(Catalunya, segle XVI – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVII)
Pintor. Apareix documentat del 1591 al 1625, com a autor de pintures per a diversos temples.
Era pare i mestre de Jacint Rovira (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVI – segle XVII) Pintor. També fou daurador. Apareix documentat fins al 1637.
(Sarrià, Barcelona, vers 1851 – Barcelona, 29 abril 1916)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
S’especialitzà en retrats a llapis per a fotogravat.
Col·laborà artísticament a bon nombre de publicacions periòdiques.
(Barcelona, 28 març 1877 – Badalona, Barcelonès, 25 desembre 1954)
Pintor. Deixeble de Benet Mercadé.
Participà tímidament de la inquietud dels seus companys de la generació postmodernista, conreant un paisatgisme líric influït per l’impressionisme que anà repetint sense gaires variacions al llarg de la seva vida.
Exposà periòdicament a Barcelona des del 1903 (Sala Parés), sovint amb temes del Gironès. Concorregué a col·lectives a Barcelona, Madrid, París, Brussel·les, Viena i Buenos Aires.
Conreà també l’escenografia i la pintura decorativa.
(Santa Coloma de Farners ?, Selva. segle XVI – Barcelona ?, segle XVI)
Pintor.
Residí molts anys a Cornellà del Bèrcol (Rosselló), on té documentades diverses obres religioses, com el retaule major de Sant Cebrià (Rosselló) i d’un altre retaule per a Santa Maria del Voló. També pintà el retaule de Sant Lluc, per a l’església de Sant Jaume de Perpinyà.
Després del 1551 s’establí a Barcelona, on féu amistat amb el seu col·lega i també escriptor Pere Serafí.
(Vic, Osona, 1761 – 1846)
Pintor, anomenat el Nou Just.
Col·laborà en diferents obres de Francesc Pla el Vigatà, i fou el primer professor de l’escola de dibuix de Vic.
La major part de la seva obra, de temàtica religiosa, estigué destinada a les esglésies de la plana de Vic (santuari de Rocaprevera, Sant Domènec de Vic, Torelló, Aiguafreda).
(Barcelona, 28 gener 1940 – )
Pintor. Format a Llotja, féu la seva primera exposició individual l’any 1966.
És especialment conegut per la seva pintura realista, de temàtica femenina o, més ocasionalment, paisatgística.
Acostuma a compensar la contenció de les seves formes amb aplicacions més agosarades del color.
(Barcelona, 15 març 1932 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 17 març 2021)
Pintor, conegut per Vicente Rojo. Es formà artísticament a Mèxic, on residí des de l’any 1949 i on exercí també de dissenyador i d’editor.
Inicialment, la seva obra era pròxima a l’expressionisme abstracte, però progressivament ha tendit a la simplificació i a la geometrització dels elements formals, tot valorant la importància del color i de les textures.
Sovint pren el paisatge com a motiu.
(Barcelona, 18 gener 1852 – 8 febrer 1909)
Pintor paisatgista.
Format amb Modest Urgell, va conrear, com aquest, el paisatge, però donant-ne una nova versió cromàtica: la de la lluminositat, la qual plasmà tot intentant de captar el paisatge català i mallorquí en les plenes hores de sol; això fa que la seva pintura sigui d’un esclat total de llum.
Platja de Sitges, Voltants de Camprodon, Cadaqués, etc, són alguns dels títols de les nombroses teles que dedicà al paisatge rural o mariner. Conreà també el paisatge urbà: Porta de la Pau, Passeig de Gràcia, etc.
Fou el pare d’Emerencià i Josep Roig i Raventós.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 24 gener 1914 – 24 octubre 1994)
Pintor. Era deixeble de Joaquim Mir. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona.
Destacà com a paisatgista i pintor decorador. Té obres notables a la seva ciutat natal.
(Barcelona, 13 setembre 1870 – 1949)
Aquarel·lista. Conreà l’aquarel·la com el seu germà bessó Lluís, per bé que participant únicament en exposicions col·lectives.
