(Palma de Mallorca, 1948 – 1949)
Grup de pintors. Presentat per Robert Graves, Miquel Àngel Colomar i Joan Bonet i Gelabert.
N’eren components els pintors consagrats Luis Derqui, Joan Antoni Fuster i William Edwards Cook i els joves Jaume Juan, Pere Sureda, Francisco Vizcaíno i Antoni Sabater.
Sense cap estètica determinada, fou bàsicament un estímul per als integrants més joves.
(País Valencià, segle XVIII – 1766)
Pintor. Fou una curiosa figura de formació autodidacta, que començà a adquirir fama venent pels pobles les seves pròpies obres.
(València ?, segle XVI)
Pintor anònim del retaule de Sant Vicent Ferrer, procedent del convent de Sant Onofre de Xàtiva (vers 1520). Se li atribueixen les taules de Sant Agustí i de Sant Nicolau de Tolentino.
Encara que palesa la influència de Fernando Yáñez i Fernando de Llanos, són evidents les reminiscències medievals de la seva obra.
(Torrent de l’Horta, Horta, 1772 – València, 1834)
Pintor. Fou deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València, on fou premiat diversos anys i de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804), tinent director de pintura (1821) i director general.
Excel·lí en la pintura de temàtica religiosa: Sant Vicent Ferrer (Palau Arquebisbal de València) i L’expulsió d’Agar (Academia de San Fernando de Madrid).
(Asp, Vinalopó Mitjà, vers 1741 – ? , segle XVIII)
Arquitecte, escultor i pintor. Considerat el darrer dels arquitectes barrocs academicistes del País Valencià. Hom li ha atribuït erròniament la paternitat de la capella de la Comunió d’Elx, que només dirigí seguint plans anteriors.
S’indiquen com a obres seves l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus al Fondó de les Neus, el disseny de l’església de Santa Pola, la del lloc de Sant Francesc i el convent i església de la Sang a Alacant.
Intervingué en obres com la conducció d’aigües des de la font de La Barrena (Asp) a Elx i la delimitació del pla d’Elx.
(País Valencià, segle XIX)
Pintora. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
És coneguda, sobretot, com a miniaturista. Exposà al País Valencià entre els anys 1845 i 1846. Fou acadèmica de Sant Carles.
(Alacant, 1904 – 1994)
Pintor. Autodidacte. Exposà per primer cop el 1933 a Alacant. Participà a les biennals hispanoamericanes del 1951, el 1952, el 1954 i el 1955.
Ha sobresortit com a paisatgista; és caracteritza per un cert lirisme evocatiu.
Antoni González * Veure> Antoni Gonçales i Fonollar (jurista i escriptor mallorquí, 1677-1728).
Bartolome González (La Puebla de Lilló, Castellà, segle XVI – Rosselló ?, segle XVII) Pintor. Sense relació aparent amb el retratista cortesà homònim a Castella. Establert a Perpinyà (1609), executà una sèrie de retaules, entre els quals el de la Mare de Déu a Espirà de l’Aglí (1616) i el d’Oleta.
Francesc González * Veure> Francesc Ramon Gonçales (poeta i sacerdot valencià, segle XVII)
Joan Àngel González (País Valencià, segle XVI) Escriptor. Era catedràtic a la universitat de València entre 1516 i 1548. Escriví poesies en castellà i en llatí.
Josep González (País Valencià, segle XVI – 1584) Escultor. És autor del remarcable retaule de l’Assumpció a Andilla. Morí abans d’acabar-lo i l’obra hagué de ser enllestida per l’artista murcià Francisco Ayala.
(València, 7 novembre 1864 – 25 maig 1937)
Pintor. Format amb Francesc Garcia i Marco i Joan Peyró. Obtingué premis importants en exposicions tant nacionals com internacionals.
Dedicat preferentment a a aquarel·la i al quadret a l’oli de petit format, exercí també la docència, a Manises i a València.
Conreà el retrat, la pintura d’història i el paisatge, i sobresortí per la lluminositat i la riquesa del color, que hom ha comparat amb la dels impressionistes.
Dades dels Països Catalans 