(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Veure> Son Carrió (poble).
Sant Miquel * -Mallorca-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: pobles
Sant Martí d’Estet
(o Sant Martí de Veri) Poble (1.304 m alt), a la vall de Sant Feliu, a la dreta del riu de Garàs, aigua avall de Veri.
La seva església parròquia és dedicada a sant Martí.
Sant Martí de Vilaplana
Església i antic poble, a l’esquerra del Tec, aigua avall de la vila.
Sant Martí de Llaneres *
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà)
Veure> Castell d’Empordà (poble i antic municipi).
Sant Martí de Fonollar
(Morellàs i les Illes, Vallespir)
(o de Fenollar) Antic poble, al sector pla del terme, a la vall del Tec.
La seva església de Sant Martí, esmentada ja el 844 com a dependència de Santa Maria d’Arles, preromànica, té una sola nau coberta en volta de ferradura sobre dos arcs torals. La capçalera, rectangular, és més estreta. Els arcs es caracteritzen pel ressalt dels peus drets.
Són notables les restes de les pintures murals que es conserven a les parets i a la volta de la capçalera, d’un gran vigor expressiu i vivacitat i riquesa de colors, probablement obra del segle XII.
Hom designa popularment la capella amb el nom de la Maüt, fet que ha estat relacionat amb el possible patrocini de Mafalda o Mahaud, filla de Ramon Berenguer III de Barcelona (primera meitat del segle XII), muller del vescomte de Castellnou.
Sant Martí d’Arenys *
(Maresme)
Antic nom del poble d’Arenys de Munt.
Sant Martí d’Albera
Poble, a l’est del terme, al vessant septentrional del pic de Llobregat, límit amb l’Alt Empordà. L’església parroquial (Sant Martí) és romànica.
Sant Jordi, colònia de -Mallorca-
(ses Salines, Mallorca Migjorn)
(o es Port de Campos) Poble, situat al voltant de la cala Galiota, prop del límit amb el de Campos, a la costa meridional de l’illa, damunt el promontori de sa Puntassa, que es destaca entre la cala Galiota i el port de Campos.
En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa (dita torre del port de Campos, enderrocada al començament del segle XX), fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879; però la població no acabà de formar-se fins entrat el segle XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme.
Al nord del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal; l’oratori de les salines i les capelles de diverses possessions foren utilitzats com a església de la colònia; però amb la fundació (1924) i construcció (1926) del convent de frares franciscans, tingué ja una església dins el nucli urbà; una nova església fou erigida el 1945.
El port fou reformat el 1950 amb la unió de l’illot des Frares a la costa amb un pont i amb la construcció d’una escullera.
Sant Jordi -Eivissa-
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Poble i parròquia, situat al sud-oest de la Vila d’Eivissa, és un nucli agrícola.
Sant Jordi -Palma de Mallorca-
Poble, situat al nord-est del terme, en un extrem del fèrtil pla de Sant Jordi, l’antic prat de Sant Jordi, que s’estenia entre els turons de Marratxí i de Sant Jordi fins a la ciutat i la mar i que fou dessecat a partir del 1849.
Havia pertangut a la baronia del Bisbes de Barcelona des de la conquesta catalana fins al 1314, que fou venut i formà part de la possessió de ses Arnaldes.
Damunt el turó de Sant Jordi hi havia una església (testimoniada el 1451), dependent de la parròquia de Santa Eulària de Palma, i un petit nucli de cases; el 1863 començà a tenir culte regular. El 1887 esdevingué vicaria in capite i el 1934 fou erigida en parròquia i s’inicià la construcció d’una nova església; s’Aranjassa i sa Casablanca formen part de la seva demarcació.
Dades dels Països Catalans 