(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Poble (1.080 m alt), als vessants septentrionals del Cadí, a la vall de Bastanist. L’església parroquial (Sant Martí) és romànica. El lloc és esmentat ja el 961.
Hom ha proposat com a emplaçament del castell, o roca, de Víllec, que el segle XIII pertanyia als Pinós, la clusa calcària de Brama-sacs, sobre els Castellots de Víllec.
Fins al 1970 formava el municipi de Víllec i Estana.
(Lles, Baixa Cerdanya)
(ant: Valiella o Valielles) Poble (1.560 m alt), a la dreta de la vall de la Llosa, dalt del vessant format per la morena terminal de l’antiga glacera, vora el torrent de Viliella (afluent, per la dreta, del riu de la Llosa). L’església parroquial (Sant Sebastià, antigament Sant Martí) era possessió, el segle X, del monestir de Ripoll.
El castell, o roca, de Viliella existia ja el segle XIII; el 1305 era posseït per Arnau Despuig, i el 1355 per Jaume Cadell. Formà part de la baronia de Lles.
(Sant Martí de Riucorb, Urgell)
(o Vilamanyanor) Poble de l’antic municipi de Rocafort de Vallbona, a l’esquerra del riu Corb, vora Sant Martí de Maldà. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
L’aiguat de Santa Tecla, del 1895, hi deixà al descobert les restes d’una vil·la romana.
(Esponellà, Pla de l’Estany)
Poble, situat al nord del terme, a la dreta del Fluvià.
De l’església parroquial de Santa Maria depenen les esglésies de la Trinitat i de Sant Esteve.
El lloc, que formà part del comtat de Besalú, fou de la jurisdicció del monestir de Banyoles.
(Fontcoberta, Pla de l’Estany)
Poble, situat al nord-est del terme. L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní.
El lloc formà part inicialment del comtat de Besalú, i fou del monestir de Banyoles. Al segle XVII formava amb Ollers una batllia dels comtes de Peralada.
A uns 3 km del poble hi ha les restes d’una església romànica dedicada a sant Bartomeu, que, segons tradició, havia estat un priorat de monjos benedictins.
(Pau, Alt Empordà)
Poble, situat al sud del terme, prop del sector pantanós de Castelló d’Empúries. L’església és dedicada a sant Salvador.
Hi ha un casal fortificat del segle XV.
(Osona)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Julià de Vilatorta.
(Bages)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Joan de Vilatorrada.
(Figueres, Alt Empordà)
Poble (19 m alt) i antic municipi, annexat voluntàriament el 1975 a l’actual. És a l’esquerra del riu Manol, a uns 2 km, a llevant, de la ciutat de Figueres.
L’església parroquial de Sant Joan és romànica, d’una sola nau, amb dos cossos afegits posteriorment; havia estat possessió del monestir de Vilabertran.
L’antic terme comprenia, a més, el poble de Palol de Vila-sacra.
(Montblanc, Conca de Barberà)
(o Duesaigües) Antic nucli de població, precedent de la vila de Montblanc.
Fundat el 1155 per ordre de Ramon Berenguer IV, al pla entre el Francolí i el riu d’Anguera, el qual, en traslladar-se, el 1162, per ordre d’Alfons I, a l’altra banda del Francolí, prengué el nom actual.
Dades dels Països Catalans 