Arxiu d'etiquetes: pobles

Sant Pere Espuig

3 Respostes

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

(o Sant Pere Despuig)  Poble (380 m alt), aturonat, al centre de l’altiplà que separa les rieres de Santa Llúcia i de Santa Margarida, a l’oest del terme.

Existia ja el 858 quan fou cedit al monestir de Ridaura. El 964 el bisbe de Girona Arnulf consagrà una nova església parroquial, que a vegades és dita Sant Pere de Bianya, que fou reedificada més d’una vegada en temps posteriors.

En la seva demarcació residia l’antiga família dels Bianya, a l’indret de l’actual torre de Sant Pere.

Sant Pere dels Arquells

8 Respostes

(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)

Poble (528 m alt), situat a l’esquerra del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial (Sant Pere), antic monestir de Sant Pere dels Arquells, el nucli antic fou construït en forma compacta al voltant de la plaça amb finalitat defensiva.

El lloc és esmentat ja el 1024. La senyoria pertangué fins al segle XIX al monestir de Montserrat.

Formà municipi independent fins el 1972. L’antic terme comprenia l’antic poble i castell de Timor, el mas de Toni (l’antic seminari claretià), el despoblat de Montpaó, el poble de Rubinat, l’antic poble de la Sisquella i el mas Ramon; al sud, el poble de Llindars i, separat del terme, el de Gramuntell.

Sant Pere de Riu

4 Respostes

(Tordera, Maresme)

Poble, al sector del terme al sud del massís del Montnegre, a la vall mitjana de la riera de Pineda, que davalla d’Hortsavinyà; prop del límit amb el terme de Pineda.

El terme és format per masies disseminades i centrat per l’església parroquial (Sant Pere).

Formà part, al segle XIX, amb Vallmanya, del municipi d’Hortsavinyà.

Sant Pere de Comalats

1 Resposta

(Copons, Anoia)

(o de Copons)  Caseria, situada 2 km vers el nord-est de la vila, a la vall de la riera d’Anoia, a l’esquerra del riu.

L’església de Sant Pere, existent ja el 1038, tenia un petit nucli o sagrera pròpia el 1320, que es despoblà totalment als segles XIV i XV.

Modernament es formà entorn seu una petita caseria que tenia nou cases el 1850.

Sant Pere d’Aüira

5 Respostes

(Campdevànol, Ripollès)

Poble (1.200 m alt) i antiga parròquia, dalt un cim que s’aixeca a l’esquerra del Freser, per sobre del mas Rotllan.

Existia ja el 1150. El 1235 Bernat Calbó consagrà l’església actual, a la qual s’afegiren dues capelles laterals el 1640. El segle XIV perdé la feligresia i s’uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon.

Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment.

Sant Pere Cercada

2 Respostes

(Santa Coloma de Farners, Selva)

Poble, al sector sud-occidental del terme, a la capçalera de la riera de l’Esparra, centrat per l’antic monestir de Sant Pere Cercada.

Sant Pau d’Ordal

3 Respostes

(Subirats, Alt Penedès)

Poble i cap del municipi, situat a l’esquerra de la carretera de Barcelona a Tarragona, al peu del massís d’Ordal, on s’ha format, dins la seva antiga demarcació, la nova parròquia de Sant Esteve d’Ordal.

La seva església existia ja el 1059 i depenia dels senyors del castell de Subirats, que el 1095 la cediren al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs.

Des d’aquest moment formà una quadra que fou de domini de Sant Sebastià dels Gorgs, i més tard, de Montserrat, fins que al principi del segle XX es fusionà amb el terme de Subirats, del qual ja depenia originàriament.

Sant Pau de Pinós

2 Respostes

(Santa Maria de Merlès, Berguedà)

Poble (760 m alt), situat damunt una petita serralada, a l’esquerra de la riera de Merlès.

El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important llinatge dels Pinós.

La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169; és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre. Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els segles XIV i XIX. Tenia 9 famílies el 1686. Recobrà la independència el 1878.

Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret.

Sant Pau de la Guàrdia

3 Respostes

(el Bruc, Anoia)

(o Sant Pau Vell)  Poble que s’aixecava primitivament al costat del castell de la Guàrdia o de Bonifaci (la Guàrdia del Bruc), documentat des del 973, contrafort del Montserrat, al nord-oest del coll de can Maçana.

Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segle XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada. Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon.

Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc.

Al segle XIX recuperà el caràcter de parròquia rural.

Sant Pau de la Calçada

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà)

Poble, situat al sud-est de la ciutat, a l’esquerra del riu Manol.

L’església parroquial de Sant Pau és un petit edifici romànic prop de l’antic camí ral de Barcelona a Perpinyà.