(Maçanet de la Selva, Selva)
Veïnat, situat al nord-oest de la vila.
Li dóna nom la torre de Marata, antiga domus, notable casal gòtic tardà refet després d’un incendi el 1924.
(Maçanet de la Selva, Selva)
Veïnat, situat al nord-oest de la vila.
Li dóna nom la torre de Marata, antiga domus, notable casal gòtic tardà refet després d’un incendi el 1924.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble, situat en una vall tributària, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a l’oest de Castellnou de Montsec.
La seva església de la Concepció depèn de la parròquia de Sant Esteve de la Sarga.
(Tremp, Pallars Jussà)
Llogaret (974 m alt) de l’antic municipi d’Espluga de Serra, situat a la vall del barranc de Torogó (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, aigua amunt d’Orrit), entre Espluga de Serra i la Torre de Tamúrcia.
La seva església era un antic priorat de Torogó.
(Soriguera, Pallars Sobirà)
Poble (1.309 m alt), al vessant nord de la muntanya de Baén, en un coll per on passa el camí que comunica Malmercat i la vall de la Noguera Pallaresa amb Puiforniu i Soriguera.
La seva església parroquial (Santa Coloma) depèn de la de Malmercat.
Formà part del vescomtat de Vilamur.
(Sant Ferriol, Garrotxa)
Poble, situat a la dreta del riu Ser, a la seva confluència amb la riera del Torn.
L’església parroquial de Sant Andreu havia estat possessió de Sant Pere de Besalú; té per sufragània la de Ventajol (Pla de l’Estany).
Dins el terme hi ha el seminari menor i santuari del Collell.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (762 m alt), fins al 1969 del terme de Toralla i Serradell, al sud del terme.
L’església parroquial (Sant Martí) depèn de la de Toralla.
(Montagut i Oix, Garrotxa)
Poble, situat als vessants meridionals del Montpetit, centrat per l’església de Sant Martí, romànica, antiga parròquia actualment sufragània de la de Castellar de la Muntanya.
El lloc és esmentat ja el 977, i des de mitjan segle XI ho és el castell de Toralles, que hom ha identificat amb les ruïnes que hi ha al cim del Montpetit (les quals han estat també atribuïdes al castell de Castellar de la Muntanya), i que havia format part del comtat de Besalú i després del vescomtat de Bas. El lloc pertanyia al segle XVII al comtat de Montagut.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (924 m alt), fins al 1969 de l’antic municipi de Toralla i Serradell, del qual n’era cap. És situat en un serrat, contrafort oriental de la serra de Sant Salvador, dominant, pel nord, la vall d’Erinyà i, pel sud, la vall del barranc de Mascarell.
De la seva església parroquial (Santa Maria) depenen la de Torallola i l’ermita de Sant Salvador. La jurisdicció era del comte de Pallars.
(el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell)
Poble (1.014 m alt), de l’antic municipi de Tost, situat al vessant septentrional de la serra de Tost, dominant, per l’esquerra, la vall del riu de Tost, aigua amunt d’aquest poble, de la parròquia del qual depèn la seva església.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Poble, en una vall afluent, per l’esquerra, a la vall Ferrera, que davalla de la línia de crestes que separa el Pallars d’Andorra, entre els pics de Sanfonts (2 888 m alt.) i de Llacs (2 691 m), drenada pel riu de Tor, que en el seu curs més baix, al sector de Norís, descriu uns pronunciats meandres i que s’uneix a la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Alins.
Per aquesta vall de Tor passa l’antic camí que comunica totes dues comarques, que guanya la carena pel port Vell (2475 m) i pel port Negre de Pallars (2519 m).
L’església parroquial de Tor és dedicada a sant Pere. Formà un municipi independent fins abans del 1930.