Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (nascuts a)

Jaume i Boixader, Josep

Deixa un comentari

(Perpinyà, 2 juliol 1731 – 14 desembre 1809)

Advocat i escriptor. Professor (1756-91) i rector (1770) a la Universitat de Perpinyà. Advocat del bisbat d’Elna i del Consell Sobirà del Rosselló i corresponsal del governador del Rosselló, la Revolució francesa estroncà la seva carrera.

A partir d’aquell moment va dedicar-se a l’estudi. Obres seves són: Recueil d’arrêts du Conseil Souverain (15 volums manuscrits), Mémoires (1894), i el manuscrit Recueil de Noëls, hymnes, proses et goigs ou éloges, en français, en catalan et en patois, on, a més de les peces tradicionals recollides o traduïdes, incorporà composicions pròpies (nadales i goigs), en català i en francès, i d’altres autors coetanis.

Janicot, Albert

2 Respostes

(Perpinyà, 1889 – 1956)

Militar i escriptor. Oficial de l’exèrcit francès, fundà “La Renaissance Catalane” i “L’Éveil Catalan”.

Publicà una antologia de poesia catalana i obres teatrals de caire festiu i popular.

Havart i Macou, Max

Deixa un comentari

(Perpinyà, 3 abril 1924 – 2 agost 2006)

Músic i compositor. Estudià amb Paul Pierné. Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili després.

Catedràtic d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà des del 1967, ha creat tota la pedagogia per a l’ensenyament del tible i de la tenora.

És autor d’un Retaule rossellonenc i de més de cent sardanes, entre les quals Campanes del Vallespir, Missa major, Platja de Banyuls, Alt Vallespir, L’avi Vador, Cardedeu sardanista i Prats de Molló, Ciutat pubilla.

Guitard, Gerard

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1925 – 23 març 2009)

Geòleg. És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans. Fou professor de la universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993.

Les seves idees foren publicades en el llibre Le métamorphisme hercynien mésozonal et les gneiss oeillés du massif du Canigou (Pyrénées Orientales) (1970). Les seves investigacions l’han conduït a proposar una nova síntesi litostratigràfica dels terrenys metamòrfics dels Pirineus catalans.

Guilla, Lluís

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XVII – 1702)

Escriptor i notari. Publicà un Manual de la doctrina cristiana (1695) i Ales per volar a Déu (1695).

Guerra i González -germans-

2 Respostes

Antoni i Francesc eren fills del també pintor Antoni Guerra (el Vell).

Antoni Guerra i González  (Perpinyà, 1666 – 1711)  (el Jove)  Pintor. Felip V de Borbó el cridà a Madrid l’any 1706, però, poc temps després, tornà a Perpinyà. S’especialitzà en el retrat i en la pintura de temàtica religiosa, de la qual deixà bones mostres a les esglésies de Perpinyà, Espirà de Conflent i Catllà.

Francesc Guerra i González  (Perpinyà, 1681 – 1729)  Pintor. Com els seus familiars s’especialitzà en temes religiosos. No assolí el nivell remarcable del seu germà Antoni.

Guerra, Antoni

1 Resposta

(Perpinyà, 4 desembre 1634 – 8 setembre 1705)

(el Vell)  Pintor. Establert a Perpinyà, fou rector de la confraria d’artistes de Perpinyà reestablerta el 1698.

La seva pintura, principalment de temàtica religiosa, acusa la influència del barroc italià, entre les quals el Sant Mateu del Museu de Perpinyà, el conjunt de la capella de Nostra Dona del Mont Carmel a Illa (1696-97) i altres a les esglésies de la Real i Sant Mateu de Perpinyà i de Ribesaltes i al museu de Perpinyà.

Treballà amb els seus fills Francesc i Antoni Guerra i González.

Got, Raül

Deixa un comentari

(Perpinyà, 11 febrer 1900 – 20 novembre 1955)

Esportista (dit Bala de canó). Fou campió de França de rugby de quinze (1921) amb la Unió Esportiva Perpinyanesa.

Fou un dels més destacats tres quarts ala del rugby francès.

Giral, Aimé

Deixa un comentari

(Perpinyà, 8 agost 1895 – el Marne, França, 22 juliol 1915)

Esportista. Fou l’element més destacat de l’equip de l’Associació Esportiva Perpinyanesa, campió de França de rugby a quinze, el 1914.

Va morir a la Primera Guerra Mundial, i un estadi de Perpinyà duu el seu nom.

Giginta i Mestre, Francesc

2 Respostes

(Perpinyà, segle XVI – 1569)

Doctor en dret (àlies Francesc Mestre). Fill de Francesc Giginta, al qual succeí com a conseller de la Universitat de Perpinyà. Es distingí durant el setge de Perpinyà (1542) pel delfí Enric de França.

Fou nomenat regent de la cancelleria reial del Consell d’Aragó (1549) i agraciat amb privilegi de noble (1560).

Foren fills seus Miquel de Giginta i d’Oms, i: