Poble (599 m alt), aturonat a la dreta del Sió, a l’est del cap del municipi.
Bastit al voltant de l’església parroquial de Sant Pere (de la qual depenia la d’Alta-riba) i de l’antic castell de Santa Fe.
Santa Fe de Segarra
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: pobles
Santa Fe de Montfred
(Talavera, Segarra)
(ant: Montfred) Llogaret, a l’extrem sud-est del terme, al límit amb els de Llorac i de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), al cim del Montfred o serra de Santa Fe (834 m alt), que separa les conques del Segre i del Gaià.
L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia; al seu costat hi ha el mas de Santa Fe.
El castell de Santa Fe, del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt. Al segle XI pertangué als Cervelló i al segle XII als Castelltort. El 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma.
Santa Eulàlia de Puig-oriol
(Lluçà, Osona)
Poble i cap del municipi.
El 905 ja existia l’església de Santa Eulàlia, com a sufragània de Lluçà. La primitiva església, refeta el 1435, es trobava prop del mas Puig-oriol, a l’àmbit de l’actual cementiri, on resta part de la vella edificació.
El 1855 s’independitzà eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església dins el nucli de la població. El poble es formà a partir del segle XVIII.
Després d’un període d’estancament s’ha renovat, gràcies a les modernes carreteres que l’enllacen amb tot el Lluçanès i a dues noves indústries de teixits.
Santa Eugènia del Congost
(Tagamanent, Vallès Oriental)
Poble i cap del municipi, en gran part disseminat, centrat per l’església parroquial de Santa Eugènia, a la dreta del Congost, prop del mas Santa Eugènia. L’església existia ja el 1038; era la capella de l’antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia.
La formació d’un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, féu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del segle XVII. El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent (fou amplada al mateix segle XIX i renovada modernament).
L’abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l’església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi.
Santa Eugènia de Relat
(Avinyó, Bages)
Poble i terme, al nord del cap municipal.
La demarcació de l’església parroquial de Santa Eugènia i la seva sufragània de Sant Marçal de Relat formen l’extrem septentrional del terme d’Avinyó, a la vall de la riera de Relat.
Inicialment (951) pertanyia al terme feudal d’Oristà i als senyors del castell de Lluçà, que el cediren a Ripoll. El 982 la parròquia de Santa Eugènia ja depenia del monestir de Ripoll.
L’església té el campanar romànic (segle XII), però fou modificada i en part renovada els anys 1680 i 1895.
El municipi fou unit el 1840 al d’Avinyó.
Santa Eugènia de Nerellà
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble, a l’extrem occidental del terme.
La seva església, romànica, conserva un interessant campanar.
Santa Engràcia -Pallars Jussà-
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble (1.036 m alt), dins l’antic terme de Gurp de la Conca.
De la seva església parroquial (Santa Engràcia) depenia la de Gurp. El castell de Santa Engràcia és esmentat a la segona meitat del segle XI.
Hi ha, dins el terme, una font sulfurosa.
Santa Creu d’Horta
(Osor, Selva)
Poble, situat a les Guilleries, prop del coll de l’Espinau, ja al vessant de la vall d’Osor.
La parròquia de Santa Creu, sufragània d’Osor, és documentada des del 933. L’església, erigida en parròquia independent el 1855, és dedicada a sant Jaume (Sant Jaume de Santa Creu d’Horta).
Hom es dedica bàsicament a l’explotació del bosc (castanyes), sobretot entorn del gran mas i hostal del Sobirà de Santa Creu.
Santa Creu de Joglars
(Olost, Osona)
(o de Jutglar) Poble, al nord-oest del terme, format per dos nuclis dispersos.
Existia l’església de Santa Creu el 984, prop del lloc dit Gugulares i més tard mas Joglars; la seva demarcació s’estén per una plana i per les valls de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, que es fusionen poc més avall.
Entre el 1438 i el 1728, pel fet d’ésser un lloc central, es reunia en aquesta església el consell del territori del Lluçanès.
El 1733 es féu una nova església més al centre dels dos barris. Antiga sufragània, el 1878 s’erigí en parròquia independent.
Santa Creu de Castellbó
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (1.293 m alt), fins el 1970 del municipi de Castellbó, al nord-oest de la vila.
De la seva església parroquial depenia la d’Albet.
Formà part de l’antic terme de la Vall de Castellbó.
