Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Planes, Lluís Antoni

1 Resposta

(València, 1742 – 1821)

Pintor. Fill de Tomàs Planes (València, 1707 – segle XVIII)  Gravador que s’especialitzà en estampes de caràcter religiós.

Fou deixeble del seu pare, a més de Josep Camaron i de Joan Collado. Ingressà a l’Acadèmia de Sant Carles de València (1766), de la qual esdevingué director de pintura (1790) i director general (1799); també fou acadèmic de San Fernando de Madrid.

Deixà obres a la seu de València, a la de Sogorb i a les esglésies de Bunyol, de Xest, de la cartoixa de Portaceli i d’Alcalà de Xivert.

Fou el pare de Lluís Planes i Domingo (València, 1765 – 1799)  Pintor. Fou deixeble de Francisco Bayeu i de Mariano Maella. Fou acadèmic de Sant Carles. Destacà com a retratista.

Pla i Gallardo, Cecili

Deixa un comentari

(València, 22 novembre 1860 – Madrid, 4 agost 1934)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid, de la qual, més tard, fou professor de l’Escola de Pintura, Escultura i Gravat.

S’especialitzà en el gravat i en la pintura de paisatge, i fou premiat en repetides ocasions. Col·laborà com a dibuixant a “La Esfera” i a “Blanco y Negro”.

Pizà i Ensenyat, Cristòfor

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 1850 – 1936)

Pintor. Format a les acadèmies de Roma, on visqué molt temps.

Fou un típic exponent d’un sòlid academicisme, patent en els seus retrats, figures i composicions, mentre que com a paisatgista fou ja influït pel pleinairisme, especialment des que conegué l’obra de Santiago Rusiñol i de Joaquim Mir.

Pinazo i Martínez, Josep

2 Respostes

(Roma, Itàlia, 10 juliol 1879 – Madrid, 2 desembre 1933)

Pintor. Fill d’Ignasi Pinazo i Camarlench, i germà d’Ignasi. Format a l’estudi del seu pare i a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Guanyà menció honorífica a l’Exposición Nacional del 1895 i diversos premis a València i Barcelona. A l’Exposition Universelle de París obtingué medalla de plata, i el seu Floreal li calgué la d’or a Madrid (1895).

Altres obres importants seves són Manola, Natura morta, Tipus de l’Horta, Florista valenciana (totes al Museu de Belles Arts de València) i el retrat de la seva família Nosaltres (Hispanic Society de Nova York).

El seu estil es caracteritza pel color fastuós i la sensibilitat elegant, aplicats a al·legories costumistes en què subsisteixen reminiscències simbolistes o modernistes, i per la seva tendència a la cal·ligrafia i el preciosisme.

Pinazo i Martínez, Ignasi

2 Respostes

(València, 30 abril 1883 – Godella, Horta, 10 octubre 1970)

Escultor i pintor. Fill d’Ignasi Pinazo i Camarlench, i germà de Josep. Atret primer per la pintura, que mai no abandonà, arribà però a sobresortir en l’escultura pel concepte formal depurat i per la fina sensibilitat classicista. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i a disset anys anà a Madrid, on ingressà a l’estudi de Marià Benlliure, a l’escola de San Fernando i al Museo de Reproducciones Artísticas.

El 1915 obtingué segona medalla a Madrid per El saque, que també li valgué pensió a Roma i París concedida per la diputació provincial de València. Guanyà la primera medalla el 1948 amb Enigma.

Entre les seves obres, de bronze, marbre o fusta, destaquen Edetana, Flor de València, Tio Quico, L’alcalde de Benifaraig, Roseta, Llevantina, Tors, Obsessió, etc, gairebé totes al Museu de Belles Arts de València.

Conreà també la imatgeria religiosa, i són d’ell també els monuments al seu pare i al mestre Lambert Alonso a Godella i a València, respectivament.

Pinazo i Camarlench, Ignasi

6 Respostes

(València, 11 gener 1849 – Godella, Horta, 18 octubre 1916)

Pintor. Era de formació bàsicament autodidacta, encara que havia assistit a algunes classes a l’Acadèmia de Sant Carles. Treballà a Roma amb Francesc Miralles i Jeroni Miquel Suñol. Tornaria a la capital italiana amb una pensió de la Diputació Provincial de València (1879).

Conreà amb gran èxit la pintura de gènere i de tema històric. Obtingué nombrosos premis a València, Barcelona i Madrid. Ingressà a l’Acadèmia de Sant Carles i a la madrilenya de San Fernando. Fou professor de la primera. El 1918 li fou alçat, a València, un monument.

Fou el pare de Josep i d’Ignasi Pinazo i Martínez.

Peyró i Urrea, Joan

1 Resposta

(Grau de València, Horta, 7 maig 1847 – València, febrer 1924)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual seria professor. Destacà en la seva tasca docent.

Fou pintor figurista i de gènere. També treballà com a decorador i conreà l’escultura.

El seu retrat, fet per Francesc Domingo, és al Museu de València.

Peters, Anna

Deixa un comentari

(Bremen, Alemanya, 1932 – Dénia, Marina Alta, 27 febrer 2012)

Pintora. Anà a residir a Paterna (Horta). Després d’uns tempteigs figuratius s’adherí a l’informalisme. Abandonà aquesta tendència per participar, el 1964, a la constitució dels grups anomenats Crònica de la Realitat i Estampa Popular de València.

Són significatives les seves exposicions individuals a València (1960, 1964, 1965) i Madrid (1966).

Treballà també en decoració i disseny tèxtil i gràfic.

Peris de Sarrià, Gonçal

1 Resposta

(València ?, segle XV)

Pintor. Documentat entre el 1404 i el 1451. Col·laborà amb Marçal de Sax i Guerau Gener. Es conserven nombroses mostres de la seva producció en col·leccions i museus de l’estranger.

La seva obra mestra és el retaule de Santa Úrsula, Sant Martí i Sant Antoni (1440), procedent de la cartoixa de Portaceli, que fou encarregat per Úrsula i Berenguer Martí de Torres.

Peris i Brell, Juli

Deixa un comentari

(València, 29 gener 1866 – 19 desembre 1944)

Pintor. Fou deixeble de Joan Peyró. Destacà en el retrat i en les natures mortes.

Té obres dels dos gèneres al Museu de Belles Arts de València.