(Quart d’Onyar, Gironès)
Poble, al sud-est de la ciutat de Girona, a la dreta de l’Onyar.
L’església parroquial (Sant Sadurní) és d’origen romànic, modificada als segles XVI i XVII; era l’església del castell de Palol, casa forta, que a mitjan segle XIV era de la família Palol.
El 1698 el lloc era de la corona.
(les Llosses, Ripollès)
Poble (1.095 m alt) i antic municipi (pop: Pomerola), agregat el 1991 a l’actual, al límit amb el Berguedà.
El poble, en procés de despoblament, és en un turó a l’oest del puig Verdolet (1.148 m), on s’alcen l’antiga església parroquial de Sant Vicenç i la casa forta o castell de Palmerola, molt restaurats en època recent pel marquès de Palmerola, amb subvencions estatals. Sota el turó es bastí una nova església i, al seu voltant, unes cases.
El lloc i la casa forta (esmentats ja al segle XIII) formaren part de la baronia de la Portella i en foren castlans la família Palmerola (Joan de Palmerola reféu la casa forta, que es trobava enrunada, a mitjan segle XV); un de llurs descendents rebé el marquesat de Palmerola.
L’antic terme comprenia, a més, el veïnat de Vila-seca, i les antigues parròquies de Sant Julià de Palomera (amb la masia del Cosp) i de Sant Julià de Vilacorba (amb la masia de Moreta). Hi pertangué l’enclavament de la Rovira de Baix.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (1.248 m alt), situat a l’esquerra del riu de Pallerols, sota la roca Rodona.
L’església parroquial és dedicada a sant Ramon i sant Marc.
El lloc és esmentat ja el 839. Pertanyia al vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellbó.
Fou municipi independent fins el 1972; l’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cassovall i de Saulet, la caseria de Canturri, l’antic monestir d’Elins i el terme separat de Castellins.
(la Baronia de Rialb, Noguera)
Poble, situat al sector nord-oriental del terme, als vessants occidentals de la muntanya de Sant Marc.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.
(Talavera, Segarra)
Poble, que forma un sol nucli amb Ondara. És a l’extrem septentrional del municipi, a la dreta del riu d’Ondara.
De la seva església parroquial (Sant Jaume) depèn la de Montfar.
Era de la jurisdicció del comte d’Erill. Al segle XIX formà un municipi amb Civit.
(els Plans de Sió, Segarra)
Poble situat a la dreta del Sió, al voltant de l’antic castell de les Pallargues, que es conserva en bon estat; té una notable arcada gòtica a la façana.
L’església parroquial és dedicada a sant Salvador.
Antic municipi al que el 1974 li fou agregat el de l’Aranyó i adoptà el nom oficial dels Plans de Sió.
(Beuda, Garrotxa)
Poble, a la vora del torrent de Palera, afluent per la dreta de la riera de Capellada.
Centrat per l’església parroquial de Santa Maria de Palera, romànica, d’una sola nau, sufragània de la de Lligordà.
Prop seu hi ha l’església de Sant Domènec de Palera, que pertanyia a l’antic priorat benedictí del Sant Sepulcre de Palera.
(Lliçà de Munt, Vallès Oriental)
Poble, situat a la dreta del torrent de Paiaigua (afluent del Besòs prop de Mollet), al sector muntanyós occidental del terme.
La seva parròquia de Sant Esteve depenia de la de Parets.
El lloc, esmentat ja el 959, fou de la baronia de Montbui.
(Terrades, Alt Empordà)
Poble (ant: Palau-sarroca), de poblament disseminat, al sud-est del terme, a la vora del rec de Palau, afluent de capçalera del Rissec.
El castell de Palau-surroca, la capella de Sant Llorenç la qual és obra del segle XII o XIII, ha estat modificat diverses vegades i actualment té el caràcter de gran masia, amb elements defensius antics.
Pertangué als Palau (segle XIII) i passà per successió als Sarroca, cognomenats també Sarroca Palau, i als Sorribes (la senyoria major fou fins el 1359 dels senyors de Peralada); passà el 1695, per venda, als Croses (senyors de Calabuig) i als seus descendents els Dou i als Alòs, marquesos de Dou, que en tenen actualment la propietat.
(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)
Poble (131 m alt), dit popularment la Sagrera.
És centrat per la parròquia de Santa Maria, notable exemplar d’origen romànic (fou consagrada el 1122) i ampliada i refeta posteriorment (el campanar és del començament del segle XVI); són notables el retaule gòtic fet en 1513-19 i atribuït al mestre Arés i el del Roser, amb un antipendi de ceràmica de Llorenç Passoles (segona meitat del segle XVII).
El lloc és esmentat ja el 955.
