Arxiu d'etiquetes: pobles

Santa Perpètua de Gaià

(Pontils, Conca de Barberà)

Poble, situat a l’esquerra del Gaià, a l’indret on aquest forma el congost de Santa Perpètua, esglaonat al vessant d’un grup calcari que obliga a aquest a descriure un meandre.

Al cim del penyal hi ha les restes del castell de Santa Perpètua (fragments de la muralla, un portal i una torre mig esberlada), documentat des de la fi del segle X, que fou destruït en l’escomesa d’Almansor i reconstruït el 1012.

El poble és a l’esquerra del Gaià. Les restes de la primitiva església romànica es conserven al clos del cementiri. L’actual (parròquia de Santa Maria) es troba prop de la torre del castell i és pràcticament abandonada pel despoblament del nucli (només ocupat a l’estiu per algunes famílies).

Santa Pellaia

(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)

Poble, al sector oriental del terme, en ple massís de les Gavarres.

Formà part de la baronia de Cruïlles, i el segle XIX formà un terme rural agregat, després, al municipi de Cruïlles.

L’església parroquial és dedicada a santa Pellaia.

Santa Maria Sasserra

(Torà, Solsonès)

(o Santa Maria de Vallferosa)  Llogaret (656 m alt), fins al 1968 pertanyia al terme de Llanera de Solsonès.

Centrat per l’antiga església situada vora la carretera de Torà a Solsona, prop de Vallferosa.

Santa Maria d’Horta

(Avinyó, Bages)

Poble, a l’esquerra de la riera Gavarresa, al sud del terme. La població treballa en part a les fàbriques d’Avinyó i Artés.

L’església parroquial romànica (segle XI) fou ampliada i modificada als segles XVII i XIX.

Santa Maria del Camí -poble Anoia-

(Veciana, Anoia)

Poble, situat en la confluència de la coma de Santa Maria i l’Anoia, vora la carretera N-II, dins l’enclavament (i antiga quadra) de Santa Maria del Camí (0,44 km2), estès a l’esquerra de l’Anoia i separat del nucli principal pel terme de Copons.

Sorgí al voltant de l’antic monestir de Santa Maria del Camí, que serví de parròquia des del 1868, que fou creada, fins el 1919, que fou bastida l’actual.

Al segle XIX formà municipi amb el lloc de Castellnou del Camí.

Santa Maria de Vilalba

(Abrera, Baix Llobregat)

Poble (185 m alt), a l’esquerra del Llobregat.

El nucli principal, on es troba la parròquia (Santa Maria), de creació moderna, s’anomena el Carrer del Suro. És a la carretera a Ullastrell i a Terrassa.

Dins el terme hi ha les ruïnes de l’antic castell de Voltrera o de Vilalba.

Santa Maria de Toudell

(Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental)

Llogaret (300 m alt) i antiga parròquia, al límit amb el terme de Terrassa, a l’esquerra del torrent de Gaià.

L’església parroquial, romànica, vora la masia de Can Tries, té un notable campanar.

Santa Maria de Montmagastrell

(Tàrrega, Urgell)

(o Montmagastrell de Montfalcó)  Poble (321 m alt), fins el 1969 del terme de Claravalls, situat vora el camí d’Urgell. La seva església parroquial és dedicada a santa Maria.

Al començament del segle XIX hi havia una sola casa, la Casa Vella; abans de la construcció del canal d’Urgell, les seves terres eren conegudes amb el nom de plans de Llenguaeixuta.

Santa Maria de Meià

(Vilanova de Meià, Noguera)

(ant: Castelló de Meià)  Poble, a la conca de Meià, situat als vessants sud del Montsec de Rúbies, a l’est del coll d’Orenga.

L’església parroquial de Santa Maria és la de l’antic priorat de Santa Maria de Meià.

El lloc fou de la jurisdicció del priorat i formà municipi independent fins el decenni 1920-30. El seu terme comprenia el poble de Peralba.

És una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

Santa Maria de Gallecs

(Vallès Oriental)

Nom d’una ciutat projectada (1970) a la comarca, anomenada inicialment també Riera de Caldes, que s’havia d’estendre per un ampli sector que abasta set municipis de la comarca.

El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l’oposició popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou substituït pel d’una àrea recreativa.

El nom prové de l’església romànica del poble de Gallecs.