(Arenys de Munt, Maresme)
Poble, al peu del Montalt, al límit amb el terme de Sant Vicenç de Montalt.
Ha esdevingut lloc de residència i estiueig, i prop seu han estat creades algunes urbanitzacions.
(Arenys de Munt, Maresme)
Poble, al peu del Montalt, al límit amb el terme de Sant Vicenç de Montalt.
Ha esdevingut lloc de residència i estiueig, i prop seu han estat creades algunes urbanitzacions.
(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)
Poble, a l’oest del terme. La seva església (Sant Antoni) depèn de la de Sant Jaume dels Domenys.
Al segle XIX formà, amb la quadra de Giminells, el municipi de Torregassa i Giminells.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble (475 m alt) i capital del municipi. L’església parroquial de Sant Amanç havia depès de la col·legiata de Guissona.
El lloc, esmentat ja el 1073, pertangué fins a la fi de l’Antic Règim a la jurisdicció de la mitra d’Urgell.
(ort trad: Torredenagó) Poble, al sud-est del terme, proper al santuari del Miracle.
La seva església parroquial (Santa Maria) és romànica (segle XII), amb un absis i un portal interessants.
Poble, a l’est del terme, a l’esquerra del riu de Tòrrec, afluent, per la dreta, del Segre davant Vilves.
La seva església de Sant Isidre depèn de la parròquia de Lluçars. Dins el seu terme es troba la cova de la Vansa.
Formà part del municipi de la Baronia de Lavansa.
(Terrassa, Vallès Occidental)
Caseria, que, juntament amb el veí nucli de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa, el 1970 tenia 1.020 h.
És centrat per la granja de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis i el sanatori de Torrebonica (o de la Mare de Déu de Montserrat), creat el 1911 pel Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi.
Hi ha un baixador del ferrocarril de Barcelona a Lleida.
(o Torreblanca del Tossal) Poble (410 m alt), fins al 1970 del terme del Tossal, a la dreta del Segre. La seva església de Sant Joan depèn de la parròquia del Tossal.
Hi ha les restes del castell de Torreblanca i de l’església romànica de Sant Joan Baptista (segle XII) amb un portal de grans dovelles.
També hi ha la petita església romànica de Santa Cecília (segle XI), de planta circular amb una finestra i un ull de bou.
(Oristà, Osona)
Poble, situat al nord-oest del terme, prop del castell de Tornamira.
Esmentat ja el 968, el 1241 hi havia una església dedicada a Santa Maria, regida per un beneficiat, que esdevingué sufragània de la parròquia d’Oristà, i el 1877 se n’independitzà.
Des del segle XVI hi hagué un nucli de poblament (el 1782 tenia 83 focs).
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Fe del Penedès.
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble (1.049 m alt) de l’antic municipi d’Espluga de Serra, situat al peu de la serra de Sant Gervàs, al capdamunt d’una vall tributària, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana.
De la seva església parroquial (la Purificació) depèn el nucli dels Masos de Tamúrcia.