Pseudònim de l’escriptor, cineasta i periodista català Josep Amich i Bert (1888-1965).
Amichatis *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: periodistes
Zúñiga Izquierdo, Ángel
(Atarrabia, Navarra, 1909 – el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 9 juliol 1994)
Periodista i escriptor. La seva gran afecció al cinema el dugué a escriure una Historia del cine (1948), molt personal i insòlita a la seva època, que esdevingué una de les peces bàsiques de la bibliografia cinematogràfica en castellà.
Especialista en el cinema de Hollywood, mentre fou corresponsal als EUA (“Destino”, “La Vanguardia”) dedicà nombrosos treballs a aquest tema, i alguns foren recopilats a U.S.A. (1971).
El 1993 publicà el llibre de memòries Mi futuro es ayer.
Vinardell i Palau, Santiago
(Mataró, Maresme, 24 setembre 1884 – Madrid, 28 setembre 1936)
Periodista. Fundà a Mataró el setmanari “Mestral”, i a Barcelona col·laborà a “Joventut” i “El Poble Català”, i fou redactor de “La Tribuna” i un dels fundadors d'”El Día Gráfico”, que dirigí.
Després residí a Madrid; col·laborà també, cridat per M. dels S. Oliver, a “La Vanguardia”. Publicà llibres de proses en castellà (Aleluyas, 1919; Genios y figuras, 1928) i un treball sobre la impremta Oliva de Vilanova i la Geltrú (1915).
Fou assassinat en les primeres setmanes de la guerra civil.
Vilà i Bisa, Antoni
(Vilassar de Mar, Maresme, 1888 – Barcelona, 1965)
Marí mercant i periodista. Redactor del diari “La Publicitat”, en fou director dels darrers temps de la guerra civil.
Fou director-fundador del setmanari “L’Esport Català” (1925-27), on creà, amb el pseudònim de Critias, el comentari intel·lectual de la boxa. Fou encara cap de premsa de la Generalitat (1937-39), càrrec en el qual substituí el seu germà Joaquim, mort en un bombardeig.
S’exilià a França el 1939, i tornà a Barcelona l’any 1940. Fou director-gerent dels remolcadors del port.
Escriví Ocho combates de boxeo, i féu algunes traduccions.
Vergés i Paulí, Ramon
(Tortosa, Baix Ebre, 23 juny 1874 – Deltebre, Baix Ebre, 7 agost 1938)
Periodista.
És autor d’un extens aplec de costums tortosins, publicat a l’obra Espurnes de la llar. Costums i tradicions de Tortosa (1909-12), de la qual aparegueren quatre volums.
Vallès i Perdrix, Edmon
(Mequinensa, Baix Cinca, 9 setembre 1920 – Barcelona, 7 octubre 1980)
Escriptor i periodista. Dedicat a la divulgació històrica i la documentació gràfica.
Fundà la revista “Historia y Vida” i publicà diversos volums sobre història gràfica de Catalunya, un Atlas de Historia Universal (1983) i Hospital Clínic ahir i avui (1980). També publicà un Diari de guerra (1980).
Ulled i Altemir, Jesús
(Sarinyena, Osca, Aragó, 14 abril 1894 – Barcelona, 8 febrer 1968)
Periodista i advocat. Germà de Rafael i Josep.
Vinculat al partit radical d’Alejandro Lerroux, fou tinent d’alcalde de Barcelona, sots-secretari del ministeri de treball a Madrid i president del Sindicat de Periodistes de Barcelona.
Autor de l’obra teatral El diví vagabund.
Torres i Manzanera, Maria Dolors *
Periodista i escriptora catalana, més coneguda per Maruja Torres (1943- ).
Torres, Maruja
(Barcelona, 16 març 1943 – )
(Maria Dolors Torres i Manzanera) Periodista i escriptora en castellà. Sense formació acadèmica, el 1963 inicià una sèrie de col·laboracions amb diverses publicacions i diaris.
El 1981 entrà al diari “El País”, on va col·laborar com a columnista i reportera de guerra i societat, amb un estil personal, provocador i incisiu.
Entre els seus llibres cal destacar Ceguera de amor (1991), Amor América (1993), Mujer en guerra (1999) i la novel·la Un calor tan cercano (1997).
Torrents i Gutiérrez de Pando, Jaume
(Barcelona, 3 agost 1900 – 4 agost 1976)
Compositor, periodista i radiofonista. Formà part de l’orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona (1923).
L’any següent ingressà a la primera emissora dels Països Catalans, Ràdio Barcelona, on treballà fins el 1971. Fou també col·laborador de “La Vanguardia”.
Recopilà dades sobre les poblacions del món que duen el nom de Barcelona o un dels seus derivats, fet pel qual el govern francès li atorgà el títol de Chevalier des Arts et des Lettres. També fou premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión (1970).
Compongué sardanes de gran èxit popular, com La pepa maca (1959) i Princesa de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 