(Riudecols, Baix Camp)
(o el Carrer de la Concepció) Poble, a la dreta de la riera de les Voltes, curs d’aigua que neix al vessant oriental del puig Cerver i s’uneix a la riera d’Alforja, per la dreta, aigua avall de les Borges del Camp. L’església parroquial és dedicada a la Concepció.
El segle XIX formà part del municipi d’Alforja.
(Viver i Serrateix, Berguedà)
Poble (600 m alt), a l’extrem oriental del terme, a la vall de la riera de Merola. L’església parroquial (Sant Miquel), de la qual depèn la de Sant Joan de Montdarn, fou consagrada el 1184; l’antic edifici, però, fou enderrocat al segle XVII per tal d’alçar l’actual.
El castell de Viver, esmentat ja el segle XI dins el comtat de Cerdanya, esdevingué centre de la baronia de Viver, damunt les seves ruïnes fou bastida la gran masia de Vilanova de Viver.
(Sant Ramon de Portell, Segarra)
Poble, al nord del terme, al centre del pla de Viver, al límit amb els municipis d’Ivorra i de Sant Guim de la Plana.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria. La jurisdicció senyorial era del bisbe de Solsona.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.239 m alt) i antic municipi, situat al coll de Viu de Llevata (1.325 m alt), que travessa la carena nord-oest de la serra de Sant Gervàs cap a la Noguera Ribagorçana.
La carretera de la Pobla de Segur a Castilló de Sos pel Pont de Suert segueix el seu traçat.
(la Secuita, Tarragonès)
Poble (140 m alt), al nord-est del poble.
Era una antiga quadra que formava part del terme de Codony, separat del domini del monestir de Santes Creus; tanmateix, el 1298 la meitat dels delmes i les primícies del lloc eren posseïts per l’arquebisbe i el capítol de Tarragona, i l’altra meitat per l’esmentat monestir.
Destaca l’església modernista del Sagrat Cor de Jesús, obra de Josep Maria Jujol.
(Vinyols i els Arcs, Baix Camp)
Poble (95 m alt) i cap del municipi, situat a la dreta del barranc de les Eres.
Havia estat una masia que, el 1210, l’arquebisbe Ramon de Rocabertí donà a repoblar a Pere de Clariana; passà després a la mitra tarragonina. El 1339 ja formava part de la Comuna del Camp, però figurava com a pertanyent a Alforja. El 1356 consta ja juntament amb els Arcs.
Adossada a la casa de la vila, hi ha una torre medieval, de defensa. L’església actual (Santa Caterina) és del 1778. Un retaule del Roser és tingut per antic. A Can Nicolau hi ha museu i biblioteca, privats.
(Alfés, Segrià)
(o Binfaro) Despoblat, antiga masia i poble, al nord del terme, a la dreta del riu Set.
Ha perdurat fins al segle XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro, del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona. Aquests llocs, que havien pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, foren adquirits el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passaren als Riquer, marquesos de Benavent.
Al començament del segle XVIII ja era despoblat.
(Tortosa, Baix Ebre)
Poble, al sud de la ciutat, a la dreta de l’Ebre, damunt l’illa de Vinallop, on es bifurquen les carreteres de Tortosa a Ulldecona i a Amposta.
(Artesa de Segre, Noguera)
Poble, a l’esquerra del Segre, aigua amunt del pont d’Alentorn, vora el canal d’Urgell.
De la seva església parroquial depèn la de Collfred.
(el Pont de Vilomara i Rocafort, Bages)
Primitiu nucli del poble del Pont de Vilomara, cap del municipi.
Antiga vil·la rural, esmentada el 982, s’hi aixecà abans del 1272 una capella dedicada a Santa Maria Magdalena, servida per donades el segle XIV. Pertanyia a la demarcació civil i parroquial de Rocafort.
En crear-se la nova parròquia del Pont de Vilamara, entorn del 1870, s’abandonà l’antiga església romànica (segle XII) de Vilomara, i entorn seu es construí l’actual cementiri del Pont de Vilomara.
Dades dels Països Catalans 