Important nucli turístic, situat a la costa, entre el cap de l’Horta i l’estació del Palmerar, al límit amb el terme de Campello, que agrupa hotels, apartaments, xalets, restaurants i barraques.
Platja de Sant Joan, la
4 Respostes
Arxiu d'etiquetes: platges
Platja de Sant Cebrià, la
(Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló)
(o les Rotes) Nucli turístic, amb una població permanent propera al miler d’habitants, situat al llarg de la costa, entre el límit amb el terme de Canet de Rosselló, al sud de l’estany de Sant Nazari, i la desembocadura del canal d’Elna.
Petit centre pesquer i comercial (és el port tradicional d’Elna), sofrí una profunda transformació a partir del 1960, dins el pla d’endegament turístic de la regió de Llenguadoc-Rosselló, i esdevingué una important estació balneària, urbanitzada al voltant d’una plaça que presideix la gran escultura de bronze de Maillol, La Mediterrània.
Hom hi ha construït un port (esportiu i de pesca) al sud de la urbanització; més enllà encara, hi ha la zona de repòs del Mas dels Capellans.
Platja de Canet, la -Rosselló-
Poble, sorgit, inicialment, com a nucli pescador i mariner i, a partir de 1920-40, com a centre turístic, al centre de la llarga platja de Canet, estesa entre l’estany de Sant Nazari i la desembocadura de la Tet.
Amb prop de tres milers d’habitants permanents, sobrepassa la població de la vila de Canet, la qual dista més de 2 km. La població arriba, a l’estiu, als 30.000 o 40.000 habitants. L’activitat pesquera era encara important en 1945-52 (sardines). A partir d’aleshores, ha conegut un ràpid desenvolupament. Hi ha un casino de joc.
Era el port tradicional de Perpinyà; fins al segle XVI fou un lloc de pelegrinatge dels pagesos de la plana, els quals en temps de secada hi banyaven la Mare de Déu de Plana de Tuïr. De la fi del segle XIX a mitjan segle XX estigué unit a Perpinyà per un tramvia, molt freqüentat pels banyistes.
Platja d’Argelers, la
Barri marítim de la vila, estès al llarg de la platja dels Pins, de 3 km de longitud, entre el grau de la Maçana, al sud (que els separa del nucli del Racó), i el grau de la Ribereta, al nord.
Sorgit entre els anys 1920 i 1940 a partir de la zona meridional, més pròxima a la vila, on es troben les grans residències privades; l’expansió vers el nord ha estat feta per grans empreses, d’acord amb el pla d’endegament de la costa de la regió de Llenguadoc-Rosselló. Entre els dos sectors hi ha l’església amb vitralls de Willy Mucha.
A l’estiu dóna allotjament a més de 100.000 persones; a l’hivern hi ha una població permanent de prop d’un miler habitants.
Després de la guerra civil espanyola s’hi instal·là el camp de concentració d’Argelers.
Pinedo
Poble i partida, situats a la costa, al sud de la ciutat i a l’extrem septentrional de l’Albufera (platja de Pinedo).
La població, tota disseminada, és dedica sobretot al conreu de l’arròs (la totalitat del terreny és marjal) i s’estén a les vores de les carreteres de Castellar a la mar, continuada vers el sud per la del Saler, centrada per un petit nucli i la parròquia del Roser, a la fi de la platja de Natzaret. Al costat de la mar hi ha un petit sector dedicat a les hortalisses.
El nou curs del Túria desemboca al nord de Pinedo.
Pinar, platja del -Castelló-
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Platja i zona turística, al nord del Grau de Castelló.
Perelló, el -Ribera Baixa-
Poble, situat a la costa, al límit amb el terme de València, al nord del qual hi ha la gola del Perelló, el tercer i més meridional canal de desguàs de l’Albufera, amb comportes que regulen la sortida. La platja del Perelló és baixa i arenosa.
L’activitat més tradicional del poble ha estat el conreu de l’arròs, però des de la fi del segle XIX adquirí importància l’estiueig i s’ha convertit, els últims decennis, en important nucli turístic (urbanitzacions, hotels i apartaments). El 1907 hom hi edificà una església.
Peguera -Mallorca-
Antiga possessió i actual centre turístic, prop del límit amb el d’Andratx, al voltant de les platges de Peguera, que s’estenen al nord de la cala de Santa Ponça. El 1975 tenia unes 9.000 places turístiques.
L’església parroquial (1966), dedicada al Sant Crist (imatge mutilada trobada a la platja de Torà el 1937), s’independitzà de la des Capdellà el 1967.
En aquest indret Jaume I el Conqueridor establí el seu campament abans de la batalla de Santa Ponça (1229) i també hi desembarcà Pere III el Cerimoniós el 1343.
Paradís, el -Marina Baixa-
(la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Caseria, prop de la costa, al sud de la desembocadura del riu de Sella, on s’estén la platja del Paradís, que ha esdevingut un petit nucli turístic.
Palmira, platja de
Una de les dues grans platges del nucli de Peguera.
Dades dels Països Catalans 