(País Valencià, segle XIV)
Pintor gòtic anònim. Autor d’una notable taula dedicada al Sant Enterrament, d’estil gòtic internacional, amb influències borgonyanes, flamenques i germàniques, que era al monestir del Puig (Horta) incendiat el 1936.
Alguns autors l’han relacionat amb el cercle artístic de Marçal de Sax, i d’altres l’han identificat amb Llorenç Saragossa.
(Onda, Plana Baixa, 17 juny 1940 – )
Pintor i ceramista. Residí a Barcelona. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Ha exposat a València i al Saló de Maig de Barcelona.
(Illes Balears, segle XIV)
Pintor i miniaturista gòtic anònim. Autor de les miniatures del Llibre dels Privilegis de Mallorca (vers 1334) i de les del llibre de les Lleis Palatines de Jaume II de Mallorca, així com dels retaules de Santa Eulàlia i de Santa Quitèria.
El seu estil està íntimament relacionat amb el de les obres de joventut de Pietro Lorenzetti i conserva alguns reflexos del bizantinisme de Duccio.
(Illes Balears, segle XIV)
Pintor gòtic anònim. Autor d’una sèrie d’obres conservades incompletes a Mallorca. El seu art està relacionat amb Pere Niçard i Jaume Huguet, d’una banda, i amb l’italià Mantegna de l’altra.
Entre les obres més interessants que li han estat atribuïdes cal remarcar una predel·la dedicada a una santa màrtir no identificada i una altra amb escenes de la vida de Jesús i de la Mare de Déu.
(Castelló de la Plana, 18 octubre 1929 – 29 novembre 2021)
Pintor. Amplià la seva formació a París. Ha efectuat una quinzena d’exposicions a Castelló de la Plana, València, Barcelona, Madrid i Alacant.
Té obres al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
(València, 1879 – 1960)
Pintor. Era escenògraf i cartellista. El 1919 presentà a Madrid una bona exposició de paisatges pintats per a ventalls, que cridà molt l’atenció. Des d’aleshores es dedicà quasi totalment a aquesta especialitat.
(Illes Balears, segle XVIII)
Pintor. Era fuster d’ofici. Hi ha una pintura seva a l’església dels framenors d’Artà. També sobresortí com a gravador.
(Castelló de la Plana, Plana Alta, 8 abril 1889 – 3 octubre 1974)
Pintor i escultor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a l’Escola de Llotja de Barcelona. D’ençà del 1927 exposà habitualment a la Pinacoteca de Barcelona. El 1950 fou nomenat acadèmic corresponent de San Fernando. Destacà com a paisatgista.
També és molt important la seva tasca dins el camp de l’arqueologia: fou un dels descobridors de les pintures rupestres del barranc de la Gasulla i publicà diversos articles de tema arqueològic.
(València, 1630 – 1691)
Pintor. Deixeble de Pedro de Orrente, parent de la seva mare, del qual imità el colorit venecià. Pintor força esmentat però d’obra mal coneguda i delimitada.
Possiblement són seves algunes de les històries mercedàries del monestir del Puig. Pintà nombroses obres per al claustre i l’església de la Mercè, de València, i la sèrie de retrats de reis del Palau de la Generalitat de València.
Col·laborà amb Jeroni Jacint Espinosa en el retaule de Santa Maria de Morella, en el qual pintà el Naixement, l’Epifania, Sant Julià i Sant Teodor.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1927 – 14 desembre 2017)
Dibuixant i pintor. Joier de professió. La seva pintura ha evolucionat de l’expressionisme a l’informalisme.
Dades dels Països Catalans 