(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Poble, estès a l’extrem nord-occidental del massís del Montnegre, des dels vessants del puig del Castell (395 m alt), on s’assenta el veïnat d’Olzinelles i la vall del torrent d’Olzinelles (afluent, per la dreta, de la Tordera, a Sant Celoni, que neix al Montllorer).
El lloc formà part del vescomtat de Cabrera. De la seva església parroquial (Sant Esteve), situada vora el torrent, depèn la de Vilardell, poble amb el qual formà un municipi fins abans del 1930.
Poble (1.089 m alt), fins al 1970 del municipi d’Enviny, en un coster, al vessant oriental del cap de Solati.
La seva església parroquial és dedicada a la Purificació (antigament de la Candelera).
Dividit tradicionalment en dos nuclis: la Força, a la part més elevada, i el poble amb l’església, a la zona més plana; darrerament s’ha afegit el barri de la Pleta.
(Isòvol, Baixa Cerdanya)
Poble (1.181 m alt), situat en un coll que comunica la vall Tova amb la plana cerdana, al nord del tossal d’Isòvol. Prop, al clot del castell, hi ha les restes d’una força.
A l’extrem meridional del coll, damunt el tossalet dels Castellar, hi ha l’església parroquial (Sant Pere), romànica, amb campanar de planta quadrada sobre l’absis i un notable portal decorat amb columnes i capitells esculpits.
El lloc és esmentat ja el 839.
(Barberà de la Conca, Conca de Barberà)
Poble, a la dreta del riera de Vallverd, davant la confluència amb el riu d’Anguera.
La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de la de Barberà.
El lloc és esmentat ja el segle XI. El castell d’Ollers, esmentat des del 1164, fou adquirit dins el mateix segle pels templers.
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, a la capçalera del Remirol (afluent del Fluvià), al sector septentrional del terme.
L’església parroquial, de la qual depèn l’església de Santa Maria d’Espasens, és dedicada a sant Martí.
El lloc, esmentat el 1017, formava el 1698 una batllia amb Vilavenut, i era del comte de Peralada.
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, a la capçalera de la riera de la Farga, al sud de Sant Esteve de Guialbes.
El 1197 fou erigit el priorat canonical de Santa Maria de les Olives, filial, sembla, de Vilabertran, amb el consentiment del bisbe Gaufred de Medinyà. El 1314 hi havia un prior i quatre canonges.
Fou secularitzat el 1592 i agregat a la canònica de la seu de Girona, que hi delegà un capellà al servei de l’església de Santa Maria, sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Guialbes.
La imatge de la Mare de Déu és un notable exemplar d’alabastre del segle XIV; l’església esdevingué centre de romiatges i fou reedificada al segle XVIII.
(Garrigoles, Baix Empordà)
Poble i cap del municipi, a llevant de l’església parroquial de Sant Sadurní de Garrigoles.
Té una església dedicada a sant Vicenç.
Hi ha la notable masia de can Ros, que havia radicat al veïnat de Sant Mateu fins al segle XVII.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Poble, situat uns 3 km al sud de la vila, enlairat a la dreta del riu d’Arnera.
L’antiga església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Maçanet, petit exemplar romànic d’una nau, fou donada el 952 pel comte Seniofré al monestir de Camprodon, al qual pertangué el lloc.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Oliva.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Llogaret (1.080 m alt), al sud-oest de la vila, al peu del serrat de Nas.
La seva església depèn de la parròquia de Santa Eugènia.
Dades dels Països Catalans 