Arxiu d'etiquetes: pobles

Ordal

(Subirats, Alt Penedès)

Poble (373 m alt), format per la parròquia de Sant Esteve, el nucli antic de Rabella i el barri del Vidre, sorgit al llarg de la carretera de Barcelona a València.

És situat entre les anomenades serres d’Ordal, dins el massís de Garraf, cretàcies, formades per calcàries i dolomies resistents a l’erosió, que desmantellà els sediments oligocènics que les recobrien, originant-hi una depressió càrstica, un polje fossilitzat durant el Miocè. Els sòls originats així permeteren, aprofitats per feixes amb marjades, un illot de conreus (cereals, pomes i préssecs, vinya).

El poble viu principalment del comerç de trànsit, a la davallada del coll de la Creu d’Ordal (507 m alt.), entre el Baix Llobregat i la depressió del Penedès, al centre d’un massís calcari, entre el pont del Lledoner i el poble de l’Ordal, i entre el puig de les Agulles (632 m alt.) i el puig Bernat (606 m).

Hom explota pedreres i forns de calç.

Orcau

(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)

Poble (753 m alt) i antic municipi. Annexat el 1970 a l’actual. Situat al peu de la serra de Sant Corneli.

Hi ha restes de l’antic castell d’Orcau, centre de la baronia d’Orcau, i de la seva església romànica (santuari de la Pietat).

L’església parroquial (Mare de Déu dels Àngels) fou bastida a mitjan segle XVI.

Olzinelles -Vallès Oriental-

(Sant Celoni, Vallès Oriental)

Poble, estès a l’extrem nord-occidental del massís del Montnegre, des dels vessants del puig del Castell (395 m alt), on s’assenta el veïnat d’Olzinelles i la vall del torrent d’Olzinelles (afluent, per la dreta, de la Tordera, a Sant Celoni, que neix al Montllorer).

El lloc formà part del vescomtat de Cabrera. De la seva església parroquial (Sant Esteve), situada vora el torrent, depèn la de Vilardell, poble amb el qual formà un municipi fins abans del 1930.

Olp

(Sort, Pallars Sobirà)

Poble (1.089 m alt), fins al 1970 del municipi d’Enviny, en un coster, al vessant oriental del cap de Solati.

La seva església parroquial és dedicada a la Purificació (antigament de la Candelera).

Dividit tradicionalment en dos nuclis: la Força, a la part més elevada, i el poble amb l’església, a la zona més plana; darrerament s’ha afegit el barri de la Pleta.

Olopte

(Isòvol, Baixa Cerdanya)

Poble (1.181 m alt), situat en un coll que comunica la vall Tova amb la plana cerdana, al nord del tossal d’Isòvol. Prop, al clot del castell, hi ha les restes d’una força.

A l’extrem meridional del coll, damunt el tossalet dels Castellar, hi ha l’església parroquial (Sant Pere), romànica, amb campanar de planta quadrada sobre l’absis i un notable portal decorat amb columnes i capitells esculpits.

El lloc és esmentat ja el 839.

Ollers -Conca de Barberà-

(Barberà de la Conca, Conca de Barberà)

Poble, a la dreta del riera de Vallverd, davant la confluència amb el riu d’Anguera.

La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de la de Barberà.

El lloc és esmentat ja el segle XI. El castell d’Ollers, esmentat des del 1164, fou adquirit dins el mateix segle pels templers.

Ollers -Pla de l’Estany-

(Vilademuls, Pla de l’Estany)

Poble, a la capçalera del Remirol (afluent del Fluvià), al sector septentrional del terme.

L’església parroquial, de la qual depèn l’església de Santa Maria d’Espasens, és dedicada a sant Martí.

El lloc, esmentat el 1017, formava el 1698 una batllia amb Vilavenut, i era del comte de Peralada.

Olives de Sant Esteve de Guialbes, les

(Vilademuls, Pla de l’Estany)

Poble, a la capçalera de la riera de la Farga, al sud de Sant Esteve de Guialbes.

El 1197 fou erigit el priorat canonical de Santa Maria de les Olives, filial, sembla, de Vilabertran, amb el consentiment del bisbe Gaufred de Medinyà. El 1314 hi havia un prior i quatre canonges.

Fou secularitzat el 1592 i agregat a la canònica de la seu de Girona, que hi delegà un capellà al servei de l’església de Santa Maria, sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Guialbes.

La imatge de la Mare de Déu és un notable exemplar d’alabastre del segle XIV; l’església esdevingué centre de romiatges i fou reedificada al segle XVIII.

Olives, les -Baix Empordà-

(Garrigoles, Baix Empordà)

Poble i cap del municipi, a llevant de l’església parroquial de Sant Sadurní de Garrigoles.

Té una església dedicada a sant Vicenç.

Hi ha la notable masia de can Ros, que havia radicat al veïnat de Sant Mateu fins al segle XVII.

Oliveda

(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)

Poble, situat uns 3 km al sud de la vila, enlairat a la dreta del riu d’Arnera.

L’antiga església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Maçanet, petit exemplar romànic d’una nau, fou donada el 952 pel comte Seniofré al monestir de Camprodon, al qual pertangué el lloc.