(Camós, Pla de l’Estany)
Poble, al sud de Sant Vicenç de Camós.
L’església parroquial era romànica; fou renovada totalment el 1906. A causa de l’altar de Santa Teresa, que hom hi venerava, consagrat el 1658 pel dominicà pare Vidala, la parròquia era també coneguda per Camós de Santa Teresa. Havia estat sufragània de Sant Vicenç.
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Poble, centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, a l’esquerra del riu de Foix, al sector oriental del terme.
(Sant Hilari Sacalm, Selva)
Poble, a l’extrem oriental del terme. S’estén per un territori molt accidentat, on neix la riera de Vallors, afluent de capçalera de la riera de Santa Coloma.
El lloc existia ja el 886. L’església de Santa Margarida, consagrada el 1183, fou refeta al segle XVIII.
Pertany a la seva demarcació el santuari del Pedró.
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
Poble, de caràcter disseminat, al vessant dret de la vall de Bianya, a la dreta de la petita vall de Santa Margarida, afluent seva, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont.
És centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic (conserva l’absis i la torre del campanar). Esmentada ja el 858, quan Guifré de Besalú la cedí al monestir de Ridaura. Al segle XIII en tenia la jurisdicció el prior de Sant Joan les Fonts.
(Palafrugell, Baix Empordà)
Caseria, al sud-est de la vila, prop del camí de Calella de Palafrugell.
El nucli principal és format per un grup de masies, amb dues torres de defensa, centrades per l’antic mas de Santa Margarida, de la família Borrull (segle XV), remences, un membre de la qual rebé de Ferran II el privilegi de generositat. Passà per enllaç al segle XVIII als Veí.
(Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà)
Poble, dins l’antic terme de Mur.
El priorat de Santa Llúcia de Mur, dependent de la col·legiata de Mur, consta des del 1162 i era regit pel canonge cambrer de la col·legiata, que tenia la cura d’ànimes de la parròquia.
En la seva església es reuniren al segle XIV algunes assemblees sinodals de les esglésies de la pabordia o terreny exempt de Mur.
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Poble dins l’antic terme de Sant Andreu del Terri, situat a l’esquerra del Terri. L’església parroquial és dedicada a santa Llogaia.
El seu terme formà part de la baronia de Vilademuls. A mitjan segle XIX era municipi independent, que fou unit al de Sant Andreu del Terri i n’esdevingué cap fins el 1976 que fou unit a Cornellà.
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Poble (535 m alt) i antic municipi (54,61 km2), annexat el 1970 a l’actual. El poble és a l’esquerra del barranc de Sant Miquel (afluent de la Noguera), al peu d’un turó (595 m alt) on s’alçava l’antic castell de Santa Linya.
El lloc (potser d’origen romà) i l’església de Santa Maria són esmentats el 1036, quan Ermengol II concedí carta de poblament.
L’antic terme comprenia l’antiga quadra de Montclús.
(Talavera, Segarra)
(ant: Montfred) Llogaret, a l’extrem sud-est del terme, al límit amb els de Llorac i de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), al cim del Montfred o serra de Santa Fe (834 m alt), que separa les conques del Segre i del Gaià.
L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia; al seu costat hi ha el mas de Santa Fe.
El castell de Santa Fe, del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt. Al segle XI pertangué als Cervelló i al segle XII als Castelltort. El 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma.
Dades dels Països Catalans 