Arxiu d'etiquetes: periodistes

Marcolan *

Pseudònim del periodista valencià Silvestre Verdú i Verdú  (1871-1957).

Manresa i Montserrat, Andreu

(Felanitx, Mallorca, 1955 – )

Periodista. Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, es dedica al periodisme des del 1973.

Ha estat redactor del setmanari “Cort”, del diari “Baleares” i del “Diario de Mallorca”, i director de Ràdio Nacional d’Espanya a les Illes Balears (1986-87) i a Catalunya (1987-90).

Fou cap de comunicació del Consell General Interinsular (1979-83) i del Govern Balear (1983). Des del 1990 fou redactor delegat del diari “El País” a les Illes Balears.

Fou un dels promotors i impulsors del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB) que en el seu congrés constituent (2000) l’elegí secretari general de l’entitat.

Maisonnave i Cutayar, Eleuteri

(Alacant, 6 setembre 1840 – Madrid, 5 maig 1890)

Polític, advocat i periodista. Membre del partit republicà, fou tres vegades alcalde d’Alacant.

Durant la I República (1873) fou diputat a Corts i ministre d’Estat i de Governació sota la presidència de Castelar, la política del qual secundà després del cop d’estat de Pavia (1874). Tornà a ésser diputat entre el 1879 i el 1881, i el 1886.

Dirigí el diari madrileny “El Globo” d’ençà del 1886, i fundà “El Derecho y el Deber” (1869) i “La República Española” (1870), en que sostenia campanyes sobre les idees republicanes.

És autor d’alguns estudis sobre dret mercantil.

Lúcia i Lúcia, Lluís

(les Coves de Vinromà, Plana Alta, 17 octubre 1888 – València, 5 gener 1943)

Periodista i polític. Afiliat primerament al partit tradicionalista, durant la II República fundà la Dreta Regional Valenciana, partit regionalista moderat. L’any 1935 fou ministre de Comunicacions.

Va ésser col·laborador d'”El Guerrillero” (1907-11) i director del “Diario de Valencia” (1912).

Fou el pare del director de cinema Lluís Lúcia i Mingarro.

López i Rodríguez, Antoni

(el Poblenou de Benitatxell, Marina Alta, 1859 – Alboraia, Horta, 1917)

Periodista i polític. Participà en la tercera guerra carlina, a favor de Carles VII.

Després d’un breu exili a França, retornà a València, on col·laborà a “El Tradicional” (1888-89) i “La Lealtad” (1885-87), comprà “El Centro” (1892) i fundà “La Lucha” (1892).

Ocupà diversos càrrecs municipals.

Lluch i Soler, Manuel

(Russafa, València, 1859 – València, 3 gener 1895)

Escriptor i periodista. Estudià lleis i obtingué el peritatge agrícola (1875). Fou un dels fundadors a València de Lo Rat Penat (1878), entitat de la qual fou secretari general.

Escriví Constantino Llombart. Apuntes biográficos (1879) i fundà (1884) i dirigí el semanari satíric “La Traca”.

Lloret, Antoni

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, segle XIX – 1926)

Polític i periodista. Fundà a la seva vila natal el setmanari polític “La Marina”. Col·laborà a d’altres publicacions periodístiques, com “El Graduador de Alicante” i “La Correspondencia de Valencia”.

Fou diputat provincial en diverses ocasions, així com governador civil de les províncies de Pontevedra i de Jaén.

Llorente i Olivares, Teodor

(València, 7 gener 1836 – 2 juliol 1911)

Poeta, periodista i polític. Germà de Felicíssim. Procedent de família d’advocats i regidors de València, estudià dret en aquesta ciutat, on es llicencià l’any 1858, moment en que ja s’havia donat a conèixer com a literat.

D’entre les seves primeres obres, escrites en llengua castellana, sobresurt el drama Delirios de amor, compost a disset anys. En la seva joventut mantingué relacions amb escriptors madrilenys, com Alarcón, el qual l’impulsà a editar les traduccions de Víctor Hugo amb el pròleg d’Emilio Castelar.

