(la Serra d’En Galceran, Plana Alta)
Caseria, 4 km al sud de la vila.
Mosqueres, les
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Plana Alta
Mosquera, la -Plana Alta-
(les Coves de Vinromà, Plana Alta)
Caseria i antic poble, al sector septentrional del terme.
Moró -Plana Alta-
(Sant Joan de Moró, Plana Alta)
Partida, a l’esquerra de la rambla de la Viuda, on han sorgit diverses caseries.
Morellana, rambla de la *
Veure> rambla de la Valltorta (curs d’aigua intermitent).
Montornès -Plana Alta-
Despoblat i antic castell (444 m alt), aturonat en un contrafort meridional de la serralada del Desert de les Palmes.
És d’origen musulmà i tenia grans dimensions. El 1242 fou donat al notari Pere Sanç, i després pertangué a Pere Eiximenis d’Arenós i al monestir de Poblet. Fou centre de la baronia de la Pobla Tornesa.
Montalba -Plana Alta-
Caseria.
Mollet, tossal de -Plana Alta-
Elevació muntanyosa (704 m alt), entre la vila i Sant Joan de Moró, que forma part de la serralada divisòria d’aigües del riu de Borriol i de la rambla de la Viuda.
Al seu vessant oriental hi ha la caseria del Mas de Mollet.
Miravet -Plana Alta-
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Despoblat i antic castell (286 m alt), situat als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes.
El castell, del qual resten alguns murs, d’origen islàmic, fou donat per Jaume I el Conqueridor al bisbe de Tortosa, Ponç de Torrelles el 1225, poc abans de la seva conquesta; tenia un ampli terme, que comprenia els d’Albalat dels Ànecs, Cabanes, Benlloc i Torreblanca.
El poble de Miravet, format al voltant del castell de Miravet (l’església parroquial de Sant Martí i Sant Bartomeu, gòtica, és també enrunada), es despoblà durant el segle XVI; el 1575 passà a formar part, amb Albalat, del comú de Cabanes.
Menescal, estany del
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Antic estany litoral de la costa, al sud de la ciutat.
Mediterráneo -diari Castelló-
(Castelló de la Plana, 16 juny 1938 – )
Diari. Depengué de la Cadena de Prensa y Radio del Movimiento, posteriorment dels Medios de Comunicación del Estado i el 1983 fou adquirit per l’editorial Pecsa.
El 1985 assolia una mitjana de tiratge de 7.800 exemplars i era dirigit per Tomás Álvarez.
El 1992 el Grupo Zeta és fa càrrec del diari, i el 2019 fou adquirit per Prensa Ibérica.
Dades dels Països Catalans 