(Barcelona, 2 febrer 1849 – 1910)

Pintor. Format a Llotja.

Concorregué a exposicions barcelonines i obtingué medalla de plata el 1871. El 1875 guanyà una pensió Fortuny i anà a Roma. Exposà també amb èxit sovint a Madrid, a Berlín (1891) i a Chicago (1893).

Tot i que conreà la pintura d’història (Els comuners de Castella a Valladolid), es dedicà especialment a l’escena realista, tractada amb un gran domini de la tècnica (La migdiada de l’obrer, En alta mar, etc).

És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.