Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Vidal-Quadras i Villavecchia, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 21 març 1891 – 27 setembre 1977)

Pintor. Oncle d’Aleix Vidal-Quadras i Veiga. Estudià a Ginebra, Barcelona i Madrid. Realitzà molts viatges que afavoriren les seves exposicions en molts països.

Destacà com a retratista, especialment de models femenins, i conreà també la pintura de gènere, sobretot en interiors.

Al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Barcelona té un mural que representa les Bodes dels Reis Catòlics. Hi ha obres seves als museus d’Art Modern de Barcelona i de Madrid.

Vidal-Quadras i Veiga, Aleix

1 Resposta

(Barcelona, 12 abril 1919 – París, França, 23 gener 1994)

Pintor. Nebot i deixeble de Josep Maria Vidal-Quadras i Villavecchia.

A vint anys anà a Amèrica. En passà més de quatre a l’Argentina i a Xile, on féu les seves primeres exposicions. Després es traslladà a París.

Exposà per primera vegada a Barcelona el 1949. Ha tingut molts èxits a França.

Vidal i Vidal, Josep

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 1876 – 1950)

Pintor i escenògraf. Deixeble de Soler i Rovirosa i de Fèlix Urgellès. Alumne de Llotja, fou pensionat el 1901.

Concorregué amb pintures i teatrins a exposicions oficials catalanes. Féu decoracions per a Barcelona, l’Havana i Nova York.

Professor auxiliar de Llotja el 1924, fou catedràtic de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi el 1942 i director del 1942 al 1945.

Vidal i Rolland, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1889 – 1970)

Pintor. Deixeble de José Luis Blasco a Llotja i d’Aleix Clapés. S’inicià com a escultor. Participà, ja com a pintor, en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1911.

Realista acadèmic, se centrà en natures mortes i nus femenins. El 1933 li fou concedit, per votació popular, el primer premi de l’Exposició del Nu organitzada pel Cercle Artístic de Barcelona.

Des del 1928 féu diverses exposicions individuals a Barcelona.

Vidal i Puig, Lluïsa

1 Resposta

(Barcelona, 2 abril 1876 – 22 octubre 1918)

Pintora. Era filla de Francesc Vidal i Jevellí. Fou deixebla del xilògraf Gómez Polo i del pintor Mas i Fontdevila. Després estudià a París amb Carrière.

Conreà diversos gèneres i sobresortí en el retrat. Fou la pintora catalana més important del seu temps. Està representada al Museu d’Art Modern de Barcelona.

La seva obra més notable és potser el retrat de la seva germana, a la col·lecció Balcells.

Vidal i Molné, Lluís

3 Respostes

(Barcelona, 27 setembre 1907 – Mònaco, 1970)

Dibuixant, pintor i cineasta. Fill de Cosme Vidal i Rosich i germà d’Ignasi. Format a Llotja i al Cercle de Sant Lluc. Protagonista del film Déjate de amigos (1928-30) de Joan Estiarte.

Exiliat el 1939 amb el seu germà, s’instal·là a Mònaco el 1942; hi exposà i des d’allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia.

Col·laborà en revistes, il·lustrà llibres únics (La Divina Comèdia), realitzà escenografies (Carmen, 1954, Òpera de Montecarlo) i grans murals i produí films de dibuixos animats (Don Quijote de la Mancha).

Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d’administració del Musée Nationale des Beaux-Arts de Mònaco. Exposà a Barcelona (Sala Rovira) el 1966. Obtingué diversos premis.

En morir li fou dedicada a Mònaco una exposició-homenatge, patrocinada pels prínceps.

La seva pintura, d’un figurativisme amable, decoratiu i viu de color, té una faceta insòlita que en ocasions l’aproxima al surrealisme. Signà normalment amb el segon cognom.

Vidal i Molné, Ignasi

2 Respostes

(Barcelona, 1904 – Niça, Provença, 1988)

Pintor i dibuixant. Fill de Cosme Vidal i Rosich. Format a Llotja, a Sant Lluc i a l’Institut de les Arts del Llibre.

Exposà, sol o en exposicions col·lectives, a Barcelona i Madrid. Pintà a París el 1920, i el 1932, de nou a Barcelona, féu una important exposició. Es dedicà molt a la il·lustració i a l’ex-libris.

El 1939 s’exilià, i després s’instal·là a Mònaco amb el seu germà Lluís. Des d’allà exposà per tot França -una nova estada a París el 1945 accentuà el seu expressionisme colorista- i a Itàlia, i reprengué la il·lustració de llibres de bibliòfil (entre altres, Les ballades de Maistre Françoys Villon, 1949; Les fleurs du mal de Baudelaire, 1958; i Dialogues des courtisanes de Llucià de Samòsata).

Es dedicà també al dibuix publicitari i al cartellisme oficial del Principat, al qual estigué molt vinculat. Obtingué diversos premis.

Vidal i Gomà, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 novembre 1894 – 25 març 1970)

Pintor. Format amb Francesc d’A. Galí i al Cercle de Sant Lluc.

Fou cofundador de l’Agrupació d’Artistes Catalans, i participà en diverses exposicions. Admirador, al principi, de Paul Cézanne, passà temps a París, on admirà l’obra de Delacroix.

Conreà la pintura de cavallet i la mural de tipus religiós (Olost, Santa Maria del Camí, etc) i realitzà projectes de Josep Obiols per a l’església d’Arenys de Mar.

Professor de l’Escola Massana des de la seva fundació, hi portà a terme un important mestratge sobre diversos artistes, entre els quals J.M. Garcia i Llort i Jaume Carbonell.

Vicens i Cots, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1830 – 1886)

Pintor. Deixeble de Jaume Batlle, cursà estudis a Llotja, d’on fou professor.

Col·laborà en l’ornamentació de la refecció del Liceu el 1861, i el 1875, als murs del Paranimf de la Universitat de Barcelona, representà Les ciències exactes i Les ciències naturals. El 1881, per a la Sala Beethoven -el teatre més sumptuós de la ciutat-, pintà al sostre una visió del Parnàs.

Es dedicà a la pedagogia: Ramon Casas fou alumne seu.

Guanyà una medalla a Madrid el 1864. El Museu d’Art Modern de Barcelona, entre d’altres obres d’ell, posseeix un retrat femení.

Vial i Hugas, Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 1910 – 28 desembre 1999)

Pintor. Format a Belles Arts i a Sant Carles de València.

S’ha especialitzat en flors i paisatges d’un post-impressionisme convencional, presentats a moltes nombroses exposicions personals a Barcelona i altres ciutats, i a diversos certàmens oficials.