(ort trad: Sahorla) Poble, al sud de la vila, a la plana regada a la dreta de la Tet, al voltant de l’església parroquial.
El 950 és esmentat com a possessió del monestir de Cuixà. Formà part, més tard, de la baronia de Jóc.
Veure> les Torres de Sanui (antic poble).
Antic poble i església.
Poble i urbanització, al litoral, a l’extrem sud-oest de la serra de Tramuntana. Situada al sud del cap del municipi. Ha esdevingut un nucli turístic.
Vora la cala, Jaume I de Catalunya, el 1229, inicià la conquesta de Mallorca.
(Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental)
Antic nom del poble de Santiga.
(l’Alguer)
Localitat del municipi.
Santuari i antic monestir.
La primitiva església s’aixecà el 1490 per guardar una relíquia de la Santa Faç del Crist, que segons tradició hauria passat de Jerusalem a Xipre i d’aquí a la capella del papa a Roma. El 1489 l’havia fet portar a Alacant amb motiu d’una secada el rector de Sant Joan d’Alacant Pere Mena, a qui n’havia fet donació un cardenal. Es tracta en realitat d’una icona bizantina que hom pretén que es pintà sobre el drap amb què la Verònica eixugà la faç del Crist.
Prop del santuari s’aixecà un monestir de jerònims que fou reemplaçat el 1518 per l’actual convent de monges de Santa Clara. Durant la segona meitat del segle XVIII es reedificà el santuari i el monestir.
La ciutat d’Alacant ha venerat sempre aquesta relíquia que es traslladava a la ciutat amb motiu de les calamitats públiques (pestes, secades, etc). El patronat del santuari pertany a la ciutat.
Entorn del santuari s’edificà un grup de cases que forma l’actual poblet de la Santa Faç.
Veure> la Vinyola (poble).
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Veure> la Vall de Santa Creu (poble).
Dades dels Països Catalans 