Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Joaquim Terruella i Matilla

Terruella i Matilla, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1891 – 23 març 1957)

Pintor. Nebot i deixeble de Segundo Matilla. Fou també deixeble de Santiago Rusiñol, amb qui viatjà a Itàlia i pintà a Aranjuez.

Exposà per primer cop a la Sala Goya de Barcelona (1916), ciutat on exposà sovint, i ho féu també a París (1922), Saragossa, Bordeus, Biarritz i París.

Conreà el tema de toros -fou il·lustrador taurí a “El Día Gráfico” i “La Noche”-, escenes de gitanos i de cafè concert, però sobretot fou un paisatgista correcte de línia impressionista.

Terrers, Pere

2 Respostes

(Barcelona, segle XV)

(o Terrés)  Pintor gòtic. Conjuntament amb Francesc Vergós féu el retaule de l’altar major de la capella de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona l’any 1444. Vers el 1446 treballava per a l’església barcelonina de la Santíssima Trinitat.

A la mort de Jaume Cirera (1450) es féu càrrec del retaule de Sant Pere de Pierola, que aquest deixà inacabat, conjuntament amb Guillem Talarn. També col·laborà amb J. Cabrera.

Terrassa, mestre de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X – segle XI)

Pintor romànic anònim. Autor de la decoració de la capella major de l’església de Santa Maria de Terrassa i de la del retaule d’obra que inutilitzà part de l’absis i la finestra central de l’església de Sant Pare, també de Terrassa.

Es creu que les pintures de l’absis de Sant Miquel són d’una altra mà, encara que estilísticament i cronològicament estan molt relacionades amb les anteriors. Es caracteritzen per la seva misteriosa harmonia cromàtica, preferentment de tons clars.

Térmens i Maurí, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 febrer 1892 – 1960)

Pintor i arquitecte. Professor de l’Escola d’Aparelladors de Barcelona.

És autor del mercat d’Horta (1951) i d’algunes construccions a l’Exposició Internacional del 1929. Col·laborà en la construcció dels Magatzems Jorba.

En pintura, destacà com a retratista.

Teodoros

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI)

Nom que apareix, a manera de signatura, a l’escena de la Lapidació de sant Esteve, pintura mural romànica de Sant Joan de Boi (avui al Museu d’Art de Catalunya).

Es presumible que es tracti del nom de l’autor, que seria grec -la inscripció apareix en caràcters grecs- i un dels primers pintors de nom conegut actius a Catalunya.

Teixidor i Torres, Modest

2 Respostes

(Barcelona, 8 juny 1849 – 10 desembre 1927)

Pintor. Fill de Josep Teixidor i Busquets i germà de Josefa. Format a Llotja i a París amb Bastien-Lepage i Carolus-Duran, es dedicà al retrat academitzant, al costumisme i al paisatge.

Guanyà una tercera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid el 1887, participà en les exposicions de París, guanyà una medalla de bronze en l’Exposició Universal del 1900 i, el 1921, el premi Masriera.

Teixidor i Busquets, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 17 març 1826 – Caldetes, Maresme, 31 març 1892)

Pintor. Dedicat primer a la metal·listeria, es dedicà més tard a la seva antiga vocació pictòrica.

Dedicat al paisatge, exposà a Madrid i a Barcelona, on fou premiat el 1866.

Foren fills seus Modest i Josefa Teixidor i Torres.

Teixé i Boldú, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1873 – 1926)

Forjador i repussador. S’ermerçà també en la ceràmica i en la pintura, amb el mestratge d’Antoni Serra, així com en l’escultura, en què fou deixeble de Rossend Nobas. En aquest aspecte col·laborà amb Jaume Escriu.

Prengué part en exposicions a Barcelona i Madrid.

Entre les obres de ferro notables hi ha les dels llums del despatx de la presidència al palau de la Generalitat de Catalunya i les del palauet Garí a Argentona.

Tauromàquia

Deixa un comentari

(Barcelona, 1959)

Sèrie d’aiguatintes de Pablo Picasso. Editada acompanyant el text de l’obra homònima de José Delgado, Pepe-Hillo.

Realitzada el 1957, és una de les principals sèries de gravats de l’artista. Les planxes originals es conserven, inutilitzades, al Museu Picasso de Barcelona.

mestre de Taüll

Taüll, mestre de

2 Respostes

(Itàlia ?, segle XII – Catalunya, segle XII)

Pintor romànic anònim. Autor de la decoració al fresc de l’absis major de l’església de Sant Climent de Taüll i de la pintura d’un petit absis de la catedral de Roda d’Isàvena. És el màxim exponent de la pintura romànica a les nostres terres.

Sobresurt en les pintures de Sant Climent la figura del Pantocràtor, on combina una perfecta estilització de la figura humana amb un agut esperit realista en certs detalls d’indumentària. El seu sentit del color és afavorit per la qualitat dels pigments que utilitza.

És possible que fos cridat per sant Ramon, bisbe de Roda, i que vingués d’Itàlia amb materials d’allí, superiors en qualitat als utilitzats habitualment a les nostres terres.