(Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany)
Poble, al sector occidental del terme.
L’església de Sant Feliu, antiga parròquia, és sufragània de la del Torn (Garrotxa).
El lloc és esmentat ja el 978.
Ventajol -Pla de l’Estany-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Pla de l’Estany
Usall
(Porqueres, Pla de l’Estany)
Poble, situat al sector septentrional del terme, al nord del llac de Banyoles, a l’altiplà d’Usall, de travertí, a llevant de l’estany d’Espolla.
Centra la població, disseminada, l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol, romànica (segle XI), molt primitiva, similar a la de Mata, amb campanar d’espadanya.
El lloc és esmentat ja el 1017, i era possessió del monestir de Banyoles. Entre les masies del seu terme es destaca la de can Traver, que remunta al segle XIII.
Terri, el
(Pla de l’Estany / Gironès)
(ant: l’Esterri) Riu, afluent per l’esquerra del Ter, s’origina per fusió de les 4 sèquies que, amb un total aproximat de 53.000 m3 d’aigua diaris, surten de l’estany de Banyoles.
S’estén seguint el segon nivell del llac, recorre el Pla de l’Estany en direcció nord-oest – sud-est, i a Borgonyà rep, per la dreta, la riera de Matamors. Prop de Cornellà del Terri rep, per l’esquerra, la riera de Garrumbert, i a Sords, per la dreta, el Revardit.
A partir d’aquest sector, el riu descriu pintorescs meandres. Rep encara, aigua avall de Sant Andreu del Terri, per la dreta, les rieres de Marimanya i de Riudellots, i desguassa al seu col·lector prop de Medinyà.
S’aprofita en part per als regatges al llarg del seu curs.
Terradelles -Pla de l’Estany-
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, prop de la riera de Cinyana, al sud del cap del municipi i prop del Vilar de Sant Andreu, l’església del qual depenia de la parròquia de Sant Martí de Terradelles.
El lloc és esmentat ja el 841; havia format part del terme de Bàscara, de la mitra de Girona. Pertangué al comtat de Girona.
Taià, castell de
(Serinyà, Pla de l’Estany)
(o de Teià) Antic castell, situat al sud-est del poble, dalt un tossal, a l’indret del mas de can Parella, on resten alguns murs i la base d’una torre.
Esmentat ja el 957, en la revolta de magnats que occiren el comte Guifré II de Besalú; el comte Miró el cedí amb Serinyà a la jurisdicció del monestir de Banyoles.
Sords
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Poble, a l’esquerra del Terri, a llevant del cap del municipi. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.
Formà part de la batllia reial de Cornellà.
Santa Maria de Camós
(Camós, Pla de l’Estany)
Poble, al sud de Sant Vicenç de Camós.
L’església parroquial era romànica; fou renovada totalment el 1906. A causa de l’altar de Santa Teresa, que hom hi venerava, consagrat el 1658 pel dominicà pare Vidala, la parròquia era també coneguda per Camós de Santa Teresa. Havia estat sufragània de Sant Vicenç.
Santa Magdalena de Noves
(Camós, Pla de l’Estany)
Església, situada a l’esquerra de la riera de Matamors, als vessants de la serra de Santa Magdalena (245 m alt).
És un petit edifici d’origen romànic molt modificat; conserva un retaule de Santa Magdalena, de la primera meitat del segle XVI, on figuren a la predel·la sant Pere i sant Pau.
Ja existia l’any 1172.
Santa Llogaia del Terri
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Poble dins l’antic terme de Sant Andreu del Terri, situat a l’esquerra del Terri. L’església parroquial és dedicada a santa Llogaia.
El seu terme formà part de la baronia de Vilademuls. A mitjan segle XIX era municipi independent, que fou unit al de Sant Andreu del Terri i n’esdevingué cap fins el 1976 que fou unit a Cornellà.
Sant Vicenç de Camós
(Camós, Pla de l’Estany)
Poble (226 m alt) i cap del municipi. Situat a l’interfluvi del Revardit i de la riera de Malamors, centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç, amb un campanar romànic, que pertangué a l’ardiaconat de Girona.
El lloc formava part a la fi del segle XVII una batllia reial amb Santa Maria de Camós.
Dades dels Països Catalans 