(Barcelona, 1954 – segle XX)
Grup d’artistes. Format per Marc Aleu, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Jordi Mercadé, Jaume Muxart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats.
Malgrat que tingué una existència molt efímera, té l’interès d’haver aplegat alguns dels noms més destacats de la nova avantguarda catalana de postguerra.
(Sabadell, Vallès Occidental, 25 agost 1945 – )
Pintor.
Ha experimentat amb una temàtica realista els valors de contrast de la llum i del color en una obra exposada a Sabadell (1966, Cerimonial Roig-Negre, 1970), a Barcelona (1973) i a París (1974).
(Barcelona, 1904 – 22 novembre 1999)
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Madrid. Amplià la formació a França i a Holanda, i després participà en nombroses exposicions nacionals i estrangeres, entre les quals les Biennals de Venècia.
Va destacar com a paisatgista i pintor de natures mortes. Es dedicà també a la pedagogia artística.
El seu germà fou Miquel A. Tàrrega i Viladoms (Barcelona, 1908 – segle XX) Arquitecte, titulat el 1941. És autor d’edificis com els cinemes Pelayo i Niça de Barcelona.
Nom amb què és conegut el pintor català Casimir Martínez i Tarrassó (1898-1980).
(Tarragona, 1921 – Barcelona, 14 gener 2015)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
Féu la seva primera exposició individual en una sala barcelonina el 1945. El mateix any obtenia la medalla Tapiró a Tarragona. Féu un viatge a Caracas i hi exposà amb gran èxit (1953).
Destacà per les seves natures mortes, encara que també conreà el retrat i el paisatge.
(Barcelona, 4 desembre 1856 – 1932)
Pintor i crític d’art. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Amplià estudis a París i a Roma, ciutat on residí durant bastant de temps.
Les seves obres, la majoria de tema històric, tenen com a motiu principal la figura femenina. És autor d’un retrat de Jacint Verdaguer per a la galeria de catalans il·lustres de l’ajuntament de Barcelona.
Era membre de l’Associació Artística i Literària de Catalunya i vocal de la Junta de Museus de Barcelona.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1905 – Manresa, Bages, 1980)
Pintor i dibuixant. Residí a Manresa. Estudià amb Vicenç Borràs i Enric Galwey. Exposà individualment a Barcelona el 1933.
Féu pintures murals a la basílica de Sant Joan de Laterà de Roma. Aquests treballs li valgueren la creu de l’orde pontifici de Sant Joan de Leterà.
Ha destacat com a paisatgista. Conreà el dibuix a la ploma i al carbó.
(Barcelona, 11 novembre 1812 – 4 juny 1902)
Escultor imatger. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, i fou deixeble de Damià Campeny, amb qui col·laborà afaiçonant alguns dels relleus dels Porxos d’En Xifré, a Barcelona.
La seva obra personal fou molt sol·licitada tant a Barcelona com a la resta de la península i a Amèrica. Escultor d’inspiració neoclàssica, la seva obra evolucionà vers el naturalisme, especialment en els treballs per a figuretes de pessebre i de calvaris.
Com a obra important conservada, cal esmentar el Grup del Calvari, a la catedral de Barcelona.
Fou el pare de:
(Barcelona, vers 1427 – abans 1491)
Pintor gòtic. Apareix documentat des del 1434.
El 1436, conjuntament amb Bernat Mates, contractà amb els prohoms del castell de Vacarisses i els parroquians de Sant Feliu un retaule dedicat als sants Pere i Feliu. El 1442 féu un retaule per a la parròquia de Sant Cebrià de Folgars.
L’any 1449 col·laborà amb Thierry de Metz en la realització d’una vidriera de colors per a la Casa consistorial de Barcelona. També és autor del retaule de Sant Miquel de Terrassa, influït per l’estil de Bernat Martorell.
(Figueres, Alt Empordà, 19 setembre 1898 – 7 abril 1981)
Decorador i pintor.
Ha destacat com a restaurador, especialitat que començà a practicar devers el 1930 i que ha exercit a París i a Roma. Ha restaurat a Catalunya un nombre important de pintures antigues.
El 1934 obtingué el Premi de Museus atorgat per l’IEC amb l’estudi El retaule de la Mare de Déu de la Catedral Metropolitana i Primada de Tarragona.
