Nom popular donat al campanar de la catedral de la ciutat de Castelló de la Plana.
Fadrí, el
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Plana Alta
Fadrell
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida i antic lloc, al sud de la ciutat. Fins a la conquesta cristiana era el nucli més poblat del terme.
En resta l’antiga església parroquial (Sant Jaume), reformada al segle XVII, que conserva un retaule del segle XVI.
Aquest lloc era una antiga comanda de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa.
Estepar, l’
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida de secà, a l’est de la ciutat.
Deveses, les
(la Serra d’En Galceran, Plana Alta)
Caseria, a l’extrem septentrional del terme, al sud de la serra de Sant Joan.
Desert de les Palmes *
Veure> monestir del desert de les Palmes (convent i ermitori carmelitans).
Coves de la Mosquera, les *
Nom antic de la vila de les Coves de Vinromà.
Coves, rambla de les *
(Alt Maestrat / Baix Maestrat / Plana Alta)
Veure> riu Segarra (curs d’aigua intermitent).
Cossi, el
(Plana Alta, segle XIX)
Designació donada a la ciutat de Castelló de la Plana per la Unió Liberal, partit dirigit pel general O’Donnell.
Coscollosa -Plana Alta-
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, al nord de la ciutat; la sèquia de Coscollosa, és derivada de la de Castelló.
Correntilla, la
(Sant Joan de Moró, Plana Alta)
(o el Mas de la Correntilla) Caseria, a l’esquerra de la rambla de la Viuda, prop del pantà de Benadressa.
Dades dels Països Catalans 