Comarca del País Valencià: 1.725,9 km², 39.386 hab (2007), densitat: 22,82 h/km², capital: Requena

(cast: Los Llanos de Utiel)  Limitada a l’oest i al sud per les províncies de Conca i Albacete, per la comarca dels Serrans al nord-est, la Foia de Bunyol a l’est i la Vall de Cofrents al sud-est.

Integrada per 9 municipis: Camporrobles – Caudete de las Fuentes – Fuenterrobles – Requena – Sinarques – Utiel – Venta del Moro – Villargordo del Cabriol – Xera

GEOGRAFIA FÍSICA: Morfològicament forma part de la Meseta castellana meridional, de la qual ocupa l’extrem oriental. Constitueix un altiplà d’uns 900 m alt, basculat vers el sud-est i, com la Manxa, format per sediments miopliocènics (argiles). Forma una unitat geogràfica vorejada, al nord i a l’est, per una sèrie de relleus que formen part de la serralada Ibèrica: són les serres d’Utiel i Tejo (1.250 m), Malacara (1.118 m) i Martés (1.086 m), i limitada per la vall del Cabriol a l’oest i el sud, riu que passa profundament encaixonat un cop ha deixat enrere el pantà de Contreras.

El caràcter de meseta de la comarca es manifesta des del punt de vista climàtic; té un clima continental, amb hiverns freds i estius calorosos. La temperatura mitjana del mes de gener a Requena és de 4,9ºC, i les glacades poden durar des de l’octubre fins al maig; a l’estiu, la mitjana d’agost és de 22,7ºC, i en algunes ocasions les màximes absolutes superen els 40ºC. Les precipitacions són escasses, i la mitjana anual no supera els 400 mm.

La vegetació està formada per pins a la zona muntanyosa i també hi abunden les alzines carrasques, el matoll i la garriga.

La major part de la comarca pertany a la conca del Xúquer, a través del riu Magre, que rega el territori i rep les aigües de diverses rambles; el sector nord és regat pel Regaio i la rambla dels Tocares, que desguassen al Túria.

POBLACIÓ I ECONOMIA: La població, quan a nombre absolut, ha sofert un descens considerable des de l’any 1950 (any en què assolí el màxim demogràfic, a causa del despoblament de la comarca, el qual afecta tots els municipis, excepte la capital, Requena. La població és atreta per la riquesa de les comarques litorals o emigra cap a d’altres contrades. Aquesta tendència al despoblament sembla haver canviat en el quinquenni 1991-96, on les xifres de població assenyalen un creixement del 2%. La densitat és molt baixa (22,8 h/km²) i es concentra principalment als nuclis de Requena i Utiel (81%).

Comarca tradicionalment ramadera fins al segle XVIII, la saturació dels erms per convertir-los en conreus de cereals i vinya canvià des d’aleshores radicalment la seva economia, i la crisi de la fil·loxera afavorí el conreu de la vinya, que actualment ocupa més de la meitat de les terres conreades. Altres conreus són els cereals, les oliveres, els ametllers i les pomeres. El regadiu és limitat en petites hortes, amb conreus d’hortalisses, patates i fruiters. Destaca la ramaderia de llana i la porcina, així com la cria d’aviram. L’activitat industrial és representada per la producció de vins i alcohols, les indústries de confecció, metal·lúrgica, de mobles i fabricació de ceràmica, que es concentren a Requena i a Utiel.

HISTÒRIA: La Plana d’Utiel fou territori musulmà conquerit per Alfons XI de Castella després de la presa de Conca el 1177; però poc després tornà al domini musulmà. Fou Ferran III de Castella qui definitivament l’incorporà al seu regne amb la conquesta d’Utiel el 1219 i de Requena el 1238. El territori de la comarca fou negociat entre Jaume I de Catalunya i Alfons X de Castella, però hom l’inclogué finalment a Castella. Tanmateix, el 1279 l’infant castellà Sanç acordà amb Jaume I la seva donació a la corona catalano-aragonesa, el 1281, cosa que no s’arribà a realitzar. La carta de poblament de Requena fou donada el 1295 a Atienza (Castella) amb fur de Conca, i la d’Utiel el 1355 per Pere I de Castella amb el mateix fur. Durant les guerres civils castellanes del segle XIV, a la mort de Pere I, l’alcaid de Requena lliurà la ciutat a Pere III el Cerimoniós, però fou recuperada per Enric II de Castella el 1372. Enric IV donà la comarca a la noblesa: Requena al comte de Castrojeriz i després al marquès de Villena, a l’igual d’Utiel, cosa que provocà revoltes populars. Finalment, Isabel I de Castella reconegué l’adscripció de la comarca a la corona.

Regió ramadera al llarg de l’edat mitjana i moderna, fou borbònica durant la guerra de Successió, conegué al segle XVIII una àmplia expansió econòmica amb la indústria sedera i la rompuda dels béns comunals, expansió agrària que es mantingué durant el segle XIX. Raons en part històriques i en part econòmiques –la vinculació amb el litoral per a l’exportació- n’afavoriren la incorporació al País Valencià; primerament, amb l’efímera divisió provincial del 1822, i més tard el decret del 25 de juny de 1851 segregà la Plana d’Utiel, menys Sinarques i Xera (lligades històricament a la veïna comarca dels Serrans), de la província de Conca i la incorporà a la de València.