Traduïdes també en castellà, contribuí a donar a conèixer obres de lord Byron, Goethe i d’altres, alhora que apareixien les seves primeres poesies en el llibre Versos de Juventud (1907). Les primeres composicions poètiques d’aquest autor en català foren publicades a “El Conciliador” i premiades dos anys més tard als Jocs Florals de València.

Decidit en aquesta època a dedicar-se totalment a les lletres, ingressà de ple en el periodisme. Assumí la direcció del diari “La Opinión”, que en un principi adquirí el marquès de Campo i que passà el 1865 a Llorente, el qual li canvià el nom pel de “Las Provincias” (1866).

Participà com a col·laborador en el “Calendari Català” (1865-74), “L’Atlàntida” (1896-1900), “La Ilustració Llevantina” (1900-01), “Occitània” (1905) i “Terra Valenciana” (1908-09).

El fet d’exercir, el 1866, de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el posà en contacte amb els escriptors de la Renaixença de Catalunya i li brindà l’ocasió de prendre part en les jornades de germanor celebrades a Montserrat, on conegué Frederic Mistral.

L’obra literària en llengua catalana consistí en col·laboracions als periòdics i altres activitats. En el seu Llibret de versos (1885), dedicat a Marià Aguiló, recollia la seva producció poètica catalana.

Nomenat cronista de la ciutat de València el 1890, el mateix any era elegit diputat a les corts espanyoles per Sueca. Milità en el partit conservador seguint Silvela, que arribà a dirigir el País Valencià, i fou més tard diputat per Llíria i per València. El 1896 fou designat senador.

El 1902 aparegué el Nou llibret de versos, alhora que “L’Avenç” li publicava l’antologia Poesies triades (1906). Pòstumament, l’any 1936, sota el títol de Poesies valencianes, fou reunit tot el material d’aquest autor en llengua catalana.

Com a poeta oficial de València, poetitzà diferents activitats de la vida civil amb peces de to senzill i familiar. En són exemples La barraca, Vora el barranc dels Algadins i La cançó dels Teuladins.

Fou membre fundador, i president, de Lo Rat Penat. Promotor de la Renaixença valenciana, fou contrari a la politització catalanista, però defensà la vinculació cultural de les terres de parla catalana.

Fou el pare del periodista i escriptor Teodor Llorente i Falcó.

Llorente i Falcó, Teodor

(València, 15 març 1869 – 3 juny 1949)

Periodista i escriptor. Fill de Teodor Llorente i Olivares. Fou director de “Las Noticias” i un dels puntals de “Lo Rat Penat”, a més de cronista oficial de la província de València.

Escriví sobretot en castellà i, entre d’altres, publicà els llibres Mistral i Llorente (1932), En defensa de la personalidad valenciana (1930), Memorias de un setentón (1942-48) i Los valencianos en San Sebastián (1941).

Traduí les rondalles mallorquines d’Antoni M. Alcover i anotà l’epistolari del seu pare.

Fou el pare de Teodor Llorente i Monleon(València, 1905 – 1936)  Periodista. Sota el títol Piadosa invocación (1941), el seu pare li publicà aquest recull d’articles del 1928-29.

Llorca i Die, Ferran

(València, 3 març 1872 – Nauta Riva, Llenguadoc, 10 setembre 1939)

Periodista i erudit. Doctor en història i llicenciat en dret. Col·laborador d'”El Pueblo”, director d'”El Noticiero Sevillano” i redactor d'”El Liberal”, de Madrid (1902-07).

Gerent de l’editorial Española y Americana i director de l’editorial Prometeo de Blasco Ibáñez, amb la filla del qual, Llibertat, es casà (1991).

Autor de La Escuela Valenciana de Arquitectura (1932), Sublevación del infante don Jaime de Aragón, seguida de la de su hijo del mismo nombre (1462-1477) (1934).