(Santa Maria de Merlès, Berguedà)
Poble, que forma un apèndix del municipi entre Gaià, Sant Feliu Sasserra i Avinyó. El lloc és esmentat el 1011 dins el terme del castell de Gaià.
Té l’antiga església romànica, sense culte, del segle XII, que fou sufragània de Santa Maria de Gaià entre els segles XIV i XIX.
El 1878 hom li concedí de nou la categoria de parròquia i fou construïda una nova església, acabada el 1887, i una rectoria a tres-cents metres de l’antiga.
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
Poble, a l’esquerra del riu Brugent, aigua amunt de la vila.
És centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, romànica, de la qual depèn el santuari de Santa Cecília de Riutort.
(Montagut i Oix, Garrotxa)
Poble (800 m alt) de l’antic municipi d’Oix, enlairat a l’esquerra de la riera d’Oix, als contraforts sud-occidentals de la serra de Bestracà, prop del coll de Pera (742 m alt).
L’església parroquial de Sant Miquel tenia com a sufragània la de Sant Andreu de Bestracà.
(Osor, Selva)
(o Sant Miquel de Ter) Veïnat i església, a l’esquerra del Ter, que centra el sector del terme a la vall d’aquest riu, a l’altra banda de la muntanya de Sant Gregori.
Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans; actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda.
L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616. Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946. Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
(o de la Vall de Llimiana) Poble (845 m alt), fins el 1970 del terme d’Aransís (del qual fou cap durant uns quants anys). És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec. Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Bercedana.
La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel. La senyoria era del priorat de Meià.
En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat (segles XI-XII), prototip d’establiment rural de l’època. Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una nau amb absis de planta semicircular, emplaçat a la part baixa del poblet. Fou habitat des de la fi del segle X fins al segle XV.
S’hi iniciaren treballs d’excavació el 1978, a càrrec del departament d’història medieval de la Universitat de Barcelona.
(Santa Coloma de Farners, Selva)
Poble (452 m alt), a la dreta de la riera de Vallors.
L’església parroquial, dedicada a Sant Miquel, és un notable exemplar romànic (segle XII), amb un massís campanar, més tardà, al seu costat; hi ha un petit nucli format per la rectoria i l’hostal, i l’escassa població és dispersa en pagesies.
Fou municipi independent fins el 1972. L’antic terme comprenia el poble de Sauleda i l’antic monestir de Sant Salvi de Cladells.
(Balenyà / Seva, Osona)
Poble i parròquia, erigida el 1954 al barri de l’estació de Balenyà, nucli de formació moderna i d’augment constant, repartit entre els dos municipis.
L’església de Sant Miquel dels Sants de Balenyà és dins el municipi de Seva. Formen també part de la seva parròquia, d’un miler d’habitants, masos dels municipis de Seva, Balenyà, el Brull, Malla i Taradell.
(Sant Gregori, Gironès)
(o Sant Medir de Cartellà) Poble (216 m alt), al nord del terme, vora Cartellà.
En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d’Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer. Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al segle XVIII. Era del patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’Amer.
Hi ha el monestir de Cadins.
(la Quar, Berguedà)
Poble (887 m alt) i cap del municipi, al sud del terme.
Des del segle XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella; després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l’erigiren en parròquia el 1873.
L’edifici actual fou erigit al segle XVII i ampliat al segle XIX. Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli.
(Quart d’Onyar, Gironès)
Poble (356 m alt), situat als vessants meridionals de la serra de Montnegre (contrafort de les Gavarres), a ponent del poble de Montnegre, el qual depenia de l’església parroquial de Sant Mateu.
Era lloc reial.
Dades dels Països Catalans 