Poble, a la dreta de l’Onyar, aigua amunt de Vilobí; comprèn diversos veïnats.
L’església parroquial de Santa Maria havia estat possessió del monestir de Breda. En depèn el santuari de les Fonts.
El lloc, esmentat ja el 1019, formava part del terme del castell de Brunyola.
(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
(o de la Trinitat) Caseria, formada al voltant de les salines de la Ràpita, situades a la barra deltaica de la punta de la Banya, que tanca el port dels Alfacs.
Les antigues salines de Tortosa, explotades ja al segle XII pels àrabs, ho continuaren essent després de la conquesta cristiana. Una novena part era per al rei i estigueren vinculades a la família Oliver. Exportaven sal a Nàpols i tota la Mediterrània.
Abandonat el primer nucli (les Salines Velles), foren ocupades prop de 400 hectàrees noves (les Salines Noves), de les quals hom extreu anualment unes 25.000 tones, exportades en part al nord d’Europa.
(Sant Salvador de Guardiola, Bages)
Poble (280 m alt), situat en terreny pla.
L’església parroquial, romànica, del segle XI, modificada al XVII, fou filial de la seu de Manresa fins al segle XIX.
El celler cooperatiu, un dels més importants de la comarca, fundat el 1926, agrupa unes 300 famílies pageses, de Salelles i pobles veïns.
Poble, a la dreta del Fluvià, aigua amunt de l’Armentera.
L’església parroquial romànica (segles XI i XII) és dedicada a santa Eugènia, al segle XIX va allargar-se la nau i es construí el campanar de cadireta; havia estat sufragània de la de l’Armentera.
Formà part del comtat d’Empúries.
(Camprodon, Ripollès)
Poble de l’antic municipi de Beget, situat a la dreta de la riera de Salarsa, afluent de capçalera de la riera de Beget, que neix dins l’antic terme de Freixenet.
L’església parroquial de Sant Valentí fou consagrada el 1168; és un notable exemplar romànic.
El lloc, esmentat el 1017, fou del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Al segle XVII era lloc reial.
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Vila i capital del municipi. La vila estigué fortificada i conserva part de les muralles, així com les ruïnes de l’antic castell de Salardú.
Tant la població com el municipi té una mostra important d’art romànic (segles XII-XIII).
(Foixà, Baix Empordà)
Poble, al sector sud-oriental del terme, centrat per l’església parroquial de Santa Maria.
Prop seu hi ha el barri de la Sala d’Amunt.
El lloc pertanyia a la baronia de Foixà.
(Santa Margarida de Montbui, Anoia)
Poble, a la part de ponent del terme.
El nom deriva de l’antic castell d’Ocelló (Occilione), propietat dels bisbes de Vic (1024-1307) i després de la casa de Cardona. Estigué sempre unit al terme del castell de Montbui, que acabà per absorbir-lo.
L’església de Santa Anna era sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui. Formà una quadra unida també a Santa Margarida de Montbui vers el 1840.
(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)
Nom popular del poble de Palau-solità.
(Castell i Platja d’Aró, Baix Empordà)
Veure> Agaró, s’ (barri i nucli turístic de la Costa Brava).
Dades dels Països Catalans 