(Santa Coloma de Farners, Selva)
Poble, fins el 1972 del terme de Sant Miquel de Cladells, centrat per l’antiga església de Sant Iscle i Santa Victòria, que depenia de la canònica de Sant Pere Cercada; és un edifici romànic del segle XI.
El lloc és esmentat ja el 898.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Poble (1.381 m alt), en un coster, a l’esquerra del riu d’Erta, a l’extrem occidental del municipi, sota el coll de Sas (1.480 m alt.), obert entre el tossal de Sant Quiri (coronat pel santuari de Sant Quiri) i el Canbell de Sas.
Centre de l’antic batlliu de Sas (que donà nom a l’antic municipi de Benés: el Batlliu de Sas). De la seva església parroquial (Sant Miquel) depèn la d’Erta.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
(o Sarroca de Barravés) Poble (1.140 m alt), fins el 1965 del terme de Llesp. És al vessant meridional del tossal de Viuet, damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la part baixa de la vall de Barravés. La seva església és dedicada a sant Joan.
El 1831 pertanyia al marquès de la Manresana; al segle XIX fou agregat al municipi de Vilaller.
Poble (131 m alt) i centre del municipi, situat a la dreta del torrent de Sarrià o de Xuncla, al sector muntanyós del terme.
L’església parroquial de Sant Pau és esmentada ja el segle XIV. El lloc formà part de la batllia forana de Girona.
Modernament l’empresa Torras Hostench hi ha construït un barri per als treballadors.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
(ort trad: Sarahís) Llogaret (1.337 m alt), fins el 1965 del terme de Durro, situat a la dreta del barranc de Sarais, poc abans de la seva confluència amb la Noguera de Tor.
La seva antiga església parroquial és dedicada a sant Llorenç.
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble (1.015 m alt) i antic municipi, agregat a l’actual el 1970.
L’antic terme s’estenia a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana: valls dels barrancs del Solà, d’Esplugafreda, d’Escarlà, d’Espills i de Tercui, que des de les serres de Salàs (1.283 m alt.) -contrafort meridional de la de Sant Gervàs-, i del grau d’Espills (1.118 m alt.) -continuació de la serra de Gurp-, es dirigeixen en direcció est-oest vers la Noguera Ribagorçana. La major part del territori és coberta de bosc i pasturatges.
El poble es troba en un serrat, a l’interfluvi dels barrancs del Solà i d’Esplugafreda. L’església parroquial és dedicada a Santa Maria.
L’antic terme municipal comprenia, a més, els pobles d’Esplugafreda, Orrit, Escarlà, Espills, Tercui (amb l’antic monestir de Santa Maria), la caseria de la Ribereta, el mas i antic lloc de Vallibel i el santuari de la Mira.
(Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental)
(ant: Santa Maria Antiga) Poble, a l’oest del Santa Perpètua, vora la carretera de Sabadell.
Antiga quadra, centrada per una domus, esdevingué el 1389 castell termenat.
A l’església parroquial (Santa Maria) es venera, a més de la titular, la imatge de la Mare de Déu de l’Heura (trobada, segons la tradició, el 1624).
(Aiguamúrcia, Alt Camp)
Poble. Creat l’any 1873 en les antigues dependències del monestir de Santes Creus.
Ha esdevingut un nucli d’estiueig i segona residència i turisme; hi ha algunes urbanitzacions, entre les quals es destaca la del Molí de Rubió, a l’antic molí de la confluència del Gaià amb el torrent de Rubió.
(Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental)
Poble, al nord del terme, en un coster que domina la riba dreta de la Tordera.
L’any 1834 formava encara un municipi independent.
Poble de l’antic terme de Peratallada, és situat al peu dels darrers contraforts de les Gavarres, prop de les restes de l’antic castell de Peralta.
L’església es sufragània de la parròquia de Vulpellac.
