(Plana Alta, segle XIX)
Designació donada a la ciutat de Castelló de la Plana per la Unió Liberal, partit dirigit pel general O’Donnell.
(Plana Alta, segle XIX)
Designació donada a la ciutat de Castelló de la Plana per la Unió Liberal, partit dirigit pel general O’Donnell.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, al nord de la ciutat; la sèquia de Coscollosa, és derivada de la de Castelló.
(Sant Joan de Moró, Plana Alta)
(o el Mas de la Correntilla) Caseria, a l’esquerra de la rambla de la Viuda, prop del pantà de Benadressa.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
(o les Columbretes) Petit arxipèlag d’origen volcànic, a uns 60 km de la costa, format per quatre illes petites i una sèrie d’illots i esculls, que constitueixen l’extrem de la plataforma continental. La cota més alta és de 67 m, al nord.
Són illes despoblades i cobertes d’una vegetació magra, en la qual cal assenyalar el llentiscle. Tenen gran importància per la riquesa pesquera (sardines, molls, llagostes, etc), la qual és aprofitada pels pescadors de Castelló de la Plana.
El 1988 fou declarat el parc natural dels Columbrets
(o torre Colomera) Torre costanera, damunt el cap del Colomer, contrafort de la serra d’Orpesa.
(Benicàssim / Orpesa, Plana Alta)
Alineació dels contraforts costaners de la serra d’Orpesa, estesos entre els dos municipis, d’uns 150 m d’alçada mitjana.
Hi ha algunes torres, com les de la Corda, Colomera i la de Sant Julià, a la costa, i la de Bellver, a la carena.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, al sud de la ciutat.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, prop del Grau de Castelló.
Antic nom de la ciutat de Castelló de la Plana.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Inscripció ibèrica en una placa de plom de 43 per 4 cm, que fou trobada el 1850 al pujol o pujolet de Gaciet, al Grau de Castelló, on existí un poblat ibèric, les restes del qual han desaparegut.
Conté 4 línies escrites, amb 22 paraules, i es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
Fou el primer plom escrit ibèric descobert.