(Sant Joan de Moró, Plana Alta)
Caseria, situada al sud-oest de la vila, al pla de Flors, a la dreta de la rambla de la Viuda.
Mas de Flors, el
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Plana Alta
Major de Castelló, sèquia
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Sèquia que pren l’aigua del Millars, en un assut comú amb la d’Almassora. Rega les partides de Fadrell, Censal, Soterrani, Rafalafena, Tacsida, la Safra, la Plana, el Ramell, Canet, Cap i Mediona.
D’aquesta sèquia deriven el Sequiol, la sèquia Mitjana i la de Coscollosa.
Maigmudella, la
(Cabanes de l’Arc / la Pobla Tornesa, Plana Alta)
Contrafort septentrional (547 m alt) de la serralada del desert de les Palmes, que, juntament amb el Gaidó (massís muntanyós, del qual és separat pel coll de Cabanes), limita el pla de l’Arc pel sud.
És termenal dels dos municipis.
Magdalena, santuari de la -Castelló-
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Santuari del terme, situat uns 5 km al nord-est de la ciutat, en un turó de l’extrem meridional de les serretes de la Magdalena, a l’inici de les muntanyes del desert de les Palmes.
Al collet de la Magdalena hi ha restes d’un probable poblat ibèric i ruïnes d’un castell anterior a la conquesta de Jaume I, considerat tradicionalment el nucli originari de Castelló de la Plana, que fou abandonat a mitjan segle XIII, fet commemorat a la festa de la Magdalena.
Magdalena, festa de la -Castelló-
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Festa principal de la ciutat. Té l’origen en la commemoració del trasllat de la població al pla, des de l’emplaçament primitiu, a l’actual santuari de la Magdalena.
Originalment consistia en el romiatge de les Canyes, presidida per la clerecia i les autoritats, i el retorn al capvespre en processó pels carrers de la ciutat amb les gaiates o bastons amb fanals encesos.
El romiatge ha conservat el seu caràcter popular original, però la processó ha esdevingut una desfilada de les actuals gaiates, acompanyades per les comissions dels sectors que organitzen la festa i pels grups de gaiateres o noies participants.
Modernament, la festa comença amb el pregó, desfilada històrico-folklòrica, i es complementa amb castells de focs, certàmens literaris i concursos i espectacles diversos.
Lluent de Castelló, el
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Antiga marjal de la costa, en procés de dessecament.
Lledó, el -Plana Alta-
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Santuari (la Mare de Déu del Lledó), situat al nord-est de la ciutat, a la qual l’uneix un passeig. L’actual edifici (1724-31) és un espaiós exemplar barroc, al costat del qual hi ha una residència porxada per a hostes, on resideixen els ermitans.
Hi havia hagut al mateix indret un primitiu ermitatge del 1366, reedificat el 1572.
La imatge, segons la tradició, és una marededéu trobada. És de dimensions molt reduïdes, i hom la venera dins un reliquiari col·locat al pit d’una imatge més grossa. És la patrona de Castelló de la Plana.
Llances, punta de les * -Plana Alta-
Altre nom del cap d’Orpesa.
Ivarsos, els
(la Serra d’En Galceran, Plana Alta)
Caseria, situada a l’extrem sud-occidental del terme, al pla dels Ivarsos, a l’esquerra de la rambla Carbonera, poc abans del seu aiguabarreig amb el riu de Montlleó.
Gumbau
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida de l’horta, entre la ciutat i el Grau.
Dades dels Països Catalans 