Vall de l’antic municipi de Castanesa, on es troben les bordes de Castanesa, destinada al pasturatge d’estiu de les bacives de comarques veïnes. Hi passa el camí de Castanesa a Benasc pel coll de Baciver (2.200 m alt).
A la part alta de la vall, sota el pic de Baciver (2.725 m), hi ha l’estany de Baciver.
(Bellestar de la Frontera / Cassanyes, Fenolleda)
Cim (540 m alt) de la serra que separa la vall de la Tet de la de l’Aglí, límit dels dos municipis.
(Benasc / Montanui, Ribagorça)
Pic (2.942 m alt) de la serra que, al sud del massís de la Maladeta, separa la Vallhiverna de la vall de Llauset, entre els dos municipis.
El coll d’Arnau separa aquest pic del de la Vallhiverna; a la cresta occidental d’aquest darrer pic es troba una elevació anomenada tuqueta d’Arnau (2.810 m alt) o pic de Pavots.
Poble (1.467 m alt), situat a l’esquerra del riu d’Arinsal. És el darrer nucli habitat d’aquesta vall, bastit entorn de l’església de Sant Andreu, romànica, amb un campanar de planta quadrada.
Hi passa l’antic camí de la Massana a la vall de Vic de Sòs pel pont d’Arinsal, a la zona axial pirinenca, entre el pic del pla de l’Estany i el pic d’Arinsal (termenal de les parròquies de la Massana i d’Ordino).
L’any 1973 hom hi obrí l’estació d’esquí d’Arinsal, molt ben equipada, que ha estat la causa de la construcció d’un modern nucli residencial. L’estació es troba en una vall lateral, la de Comallémpia, que baixa en direcció oest-est des del pic de port Vell.
Cim (2.780 m alt) de la serralada que separa la vall de Tristaina de la de Llengonella.
Cim (3.037 m alt), el primer dels cims a l’oest del coll de Cregüenya o coll d’Aragüells, que comunica les valls de Corones i de Cregüenya (2.910 m alt) en la cresta que uneix els pics Maleït i d’Estatats, al massís de la Maladeta.
El petit estany d’Aragüells es troba al vessant meridional d’aquest pic, aigua avall de l’estany de Corones en la Vallhiverna.
Vall d’origen glacial, situada al sud-est del massís de la Maladeta, a la vall de Barravés. Es troba entre les valls de Salenques, de Llauset i de Riueno, i aflueix al riu de les Salenques per la dreta.
Els estanys d’Anglos ocupen la part més ampla de la vall, l’inferior, que és el més gran, es troba a 2.222 m alt.
A la capçalera de la vall, sota el pic d’Anglos (2.815 m alt), es troben els estanyets de cap d’Anglos.
Cim (3.404 m alt) culminant dels Pirineus i el més alt dels Països Catalans, al massís de la Maladeta. Es troba a l’alta conca de l’Éssera. És constituït per roca granítica i a la base afloren estrats de roques calcàries del devonià. La seva alçària és suficient perquè a les obagues hi hagi congestes i geleres com les d’Aneto (al nord), de Corones (a l’oest), de Barraca (a l’est) i de Llosars (al sud).
L’aresta nord, que davalla cap a la vall de Barrancs i separa les geleres d’Aneto i de Barrancs, és la que sobresurt menys, i s’uneix al cim a través del pas de Mahoma, que és una aresta molt estreta, d’uns 30 m de longitud, amb grans espadats a cada banda.
La cresta principal, en direcció nord-oest, més enllà del pas de Mahoma, on pren el nom de cresta de Corones, separa les geleres d’Aneto i de Corones, en direcció sud-est, devalla lleugerament a l’Espatlla d’Aneto (3.350 m) i, després, cau de manera abrupta a la bretxa de les Tempestes.
En direcció sud-oest s’estén la llarga cresta de Llosars, que separa les geleres de Corones i de Llosars, i en la qual hi ha les agulles d’Aneto.
La gelera d’Aneto té uns 80.000 m2 de superfície i un gruix màxim de 30 m, i avança uns 35 m l’any; les seves aigües de fusió contribueixen a la formació del riu de Barrancs, que es precipita al forat dels Aigualluts.
El nom d’aquest pic que, és el del poble més proper a la conca de la Noguera Ribagorçana, fou donat, al Journal de Physique, el 1817, pel físic francès Reboul, que assajà de mesurar-ne l’altitud.
La primera ascenció fou realitzada pel rus P. Cikhacev i el francès A. de Franqueville, el juliol de 1842. El 1915, el Centre Excursionista de Catalunya hi col·locà el primer llibre de registre; el 1916 hi tingué lloc la primera tragèdia de l’alpinisme a Catalunya: el benasquès Josep Sayó i l’alemany Adolf Blass moriren a causa d’un llamp al pas de Mahoma durant el descens.
La via normal d’ascensió parteix del refugi de la Renclusa, situat al nord del massís, a 2.140 m d’alt.
Pic (1.793 m alt) de la serra del Cis, a la capçalera de la Valira de Cornudella.
És el cim més alt de la serralada que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i de l’Isàvena, al sud de la muntanyeta de Denui.
Pic (2.743 m alt), a la carena que separa les valls de Ransol i de Vall-de-riu.
A l’aiguavés meridional es troba el petit estany de pala Alta, l’emissari del qual desguassa a la Vall-de-riu.
Dades dels Països Catalans 