(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Embassament de la capçalera del riu de la Sénia, situat a la Tinença de Benifassà. Fou començat el 1945, inaugurat el 1959 i ampliat a la dècada de 1970.
Regularitza el cabal del riu i permet d’ampliar els regadius, encara que, per l’escassa capacitat (8,7 milions de m3), no aconseguia de mantenir les aigües altes a l’estiu, raó per la qual ha estat ampliat a 12 milions de m3.
(País Valencia, segle XVI – la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat, 1555)
Monjo cistercenc. Fou el darrer dels abats perpetus de Benifassà, amb vint-i-dos anys d’abadiat.
És autor del treball genealògic Aragonum clara insignia Regum i Vida de Juan II, rey de Aragón.
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Poble (1.090 m alt), situat al centre de la foia de Fredes, petit altiplà limitat al sud-est per altíssims espadats (salt de Fredes), que en dificulten l’accés. L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar.
Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué. Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos.
Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a l’actual.
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Poble (1.231 m alt), situat al cim d’un turó. L’església depèn de la del Boixar.
La carta de poblament fou atorgada el 1237 per Balasc d’Alagó. Pertangué al monestir de Benifassà. Al segle XVII, durant al guerra dels Segadors, fou destruït per les tropes franceses.
Municipi fins al 1972, aquest any fou annexat a la Pobla.
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Poble, havia pertangut a la jurisdicció del monestir de Benifassà. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.
Molt afectat per l’èxode rural, fou municipi fins a l’any 1977.
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Antiga abadia cistercenca (Santa Maria de Benifassà), al centre de la Tinença de Benifassà, fundada el 1233 com a filial de Poblet. Té l’origen en la donació que féu Pere I el Catòlic (1208) del castell i de la comarca de Benifassà a Guillem (IV) de Cervera, més tard monjo de Poblet.
El 1233 Jaume I el Conqueridor confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d’un monestir filial. Dos anys més tard començaren les obres del Reial Monestir de Nostra Senyora de Benifassà. Jaume I féu diverses donacions a l’abadia, a més dels privilegis inherents a la jurisdicció feudal, i a poc a poc foren adquirides possessions més bones. L’abat era senyor dels set pobles de la Tinença.
El 1707 la major part de la comunitat, regida per Gregori Oliver de Boteller, austriacista, hagué de fugir davant l’arribada de les tropes borbòniques, i l’abadia fou saquejada. En la primera guerra carlina, serví de presó als soldats liberals capturats pels carlins.
Desamortitzat el 1835 desaparegué definitivament. Després, el monestir fou restaurat, i l’any 1968 tornà a instal·lar-s’hi una comunitat de monges cartoixanes.
Al voltant dels claustre, obra del segle XIV, hi ha l’aula capitular, el refectori i l’església, iniciada el 1264 i acabada el 1276. Entre les construccions exteriors destaquen la porta reial, el palau antic de l’abat i el palau modern, obra del segle XVII, a més del dormitori antic dels monjos i el celler.
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Poble (713 m alt) i antic municipi: 41,84 km2, a la Tinença de Benifassà, annexat el 1977 a l’actual. El poble està situat sobre un turó al centre d’una vall molt erosionada per les aigües que aflueixen al barranc de la Pobla.
Accidentat pels contraforts meridionals dels ports de Beseit i els septentrionals de les serres del Maestrat, és drenat pel riu de la Sénia i d’altres cursos d’aigua.
Formà part de la tinença del monestir de Benifassà. El 1838, durant la Primera Guerra Carlina, hi foren afusellats 50 liberals.
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat, segle XVI – Benifassà, Baix Maestrat, 1579)
Abat del monestir cistercenc de Benifassà, el primer dels triennals. En la pràctica fou abat perpetu, ja que resultà reelegit vuit vegades, fins a la seva mort.
Fou el primer Diputat Eclesiàstic de la Generalitat valenciana després que aquest càrrec deixà necessàriament de recaure sobre l’arquebisbe de València.
Féu moltes millores al seu monestir, sobretot pel que fa al servei d’aigües i a la consolidació de les muralles.
Dades dels Països Catalans 