(Barcelona, segle XVII – 1714)
Pintor. Documentat des del 1684.
És l’autor de la decoració del sostre de la Sala Capitular de la catedral de Barcelona, coneguda amb el nom de Glòria i dedicada a santa Eulàlia i a sant Oleguer.
Aquesta obra és abarrocada i sembla que segueix la línia de la pintura catalana barroca (desapareguda) d’Escaladei, precursora de l’obra de Viladomat.
(Barcelona, 1907 – 1973)
Pintor. Format a l’escola de Francesc d’A. Galí, foren tanmateix l’impressionisme francès i la pintura mural del segle XV les seves influències més rellevants.
Especialitzat en la decoració d’interiors, exposà repetidament a Barcelona des del 1929 i decorà nombroses mansions i temples.
També destacà en el camp de la il·lustració, amb treballs d’indubtable personalitat.
(Barcelona, 1 desembre 1855 – 9 novembre 1899)
Orfebre i pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Treballà als obradors dels Torruella, cosins seus. Desenvolupà un sistema de gravació sobre argent.
Destacà en orfebreria religiosa. Es dedicà també a imitacions de rajoleria antiga. Fou igualment aquarel·lista estimable.
(Sabadell, Vallès Occidental, 21 desembre 1870 – Barcelona, 12 febrer 1959)
Pintor. Conreà l’aquarel·la i celebrà diverses exposicions de paisatges i de natures mortes.
Sobresortí més com a escenògraf, dins la línia de Soler i Rovirosa.
(Barcelona, 1886 – 1966)
Aquarel·lista. Estudià a l’Escola de Belles Arts i a l’Ateneu Obrer, entitats de les quals arribaria a ser professor.
Ha destacat molt com a aquarel·lista i guanyà nombrosos premis.
(Barcelona ?, segle XIX – segle XX)
Pintora i escultora. Amarada de l’esperit modernista s’especialitzà en la locució floral. Féu pirogravat, i com a repussadora de cuir exposà el 1904.
A la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona (1907) aporta un pedestal de guix ornat de flors camperoles, i a la VI (1911) un gerro de terra cuita decorat amb crisantems.
(la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 1898 – 3 abril 1993)
Pintor. Exposà el 1922 a Barcelona i anà a París a ampliar estudis.
Concorregué després a diversos salons i exposà individualment a la galeria Syra de Barcelona.
Dedicat sobretot a pintura infantil i natura morta, emprà abundants empastaments dins un concepte tradicional.
(Berga, Berguedà, 1888 – Barcelona, 1958)
Dibuixant i il·lustrador. Fou col·laborador de “Simplizissimus” i “Lüstiger Blatte”.
Pare de Josep Maria Porta i Missé (Barcelona, 1927 – 2009) Pintor. Ha fet seu un llenguatge pictòric basat en determinats aspectes del surrealisme i del cubisme.
(Àger, Noguera, vers 1530 – València, 1609)
Pintor. Establert a València vers el 1569.
Formà part del grup de pintors que seguiren l’escola de Rafael, un dels quals era Joan de Joanes; algun dels quadres atribuïts a aquest sembla que haurien de ser-ho a Porta, l’obra segura més important del qual és el retaule de Santa Maria d’Ontinyent (1590-96).
També és autor de les il·lustracions del Llibre del Mustassaf (1549).
(País Valencià, segle XVI)
Pintor.
Li és atribuït el notable retaule de Sant Feliu, a la col·legiata gironina de la mateixa advocació.
També li era atribuït el de Santa Úrsula, potser destinat a la seu de Girona i traslladat després a la parròquia de les Olives, on fou destruït el 1936.
