(Barcelona, 1878 – 23 abril 1932)
Pintora. Fou deixebla de Ricard Martí.
Ha sobresortit en la pintura de natures mortes i temes florals.
Arxiu d'etiquetes: pintors/es
Planella i Conxello -germans-
Gabriel, Joaquim, Joan i Ramon eren fills de Gabriel Planella i germans de Bonaventura.
Gabriel Planella i Conxello (Barcelona, 1777 – 1 novembre 1851) Pintor. Va ésser professor de la classe de flors, a Llotja, on succeí l’altre gran pintor de flors Carles Ardit. En aquesta especialitat arribà a tenir molta anomenada, i els quadres que pintà deixen entreveure una obra digna i de qualitat. Fou el pare de Joan i de Nicolau Planella i Travé.
Joaquim Planella i Conxello (Barcelona, 1779 – 1875) Pintor. S’especialitzà en la pintura de quadres de flors, que eren molt sol·licitats entre els ambients burgesos. Així mateix, féu retrats notables.
Joan Planella i Conxello (Barcelona, 1785 – 1845) Dibuixant. S’especialitzà en el dibuix de puntes i brodats.
Ramon Planella i Conxello (Barcelona, 1783 – Roma, Itàlia, 30 agost 1819) Pintor. Es formà a Llotja, amplià estudis a Roma i exercí de professor suplent a Llotja. Es dedicà als quadres de flors, però, sobretot, féu pintura religiosa.
Planella i Conxello, Bonaventura
(Barcelona, 4 maig 1772 – 19 agost 1844)
Pintor. Fill de Gabriel i germà dels altres Planella i Conxello. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona.
Pintà segons l’estil neoclàssic de Pere Pau Muntanya, però seguint-ne la versió francesa introduïda a Catalunya per Flaugier.
Succeí a Muntanya en la direcció de l’Escola de Llotja (1813), on fou professor de paisatge i perspectiva.
Una obra típica del seu estil fou l’Al·legoria de la Reial Junta de Comerç, entre déus i genis.
Decorà alguns sostres del nou edifici de Llotja i va fer tot d’obres d’ornamentació pública amb motiu de la visita a la ciutat d’importants personalitats (entre les quals el rei Ferran VII).
També conreà el dibuix i l’aiguafort.
Fou el pare de Francesc i Josep Planella i Coromina.
Planella i Coromina, Josep
(Barcelona, 8 octubre 1804 – 12 gener 1890)
Pintor i escenògraf. Fill de Bonaventura Planella i Conxello.
Es dedicà especialment a l’escenografia, activitat en la qual realitzà una tasca abundant: decorats per al Liceu, de Barcelona, i per nombrosos teatres de la mateixa ciutat i d’altres indrets de Catalunya (òperes Lucrecia Borgia, Norma, Faust i comèdies com el Don Juan Tenorio).
Demostrà un gran domini de la perspectiva i publicà una obra titulada Exposición completa y elemental de la perspectiva y su aplicación al palco escénico.
Fou germà de Francesc Planella i Coromina (Barcelona, 1802 – 1870) Pintor. Després dels estudis a Llotja passà a treballar a l’Havana, on pintà esglésies i el monestir de Santa Caterina.
Planella -pintors-
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Dinastia de pintors i escenògrafs.
El primer membre conegut de la qual fou Gabriel Planella (Barcelona, 1754 – 1824) Pintor. Practicà la decoració pictòrica de vidres i porcellanes amb elements florals.
Fou el pare de Bonaventura, Gabriel, Joan, Joaquim i Ramon Planella i Conxello.
Planasdurà, Enric *
Nom artístic amb que fou conegut el pintor català Enric Planas i Durà (1921-84).
Planas i Prat, Pau
(Alcover, Alt Camp, 1886 – París, França, 1947)
Pintor.
Residí generalment a París i a Girona. En aquesta segona ciutat es dedicà a l’ensenyament.
En 1939 s’exilià i s’establí altra vegada a París.
Féu també bons treballs publicitaris.
Planas i Martí, Pilar
(Manresa, Bages, 1912 – Barcelona, 8 maig 1967)
Pintora. Germana de Josep Maria. Deixebla de Rafael Benet. Excel·lí com a colorista en la pintura de paisatge, natura morta i retrat.
Exposà individualment a Barcelona i participà a nombroses col·lectives a Barcelona, Manresa, Madrid i Xile.
Membre dels cercles Maillol i de Sant Lluc i del Saló de Maig de Barcelona. Fou professora de dibuix a l’institut de Manresa.
Planas i Gallés, Jaume
(Barcelona, 17 març 1926 – 14 maig 1996)
Pintor.
Rebé diversos premis per les seves obres sobre paisatges (especialment de les Rambles), figura i composicions.
Pintà fins al 1988.
Planas i Franquesa, Eusebi
(Barcelona, 1833 – 13 març 1897)
Dibuixant, aquarel·lista i litògraf.
Format a París, a l’obrador de Lassalle, assolí un total domini del gravat litogràfic i es convertí en un dels principals litògrafs de Barcelona i París, gràcies també als seus dots naturals de dibuixant. Fou el renovador a Catalunya d’aquesta tècnica del gravat.
Visqué a París fins l’any 1854, on explotà l’espanyolada. Instal·lat a Barcelona, fou molt sol·licitat pels editors, i esdevingué l’il·lustrador més brillant de les novel·les serials.
Molt sensible a la bellesa femenina, al costat de delicats dibuixos i retrats, realitzà també suggestius gravats sobre temes galants, especialment els destinats a Historia de una mujer.
Sobresortí, també, com a cartellista.
Produí una obra nombrosa i desigual, però d’immillorable qualitat tècnica, molt recercada pels col·leccionistes.
