(Barcelona, 22 setembre 1909 – 16 agost 1982)
Pintor. Fou un dels fundadors del grup Lais (1948). Participà en nombroses certàmens internacionals.
Fou membre de la Junta Directiva del Cercle Artístic de Barcelona i president del Saló de Maig. Col·laborà a la revista “Dau al Set”.
(Barcelona, 1922 – 18 setembre 1994)
Pintor i dibuixant. Es formà en acadèmies lliures. Seguí cursos de dret. Féu la primera exposició individual a Barcelona (1955). El 1958 realitzà un viatge d’estudis a Roma. El 1960 treballà a França, Bèlgica i Holanda. Féu una estada a Londres el 1965, tot ampliant la seva formació.
Ha exposat individualment diverses vegades a Barcelona, amb èxit notable, i també a París, Lisboa, Estoril i Madrid, a part de la seva col·laboració a exhibicions col·lectives d’importància de caràcter internacional.
Té obres a col·leccions prestigioses de diversos països.
(Catalunya, segle XIII)
Pintor anònim. Autor de l’antependi de Soriguerola (Baixa Cerdanya). Per l’estil, és considerat a Catalunya representatiu de la transició de l’esquematisme romànic vers l’expressionisme del franco-gòtic.
És creuen de la seva mà o del seu obrador dues parelles de costat d’altar procedents de Toses i de la zona de Ripoll.
Es relaciona amb el seu estil el frontal de Gréixer i el baldaquí del Museu de Vic.
(Barcelona, 24 novembre 1924 – Portbou, Alt Empordà, 9 agost 1979)
Pintor. Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts i a l’Acadèmia Tàrrega.
Féu la seva primera exposició individual a Barcelona, el 1948. N’ha fet d’altres a l’estranger, amb bon èxit.
També practicà l’escultura.
(Barcelona, 1899 – 1963)
Joier, escultor i pintor. Format a Barcelona, París i Brussel·les.
El 1925 exposà al Saló Nou Ambient i a les Galeries Dalmau amb Francesc Camps i Ribera i fou premiat amb la medalla d’or en l’Exposition des Arts Décoratifs, de París, que obtingué de nou en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Fou premiat també en la VI Triennale de Milà (1936). El 1955 participà en la III Biennal Hispanoamericana d’Art.
Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou empresonat pel règim franquista.
Rellotger de professió, emprà elements de rellotges en les seves escultures, influïdes per P. Gargallo; destaca la Copa de la nostra dansa.
(Barcelona, 1912 – 10 maig 1969)
Pintor i escultor. Format a l’Escola de Belles Arts i a l’Acadèmia Baixas de Barcelona. Hom li premià l’escultura Dona asseguda a l’Exposició de Primavera de Barcelona el 1933.
Amplià estudis de pintura a l’acadèmia Julian, de París (des del 1935). Exposà sovint a Barcelona, on fou professor de modelatge i buidatge a l’Escola de Belles Arts des del 1942.
(La Bastide-Tarn, França, 15 abril 1927 – )
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Terrassa.
Exposà regularment a Terrassa des del 1947. També a exposat a Barcelona i a moltes poblacions catalanes. Ha obtingut diversos premis d’importància.
Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, ciutat on també fundà i dirigí una acadèmia particular.
(Barcelona, 27 juny 1880 – 8 maig 1965)
Eclesiàstic, pintor i escriptor. Era pintor paisatgista i col·leccionista d’objectes artístics i mostres arqueològiques. Fou beneficiat de la parròquia de Tossa de Mar (Selva).
És autor de la monografia “El Pelegrí” de Tossa (1935).
(Manresa, Bages, 1808 – Barcelona, 1840)
Pintor. Format a Llotja. Alternà l’art de la pintura amb la professió d’advocat. Conreà la pintura religiosa i el retrat.
Escriví diversos obres tècniques, com un Curso completo de diseño y pintura, en sus tres principales ramas de óleo, temple y fresco (1837) i un Diccionario de diseño y pintura.
(Barcelona, 10 març 1897 – 29 novembre 1968)
Pintor i dibuixant. Amplià estudis a París. Fou un dels fundadors del grup artístic “Nou Ambient” (1918).
Féu la seva primera exposició individual en 1931. Ha participat activament en nombroses exhibicions col·lectives. Cultivà el paisatge i la natura morta.
Fou el pare de Joan Soler i Jové.
