(Sant Jaume de Llierca, Garrotxa)
Antic nom del municipi.
Era un terme de la parròquia de Montagut de Fluvià, anomenat també Palau d’Avall, en relació amb Palau d’Amunt, nom amb el qual també era conegut el castell de Montpalau, dins l’actual terme d’Argelaguer.
(Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat)
Caseria i antiga quadra, a la dreta de la riera del Palau, afluent del Llobregat per la dreta, la qual neix dins el terme de Castellví de Rosanes, prop de can Xandri.
Damunt seu hi ha l’ermita o santuari del Palau, dedicada a santa Madrona.
Modernament hom hi ha edificat la urbanització del Parc de Vallpalau.
Al sud hi hagué l’antiga colònia industrial del Palau.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
(o Obeix) Poble (1.232 m alt), situat en un coster, en una vall afluent a la vall Fosca per la dreta.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria. Prop del poble hi ha l’ermita romànica de Sant Cristau.
(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)
Poble (1.250 m alt), aturonat al vessant septentrional del coll de Barnús, a la vall de la Vansa, dins el massís del Port de Comte.
La seva església de Sant Quirze depèn de la parròquia de la Vansa. L’antic castell d’Ossera, avui desaparegut, està documentat des del 1107.
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble (o el Pont d’Orrit), aturonat, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, enfront d’Areny de Noguera.
El pagus d’Orrit, manat segurament per un vescomte, tingué gran importància als segles IX i X fins al restabliment de Montanyana com a punt fortificat de la marca o frontera. Passà als comtes de Pallars Jussà i fou incorporat a la corona el 1291.
El seu terme comprenia l’antic municipi de Sapeira, part o tot del de Sopeira i part del d’Espluga de Serra. A la seva demarcació hom fundà el monestir d’Alaó (806-14) del qual fou una cel·la o establiment monàstic l’església de Sant Climent de la vall d’Orrit.
El castell d’Orrit, citat des del 826, centrà l’antiga demarcació.
Es despoblà considerablement al segle XIX.
(Bàscara, Alt Empordà)
Poble, de poblament disseminat, situat a la capçalera del riu de Cinyana, sota el coll d’Orriols, a la divisòria d’aigües del Ter i del Fluvià, per on passa la carretera de Girona a Figueres.
El lloc és esmentat ja el 922; l’església parroquial de Sant Genís conserva l’absis romànic, però fou molt modificada posteriorment.
El castell d’Orriols, esmentat el 1265, pertangué a la família Orriols (que enllaçà amb la de Foixà); passà als Avellaneda i als Desbac. L’edifici és un notable casal de tipus renaixentista, refet al començament del segle XVII sobre l’antiga edificació.
(Camarasa, Noguera)
Poble, fins el 1970 del municipi de Fontllonga, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, davant Sant Oïsme de la Baronia.
Recentment despoblat, de la seva església parroquial (Sant Salvador) depenien els llocs de Sant Just i de l’Ametlla de Montsec (després Oroners passà a dependre de l’Ametlla).
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, a la dreta del Fluvià, al sector septentrional del terme.
El lloc és esmentat el 968 i pertanyia a la baronia de Vilademuls.
L’església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1155; l’edifici romànic fou substituït el 1771 per l’actual, neoclàssic.
(Subirats, Alt Penedès)
Poble (373 m alt), format per la parròquia de Sant Esteve, el nucli antic de Rabella i el barri del Vidre, sorgit al llarg de la carretera de Barcelona a València.
És situat entre les anomenades serres d’Ordal, dins el massís de Garraf, cretàcies, formades per calcàries i dolomies resistents a l’erosió, que desmantellà els sediments oligocènics que les recobrien, originant-hi una depressió càrstica, un polje fossilitzat durant el Miocè. Els sòls originats així permeteren, aprofitats per feixes amb marjades, un illot de conreus (cereals, pomes i préssecs, vinya).
El poble viu principalment del comerç de trànsit, a la davallada del coll de la Creu d’Ordal (507 m alt.), entre el Baix Llobregat i la depressió del Penedès, al centre d’un massís calcari, entre el pont del Lledoner i el poble de l’Ordal, i entre el puig de les Agulles (632 m alt.) i el puig Bernat (606 m).
Hom explota pedreres i forns de calç.
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Poble (753 m alt) i antic municipi. Annexat el 1970 a l’actual. Situat al peu de la serra de Sant Corneli.
Hi ha restes de l’antic castell d’Orcau, centre de la baronia d’Orcau, i de la seva església romànica (santuari de la Pietat).
L’església parroquial (Mare de Déu dels Àngels) fou bastida a mitjan segle XVI.
Dades dels Països Catalans 