(Tordera, Maresme)
Poble, al sector del terme al sud del massís del Montnegre, a la vall mitjana de la riera de Pineda, que davalla d’Hortsavinyà; prop del límit amb el terme de Pineda.
El terme és format per masies disseminades i centrat per l’església parroquial (Sant Pere).
Formà part, al segle XIX, amb Vallmanya, del municipi d’Hortsavinyà.
(Copons, Anoia)
(o de Copons) Caseria, situada 2 km vers el nord-est de la vila, a la vall de la riera d’Anoia, a l’esquerra del riu.
L’església de Sant Pere, existent ja el 1038, tenia un petit nucli o sagrera pròpia el 1320, que es despoblà totalment als segles XIV i XV.
Modernament es formà entorn seu una petita caseria que tenia nou cases el 1850.
(Campdevànol, Ripollès)
Poble (1.200 m alt) i antiga parròquia, dalt un cim que s’aixeca a l’esquerra del Freser, per sobre del mas Rotllan.
Existia ja el 1150. El 1235 Bernat Calbó consagrà l’església actual, a la qual s’afegiren dues capelles laterals el 1640. El segle XIV perdé la feligresia i s’uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon.
Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment.
(Santa Coloma de Farners, Selva)
Poble, al sector sud-occidental del terme, a la capçalera de la riera de l’Esparra, centrat per l’antic monestir de Sant Pere Cercada.
(Subirats, Alt Penedès)
Poble i cap del municipi, situat a l’esquerra de la carretera de Barcelona a Tarragona, al peu del massís d’Ordal, on s’ha format, dins la seva antiga demarcació, la nova parròquia de Sant Esteve d’Ordal.
La seva església existia ja el 1059 i depenia dels senyors del castell de Subirats, que el 1095 la cediren al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs.
Des d’aquest moment formà una quadra que fou de domini de Sant Sebastià dels Gorgs, i més tard, de Montserrat, fins que al principi del segle XX es fusionà amb el terme de Subirats, del qual ja depenia originàriament.
(Santa Maria de Merlès, Berguedà)
Poble (760 m alt), situat damunt una petita serralada, a l’esquerra de la riera de Merlès.
El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important llinatge dels Pinós.
La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169; és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre. Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els segles XIV i XIX. Tenia 9 famílies el 1686. Recobrà la independència el 1878.
Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret.
(el Bruc, Anoia)
(o Sant Pau Vell) Poble que s’aixecava primitivament al costat del castell de la Guàrdia o de Bonifaci (la Guàrdia del Bruc), documentat des del 973, contrafort del Montserrat, al nord-oest del coll de can Maçana.
Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segle XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada. Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon.
Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc.
Al segle XIX recuperà el caràcter de parròquia rural.
(Camarasa, Noguera)
(o la Baronia de Sant Oïsme, o la Baronia) Poble, fins el 1970 del municipi de Fontllonga. És situat dalt un turó a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la sortida del congost de Terradets, enfront de la vall d’Àger.
L’església parroquial (Sant Bartomeu) és romànica (segles XI-XII); prop seu s’alcen les restes de l’antic castell de Sant Oïsme (uns murs i una torre rodona), centre de la baronia de Sant Oïsme, que al segle XVIII pertanyia als Gassol, dels quals passà als Sobies i als Boatella, cognomenats Sobies.
(les Masies de Voltregà, Osona)
Poble, a l’esquerra de la riera de Montorro, sota la serra de Sant Salvador de Bellver. La parròquia fou unida des del segle XVI a la de Vinyoles d’Orís.
El lloc existia el 976, i l’església de Sant Miquel fou donada el 1132 al monestir de Santa Maria d’Amer, del qual sempre depengué. El 1686 tenia 6 masies. És una edificació romànica (segle XII), un xic modificada el 1638.
Dades dels Països Catalans 