunt la riba dreta del riu de Cadolla.

De la parròquia de Sant Esteve depèn l’església de Cadolla. Pertangué als comtes d’Erill.

Formava municipi independent a mitjan segle XIX.

Músser

(Lles, Baixa Cerdanya)

Poble (1.305 m alt) de l’antic municipi de Músser i Arànser, situat damunt la riba esquerra del riu d’Arànser, a la carena granítica que separa la Cerdanya de l’Alt Urgell.

L’església parroquial (Santa Maria) és d’origen romànic.

El lloc és esmentat ja el 839. L’antic castell de Músser fou del vescomtat de Castellbó.

Mur (Pallars Jussà)

Mur -Pallars Jussà-

(Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà)

Antic municipi (18,21 km2, 881 m alt), annexat el 1972 a l’actual. El nou municipi rebé oficialment el nom de Castell de Mur.

Era centrat per l’església parroquial de Santa Maria, església de l’antiga i important pabordia i col·legiata de Mur, prop de l’antic castell de Mur, esmentat ja el 1044, de planta triangular, que conserva uns quants murs i la robusta torre de l’homenatge. Fou centre de la baronia de Mur.

El municipi comprenia, a més, els pobles i llocs, alguns ja despoblats, del Meüll, Santa Llúcia de Mur, Collmorter, Vilamolat de Mur, Alberola, Vilaplana, el Mas de l’Hereu, Puigmaçana i les Esplugues.

Múnter -Osona-

(Muntanyola, Osona)

Poble, situat al sector de la plana de Vic, entre Malla, Tona i Muntanyola.

L’església parroquial de Sant Esteve, en part romànica (segle XII), és esmentada ja el 929.

Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l’antic castell de Múnter, esmentat el 939, que fou de diversos senyors, fins que el segle XIII passà a les mans dels Brull, i el XV a les dels Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat (creats comtes de Múnter el 1698).

El 1840 fou annexat al municipi actual.

Múnia, la

(Castellví de la Marca, Alt Penedès)

(o l’Almúnia) Poble (193 m alt) i cap del municipi, situat al sud del terme, vora la riera de la Múnia, afluent, per la dreta, del riu de Foix.

Mujal, el

(Navàs, Bages)

Poble, situat a l’esquerra de la riera del Mujal, afluent del Llobregat per la dreta, la qual neix a Viver i desemboca a Balsareny.

L’església parroquial és dedicada a la Santa Creu.

Antiga quadra, el 1358 era possessió de la ciutat de Manresa, que la vengué el 1370 als Peguera, després senyors de Castelladral.