(Barcelona, 28 agost 1793 – Madrid, 21 abril 1854)
Diplomàtic, escriptor i periodista. Lluità a la guerra del Francès i fou perseguit per la Inquisició.
Fundà els periòdics liberals “El Constitucional” i “Minerva Española”.
Fou cònsol a Florida Oriental i, exiliat, visqué a Bèlgica, però com a diplomàtic nord-americà.
Escriví sobre diplomàcia i publicà la novel·la històrica Josefina de Comerford.
(Barcelona, 24/des/1830 – 20/feb/1901)
Periodista i escriptor. Fundador del Centre Català.
Col·laborà en molts periòdics, especialment satírics. Entre altres, dirigí “El Telégrafo” i fundà “El Diluvio”.
Publicà novel·les de fons històric o de caire romàntic: Las iras de su padre (1894), Maridada (1888), obres de teatre en col·laboració amb Frederic Soler “Pitarra” (La creu de la masia, 1873, etc) i els poemes Divagacions (1881).
(Barcelona, 19 març 1857 – 20 abril 1921)
Escriptor, periodista i autor teatral.
Casat amb l’escriptora Carme Karr, fou un dels fundadors del Centre Català.
Publicà obres diverses i desiguals: Regional (1888), en poesia; L’as d’oros (1881) i Justícia catalana (1887, en col·laboració), en teatre, i la sarsuela El rei de la broma (1881).
(Barcelona, 1877 – 1921)
Periodista i crític d’art.
De jove dirigí “La Lucha” de Girona, i l’any 1907 fou redactor en cap a “La Publicidad”, passà després a “El Liberal”, i tornà a “La Publicidad”, periòdic que dirigí (1916-21), i al qual donà un gran impuls, també en preparà la conversió al català. Realitzà campanyes periodístiques a favor de la Solidaritat Catalana.
Durant la I Guerra Mundial fou partidari dels aliats, visità el front francès i publicà cròniques que reuní en el llibre Voces de guerra (1916). Publicà a la revista “Iberia”, i fou condecorat pel mariscal Joffre.
Crític d’art, dirigí “Vell i Nou” i fou secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat.
“Publicacions d’Art de La Revista” li edità la monografia Josep Clarà (1920).
(Barcelona, 1870 – 3 març 1936)
Escriptor, periodista, crític d’art i marxant. Participà a la tertúlia dels Quatre Gats i visqué amb Rusiñol i amb Casas a París.
Obert als corrents europeus, traduí Ibsen i Hauptmann i escriví per al Teatre Líric Català les sarsueles Cors joves i La nit de Nadal.
Publicà Ramon Casas (1931) i col·laborà, sovint amb bones crítiques d’art, a “Luz”, “Catalònia”, “Pèl & Ploma”, “Joventut”, etc.
(Barcelona, 1907 – 1968)
Periodista i narrador. Redactor d'”El Matí” i cap de redacció de l’agència de notícies Fabra.
Narrador amb intenció psicològica, ha publicat: L’assídua concurrent i d’altres contes (1962), Farandola (1963), Casos especials (1967) i Aquells feliços estius (1970).
(Forcat, Alta Ribagorça, 4 octubre 1895 – Barcelona, 7 maig 1963)
Advocat, periodista i polític.
Fou redactor en cap d'”El Noticiero Universal”, secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d’Eugeni d’Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d’unificació (1937).
A la postguerra, regidor de l’ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona.
Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya. Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de caràcter agrari que deuen tenir-se en compte (Barcelona, 1933), en defensa del règim de parceria contrària a les iniciatives centralistes, Calvo Sotelo. Una vida fecunda. Un ideario político. Una doctrina económica (Santander, 1939) i Alfonso Sala Argemí, conde Egara (Madrid, 1955), del qual fou secretari.
(Barcelona, 24 novembre 1939 – 4 març 2007)
Periodista i escriptor.
S’ha especialitzat en problemes socials i del món del treball, ha dirigit les revistes “Atalaya del Guinardó”, “Oriflama” i “Quatre Cantons”, i ha col·laborat en nombrosos diaris i revistes.
Amb un estil viu i periodístic, ha escrit, sol o en col·laboració, els llibres: Materials per a una biografia del Noi del Sucre (1974), La Barcelona de Porcioles (1976), Història dels noms dels carrers de Barcelona, Obrers a Catalunya (1982) i Cada taula, un Vietnam (1997).
Juntament amb Jaume Fabre, ha escrit també un estudi sobre els barris de Barcelona.
(Barcelona, 7 gener 1895 – Montpeller, França, 21 novembre 1987)
Periodista i polític.
Militant de la Unió Catalanista, president de propaganda del CADCI, vicepresident de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i director de “La Veu de Sant Martí” (1925-30). El 1932 fou elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya.
Exiliat des del 1939, fou membre organitzador dels jocs florals de la llengua catalana a Amèrica i Europa i editor de la revista catalano-occitana “Vida Nova” de Montpeller.
Pseudònim del periodista català Jaume Bofill i Mates (1878-1933).
Dades dels Països Catalans 