(Köningsberg, Prússia, 1885 – Deià, Mallorca, 1965)
“Poppel” Pintor aquarel·lista. Arribà a Mallorca el 1912 i ja no se’n va moure, fora d’algunes estades a Barcelona i Madrid.
Es radicà a Orient i pintà paisatges d’aquest poble, de Deià, Valldemossa, la Costa Brava, etc. Publicà un llibret.
(Valls, Alt Camp, 1671 – 1730)
Pintor i eclesiàstic. Deixeble de Joaquim Juncosa, amplià estudis a Roma (vers 1701-18) i a Madrid.
És autor d’escenes de vides de sants, com Santa Úrsula davant el Papa Ciríac, a l’església de Sant Joan de Valls. Treballà a diverses poblacions de la comarca.
Tenia un benifat a l’església de la Mare de Déu dels Àngels de Valls. Li són atribuïdes pintures de l’església de Santa Maria de Salomó, conservades.
Hom l’ha qualificat de murillista, tot i que el seu estil no és unitari. Sembla que tingué molta facilitat en la còpia i en la imitació.
(Barcelona, 28 gener 1912 – Río de Janeiro, Brasil, 3 juny 2002)
Pintora i gravadora. Formada a l’Escola de Llotja i a l’Escola Industrial de Sabadell, el 1947 es traslladà al Brasil, país del qual es nacionalitzà.
La seva obra, de forta personalitat, és propera a la nova figuració, amb elements presos de l’informalisme.
Ha exposat arreu del món i ha rebut nombrosos premis internacionals, com el de la II Biennal de Mèxic (1960) i el de gravat a la XI Biennal de Sâo Paulo (1971).
(Catalunya, segle XV – segle XVI)
Pintor.
Treballà a l’església del Pi de Barcelona, per a la qual pintà dues imatges destinades al sepulcre de Crist (1504) i unes senyeres (1518), i a la seu d’aquesta ciutat, on pintà el sagrari de l’altar de Santa Eulàlia i restaurà l’altar major.
Juntament amb Antoni Amell pintà vuit estàtues per a un monument funerari erigit a l’església parroquial de Blanes.
(Catalunya, segle XII)
Pintor romànic anònim, del corrent francobizantí.
Se li atribueixen les pintures de Sant Esteve de Polinyà, la decoració dels absis laterals i de la volta del creuer de l’església de Santa Maria de Barberà i de la de Sant Martí de Sescorts.
(Barcelona, 23 agost 1955 – )
Escultor i pintor. Després d’abandonar els estudis de belles arts es traslladà a Berlín, on inicià realment la seva trajectòria artística.
Especialitzat en el treball de la forja i la fosa del ferro i el bronze, la seva obra parteix d’un llenguatge expressionista, amb múltiples referents orgànics; al·ludeix constantment a formes vives d’insectes o del cos humà i recorre sovint a la recerca d’abstraccions eròtiques.
Reconegut internacionalment, el 1997 rebé el premi Nacional de Cultura (arts plàstiques).
(Cadaqués, Alt Empordà, 2 desembre 1901 – Barcelona, 23 juliol 1989)
Pintor. De formació autodidàctica, tingué contactes amb S. Dalí i fou amb aquest un dels introductors del surrealisme a Catalunya.
El 1926 ja exposava a les Galeries Dalmau un grup d’obres molt pròximes al món fantàstic del surrealisme, i el 1936 fou convidat per A. Breton a la Primera Exposició Internacional del Surrealisme a Londres.
Joan i Nicolau Planella i Travé eren fills de Gabriel Planella i Conxello.
Joan Planella i Travé (Barcelona, 1801 – 1855) Pintor. Es dedicà a l’escenografia i al pessebrisme, art en el qual excel·lí.
Nicolau Planella i Travé (Barcelona, 1810 – segle XIX) Pintor. Es dedicà a l’escenografia i a la decoració d’interiors; excel·leix la del palau Larrard, al carrer Ample de Barcelona.
Alexandre Planella i Roure (Barcelona, 1866 – 1900) Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Visqué algun temps a París. Tingué bon prestigi com a restaurador. També fou paisatgista.
Macari Planella i Roure (Barcelona, segle XIX – 1899) Mestre d’obres. Les seves obres mostren sovint un afany medievalitzant especialment rigorós.
(Barcelona, 2 febrer 1849 – 1910)
Pintor. Format a Llotja.
Concorregué a exposicions barcelonines i obtingué medalla de plata el 1871. El 1875 guanyà una pensió Fortuny i anà a Roma. Exposà també amb èxit sovint a Madrid, a Berlín (1891) i a Chicago (1893).
Tot i que conreà la pintura d’història (Els comuners de Castella a Valladolid), es dedicà especialment a l’escena realista, tractada amb un gran domini de la tècnica (La migdiada de l’obrer, En alta mar, etc).
És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.
