Vall d’origen glacial, situada al sud-est del massís de la Maladeta, a la vall de Barravés. Es troba entre les valls de Salenques, de Llauset i de Riueno, i aflueix al riu de les Salenques per la dreta.
Els estanys d’Anglos ocupen la part més ampla de la vall, l’inferior, que és el més gran, es troba a 2.222 m alt.
A la capçalera de la vall, sota el pic d’Anglos (2.815 m alt), es troben els estanyets de cap d’Anglos.
Cim (3.404 m alt) culminant dels Pirineus i el més alt dels Països Catalans, al massís de la Maladeta. Es troba a l’alta conca de l’Éssera. És constituït per roca granítica i a la base afloren estrats de roques calcàries del devonià. La seva alçària és suficient perquè a les obagues hi hagi congestes i geleres com les d’Aneto (al nord), de Corones (a l’oest), de Barraca (a l’est) i de Llosars (al sud).
L’aresta nord, que davalla cap a la vall de Barrancs i separa les geleres d’Aneto i de Barrancs, és la que sobresurt menys, i s’uneix al cim a través del pas de Mahoma, que és una aresta molt estreta, d’uns 30 m de longitud, amb grans espadats a cada banda.
La cresta principal, en direcció nord-oest, més enllà del pas de Mahoma, on pren el nom de cresta de Corones, separa les geleres d’Aneto i de Corones, en direcció sud-est, devalla lleugerament a l’Espatlla d’Aneto (3.350 m) i, després, cau de manera abrupta a la bretxa de les Tempestes.
En direcció sud-oest s’estén la llarga cresta de Llosars, que separa les geleres de Corones i de Llosars, i en la qual hi ha les agulles d’Aneto.
La gelera d’Aneto té uns 80.000 m2 de superfície i un gruix màxim de 30 m, i avança uns 35 m l’any; les seves aigües de fusió contribueixen a la formació del riu de Barrancs, que es precipita al forat dels Aigualluts.
El nom d’aquest pic que, és el del poble més proper a la conca de la Noguera Ribagorçana, fou donat, al Journal de Physique, el 1817, pel físic francès Reboul, que assajà de mesurar-ne l’altitud.
La primera ascenció fou realitzada pel rus P. Cikhacev i el francès A. de Franqueville, el juliol de 1842. El 1915, el Centre Excursionista de Catalunya hi col·locà el primer llibre de registre; el 1916 hi tingué lloc la primera tragèdia de l’alpinisme a Catalunya: el benasquès Josep Sayó i l’alemany Adolf Blass moriren a causa d’un llamp al pas de Mahoma durant el descens.
La via normal d’ascensió parteix del refugi de la Renclusa, situat al nord del massís, a 2.140 m d’alt.
Pic (1.793 m alt) de la serra del Cis, a la capçalera de la Valira de Cornudella.
És el cim més alt de la serralada que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i de l’Isàvena, al sud de la muntanyeta de Denui.
Pic (2.743 m alt), a la carena que separa les valls de Ransol i de Vall-de-riu.
A l’aiguavés meridional es troba el petit estany de pala Alta, l’emissari del qual desguassa a la Vall-de-riu.
(Xalans / Xarafull, Vall de Cofrents)
Serra dels dos municipis. Separa la vall del Cantabán de la rambla de Sácaras.
El pic d’Alcola, cim d’aquesta serra (886 m alt), es troba al límit entre els dos termes municipals.
Pic (3.100 m alt), el més occidental dels grans cims de la Maladeta; vers el sud-est es troben el pic de la Dent d’Alba (3.114 m) i el coll d’Alba (3.075 m), punt de contacte amb la cresta de la Maladeta.
Al nord-oest, a la capçalera de la vall d’Alba, ampla vall suspesa d’origen glacial, es troben els estanys d’Alba i a l’est, a la capçalera de la vall de Paderna, la gelera d’Alba.
Riu que, reunit amb el riu d’Ensagens i el riu dels Cortals, aflueix, per l’esquerra, a la Valira d’Encamp, poc abans de la Mosquera.
Una part important de les seves aigües és desviada pel canal subterrani de Ransol cap a l’estany d’Engolasters.
Neix al peu del pic dels Agols, al límit de les parròquies d’Encamp i d’Andorra la Vella.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Veure> pic de Comalespada (contrafort del massís de Colomers, 2.834 m alt).
Depressió entre els dos territoris, a la línia de crestes que separa la vall de la Llosa del circ d’Envalira, dins la parròquia d’Encamp, entre el pic Negre d’Envalira (2.812 m alt) i el pic de la portella d’Engaït (2.773 m).
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Contrafort oriental (2.807 m alt) del Comaloforno, al poble de Barruera, damunt l’estany de Cavallers.
Dades dels Països Catalans 