Poble (1.081 m alt), a la dreta del torrent de la Valira, prop de la seva confluència amb el Segre.
La seva església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) és romànica.
Sanavastre
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: pobles
Samalús
(Cànoves i Samalús, Vallès Oriental)
Poble, situat a la zona de contacte entre la depressió vallesana i el massís del Montseny, a la capçalera de la riera de Samalús, afluent per l’esquerra del Congost, on desemboca aigua avall de la Garriga.
El lloc és esmentat ja el 1002. L’església parroquial de Sant Andreu és d’origen romànic, ampliada al segle XVI. Conserva de la primitiva construcció l’absis (posteriorment fortificat) i la base del campanar. Prop seu hi ha la capella de la Salut.
Dins el seu antic terme hi ha diverses i notables masies.
Samalcoreig *
(Segrià)
Veure> Massalcoreig (municipi).
Salselles
Poble, a la vall de Merlès, a l’esquerra de la riera, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, del bisbat de Vic.
Pertanyia a la sots-vegueria de Lluçanès.
Salou -Osona-
(les Masies de Roda, Osona)
Antigua colònia tèxtil (Industrial Baurier SA). Es troba a la dreta del Ter, a l’altra banda de l’Esquerda.
L’empresa s’establí el 1852 a la vila de Roda i el 1862 es traslladà a l’indret actual, ocupat abans per la casa i molí de Salou, que li donà el nom. Prop de la fàbrica es construí la colònia per als treballadors. El 1950 hi treballaven 730 obrers.
L’embassament del pantà de Sau, que cobreix part de la fàbrica, obligà al seu tancament.
Salo -Bages-
(Sant Mateu de Bages, Bages)
Poble (620 m alt), a l’extrem nord-oest del terme, en territori de boscs i conreus de secà.
Està solcat per les rieres de Vallmanya i Matamargó, que formen la riera de Salo, afluent de la dreta del Cardener.
Sallent d’Organyà
(Coll de Nargó, Alt Urgell)
(o Sallent) Poble (1.003 m alt), fins al 1969 del municipi de Montanissell.
És situat al vessant meridional de la serra de Sant Joan, damunt el riu de Sallent, afluent, per la dreta, del Segre, que es forma per la reunió de diversos torrents que davallen de les serres de Sant Joan i Setcomelles; el seu principal afluent és, per la dreta, el riu de Valldarques.
El lloc és esmentat ja el 839; la seva parròquia depenia de la de Montanissell.
Sallent de Solsonès
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Poble, al sud del municipi, a la zona de transició amb la Segarra, a la dreta de la riera de Sallent. L’església parroquial (Sant Jaume) depèn de l’arxiprestat de Torà.
Altres elements destacables del poble són la torre de guaita i l’escut del portal de la rectoria, ambdós declarats Béns Culturals d’Interès Nacional.
Sallent de Castellbó
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (1.529 m alt), fins al 1970 del terme de Castellbó, situat a la capçalera de la riera del mas d’en Roqueta (afluent, per la dreta, del riu d’Aravell).
Sallent, el -Santa Pau-
(Santa Pau, Garrotxa)
Poble, situat al sector oriental del terme, a la dreta del riu Ser, a la seva confluència amb la riera de Samariu.
És centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç, que conserva elements de la seva primitiva construcció romànica.
Esmentada al segle IX, havia estat una cel·la del monestir de Banyoles. Passà el 1392 a la jurisdicció dels barons de Santa Pau.
Dades dels Països Catalans 