(Cervera, Segarra)
Poble (499 m alt), situat en un coster a l’esquerra del Sió. L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
El lloc és esmentat ja el 1024; amb Malgrat, fou de jurisdicció eclesiàstica i passà a la del bisbat de Solsona. Al segle XIV intentà, també amb Malgrat, d’esdevenir carrer de Cervera.
Formà municipi independent fins l’any 1972. L’antic terme comprenia també els pobles de Malgrat, Castellnou d’Oluges, la Cardosa (en un enclavament), i les caseries de Tudela i Queràs.
(Prats i Sansor, Baixa Cerdanya)
Poble i cap del municipi, situat al peu del vessant septentrional de la plataforma terciària de Urús.
És dividit en dos nuclis: Capdevila, amb l’església parroquial romànica de Sant Serni, aturonada a 1.124 m alt, abans emmurallat, que constituí, probablement, a l’edat mitjana una força o castell; i el Barri, a l’oest.
(Anoia)
Nom adoptat el 1937 per al municipi dels Prats de Rei.
Caseria (1.490 m alt), fins el 1969 del terme de Montanissell.
És situada a la capçalera del Rialb (o riu de Puials), al fons d’una petita vall entre els contraforts meridionals de la serra del Boumort (roca de Senyús, 1.894 m alt) i l’alineació formada per les serres de Carreu i de Sant Joan (a través de la qual s’obre pas el Rialb pel forat dels Prats).
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Llogaret, a l’est de la Pedra, en una vall oberta entre el coll de Jovells i la serra de Pratformiu (1.670 m alt), que la separa de la vall del Cardener.
(la Molsosa, Solsonès)
Poble (799 m alt), assentat en un altiplà que domina les valls de Coaner i de Vallmanya, al nord-est del cap del municipi.
La seva església (Sant Abdó i Sant Senén) depèn de la parròquia de la Molsosa.
(Preixens, Noguera)
Poble (317 m alt) (o de la Baronia, o de la Baronessa), a la dreta del Sió, a la zona de regadiu del canal d’Urgell.
De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn la de les Ventoses.
L’antic castell de Pradell és anterior al segle XV, molt reformat el 1738, que fou convertit en lloc de residència.
La jurisdicció pertanyia, en 1365-70, a Arnau de Riu-de-set; el 1381 n’era senyor Simó de Torres i, més endavant, la jurisdicció pertanyia als Montlleó i, finalment, als Margalef.
(Cadaqués, Alt Empordà)
Veïnat, que es troba al fons de la badia de Portlligat, a la península del cap de Creus, al nord de la badia de Cadaqués, tancada per l’illa de Portlligat.
Té el seu origen en un grup de barraques de pescadors, i on Salvador Dalí hi establí la seva residència, actualment convertida en Casa-Museu.
És nucli turístic i residencial.
(Sant Ramon de Portell, Segarra)
Poble (663 m alt), situat al cim dels altiplans que separen les riberes de Sió i del Llobregós. La seva parròquia és dedicada a sant Jaume.
Fou el cap del municipi fins el 1970, que, unit al municipi de la Manresana, es traslladà la capitalitat a Sant Ramon, poble del terme sorgit al voltant del monestir mercenari dedicat a sant Ramon Nonat, que la tradició fa fill de Portell.
(Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)
(a Port Ainé) Indret. L’any 1986 foren inaugurades les instal·lacions de l’estació d’esports d’hivern, situades als clots de Roní, que disposa de dos teleselles i tres telesquís.
