Arxiu d'etiquetes: pobles

Sant Sadurní de Collsabadell

3 Respostes

(Llinars del Vallès, Vallès Oriental)

Poble, centrat en l’església parroquial que s’alça al cim d’un petit turó, contrafort septentrional de la serra del Corredor, a l’esquerra de la riera de Mogent.

La façana conserva restes de l’edificació romànica del segle XI, reformada als segles XIII, XVII i XX. Té un campanar de planta quadrada, en el característic estil gòtic tardà de la comarca.

El lloc és esmentat ja el 998 i la parròquia el 1040. Pertangué a la canònica de la seu de Barcelona. Fou agregat al segle XIX al municipi de Llinars.

Sant Romà de Tavèrnoles

4 Respostes

(Llavorsí, Pallars Sobirà)

Poble (1.254 m alt), al sud del terme, damunt un encinglerat serrat que domina, per la dreta, la Noguera Pallaresa, davant l’aiguabarreig amb el riu Madriu.

La seva església parroquial (Sant Quirze), depèn de la parròquia de Rodés.

Pertanyia al veí monestir de Vellanega i, des del 1093, al de Sant Serni de Tavèrnoles. En extingir-se aquest monestir el 1592, la senyoria de Sant Romà passà al seminari de la Seu d’Urgell, que encara la posseïa el 1831.

Sant Romà de la Clusa

3 Respostes

(Castell de l’Areny, Berguedà)

Poble i antiga parròquia, que presideix la profunda clotada de la Clusa. La seva demarcació forma l’extrem septentrional del municipi i és a 1.250 m alt.

L’església de Sant Romà és un antic edifici romànic del segle XII, de volta força apuntada, adossat a l’antiga rectoria, que fou restaurat entre els anys 1963 i 1965.

Al principi del segle XX hom hi venerava una majestat romànica. Avui dia no té vida pròpia i l’església i les cinc masies que en depenen són agregades a Castell de l’Areny.

Sant Romà d’Abella

8 Respostes

(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)

Poble (681 m alt), situat damunt un tossal, a l’esquerra del riu d’Abella, on hi ha restes de l’antic castell de Sant Romà i l’església parroquial.

Formava part de la baronia d’Abella, i no s’independitzà fins al primer terç del segle XIX.

Fou municipi independent fins el 1970. Dins l’antic terme hi havia, a més, la caseria de les Masies de Sant Romà.

Sant Romà -Anoia-

1 Resposta

(Santa Maria de Miralles, Anoia)

Església i caseria, cap del municipi, situada al fons de la vall, prop de la carretera, on es traslladà vers el 1915 la parroquialitat de l’antiga església, situada prop del castell.

El 1413 consta existent amb el nom de Florensola, i més tard de Fransola.

Es restaurà el 1913, i el 1916 s’amplià i es construí al seu costat la rectoria.

Sant Puvim

3 Respostes

(Veciana, Anoia)

(o Sant Pere Desvim, o del Vim)  Poble, situat al peu de la carretera dels Prats de Rei a Igualada per Copons.

Existia ja el 1113, i molta part del seu terme fou donada a Sant Cugat del Vallès.

L’església del segle XV al XIX, fou sufragània de la dels Prats de Rei, amb 6 cases el 1686. Ara és sufragània de la de Sant Salvador de Miralles. Resta l’edifici romànic, amb modificacions posteriors.

Sant Pol de la Bisbal

3 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà)

Poble, situat al sud de la ciutat, a la dreta de la riera de Vilar.

L’església parroquial de Sant Pol havia estat de l’ardiaconat de Girona.

Sant Pesselaç

5 Respostes

(Calonge de Segarra, Anoia)

(o Sant Pere de l’Arç)  Poble, a l’est del terme, al peu de la carretera de Calaf a Pinós.

L’església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Fou renovada i consagrada el 1148. Subsisteix l’edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al segle XVIII. Guarda els antics retaules barrocs.

Prop de l’església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades.

Sant Pere Sacarrera

4 Respostes

(Mediona, Alt Penedès)

Poble (490 m alt), situat prop de la unió de les carreteres de la Llacuna i Mediona amb la d’Igualada a Vilafranca del Penedès.

La població es formà entorn de l’antiga capella de Sant Pere (1298), considerada filial de Mediona.

Entre l’antic nucli i la font del Bosc es construïren pels volts del 1925 moltes torres i casetes d’estiueig.

Sant Pere Molanta

5 Respostes

(Olèrdola, Alt Penedès)

Poble, situat al nord del terme, a la plana.

La seva església existia ja el 991, dins el terme de l’antiga civitas d’Olèrdola, fou ampliada i transformada el 1744.

El lloc és dit Palatio Moranta (996 i 1010) i més tard Palamoranta (1205), i simplement com Moranta des del segle XIV.