(Madrid, 1907 – Barcelona, 1996)
Pintor. Ha residit a Barcelona des del 1931 i hi ha exposat individualment des del 1940.
Catedràtic i director (1964-72) de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, ha conreat el retratisme i la pintura de figura d’un academicisme convencional que li ha valgut, però, una anomenada i difusió internacionals.
Rebé medalles i condecoracions belgues i franceses.
(l’Albí, Garrigues, 1887 – Bilbao, País Basc, 1973)
Pintor. Fill d’un organista. A dotze anys fou enviat a París, on aprengué dibuix.
De nou a Barcelona visqué les conseqüències del Modernisme fins el 1912, any en què s’instal·là a Bilbao, on fundà la galeria d’art Majestic-Hall i es dedicà a afers mercantils.
Conreà sobretot l’aquarel·la de temes de paisatge basc i emprà sempre el pseudònim de S. de Albi. Exposà sovint a Bilbao.
(Barcelona, 13 desembre 1848 – 29 maig 1935)
Pintor. Estudià a Barcelona i residí a Roma del 1873 al 1876, on va perfeccionar el dibuix i va afermar el seu estil.
El 1873 va exposar a l’Exposició Universal de París, amb molt d’èxit; el 1877 va establir-se a la capital francesa; però tornà a Barcelona i s’hi va establir definitivament.
És un pintor descriptiu i analista, de tècnica molt hàbil, però poc detallista; va pintar, especialment, escenes de la vida burgesa i aristocràtica de la Barcelona del final del segle XIX i del principi del XX.
(Barcelona, 1903 – 1983)
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà el paisatge, la figura i la natura morta.
Entre les nombroses distincions que rebé, destaquen el premi Masriera de paisatge (1922) i la primera medalla al XXV Saló de Tardor, de Madrid (1952).
Els seus pastels sobre temes de ballet són molt coneguts.
(Solsona, Solsonès, 2 juny 1565 – València, 14 gener 1628)
Pintor. Es formà primerament a Solsona, i anà després a Girona i a Barcelona; sembla que anà també a Itàlia i cap a l’any 1599 s’establí definitivament a València, després d’haver residit a Madrid, on està documentat el 1582, data de l’obra més antiga coneguda (Crucifixió).
A base d’un dibuix ferm i d’una composició equilibrada, es va proposar de superar el maierisme a partir del tenebrisme caravaggià, amb el qual hauria entrat en contacte durant el seu viatge a Itàlia. En les seves obres, però, el naturalisme està subordinat a un sentiment místic de forta intensitat emotiva.
La contraposició d’ombra i llum de la seva pintura va tenir molta importància per a la pintura espanyola del segle XVII i influí en pintors com Ribera, el qual és possible que abans de marxar a Itàlia fos deixeble seu, segons afirma Palomino en les seves biografies.
A València realitzà el bo i millor de la seva obra: treballà per a l’església d’Algemesí (1603), per al Col·legi del Patriarca (1604-07) i per a la cartoixa de Porta-Coeli (1625-27).
Entre les seves pintures, cal remarcar l’Oració a l’hort, que recorda molt Correggio, el Sepeli de Crist, la Visió de Sant Francesc, Sant Francesc rebent de Jesús la corona d’espines i el retrat de Ramon Llull, durant molt de temps atribuït a Velázquez.
El seu fill i deixeble fou Joan Ribalta i Pelayo.
(Barcelona, 1850 – 4 juny 1926)
Escultor. Format a l’Escola de Llotja, completà la formació al taller dels Vallmitjana i a París (1873-76), on rebé la influència de Carpeaux.
La seva obra evolucionà de l’academicisme al modernisme, i així s’adaptà a les exigències i al gust del seu temps.
De la primera tendència són el baix relleu Recepció de les Nacions per Barcelona (1887) i el Gerro amb nens del Parc de la Ciutadella. Obra intermèdia és Violinista i, d’esperit modernista, el monument al Greco, a Sitges.
El seu germà fou Antoni Reynés i Gurguí (Barcelona, 1853 – 1910) Pintor. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà la figura, la composició i, sobretot, el retrat. És autor del retrat de Pau Claris, a l’ajuntament de Barcelona, i del de Josep Bertran i Ros, a la Universitat.
(Barcelona, 29 agost 1924 – Madrid, 14 maig 2000)
Pintor. Ha exposat a Barcelona, Madrid i Palma de Mallorca.
Figurà entre els fundadors del grup Quinta Forma (1965).
Té obres al Museu d’Art Contemporani de Barcelona i al d’Art Modern de Valls.
Ha obtingut importants premis.
(Badalona, Barcelonès, 1917 – 18 abril 2009)
Escultora i pintora. Estudià a l’Escola del Treball. De primer es dedicà a la pintura, que després abandonà.
La seva producció, premiada repetidament, es comprèn majoritàriament de figuretes de terra cuita, inspirades en models vuitcentistes.
(Màlaga, Andalusia, 10 juny 1926 – )
Pintor. Format a Màlaga i a Madrid.
S’establí a Barcelona, on fou professor a l’Escola de Llotja.
S’ha consagrat com a retratista, tot adoptant un estil elegant.
(Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1952)
Pintor i dibuixant. Estudià a l’Escola de Belles Arts barcelonina i més tard a París.
Col·laborà com a dibuixant en revistes barcelonines amb pseudònims com ara Fum, Stres, Moner, etc. Féu la seva primera exposició individual en 1916, a Barcelona.
Per aquest temps exposà també, amb bon èxit, als Estats Units. Obtingué premis diversos.
La seva és una obra convencional centrada en el paisatge, tant a l’oli com a l’aquarel·la.
